_
_
_
_
_
L'ACCENT
El acento
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Incògnites d’una nit de fúria contra les dones

Els fets de Colònia que ara es jutgen deixen algunes certeses inquietants

Milagros Pérez Oliva

No han passat ni tan sols dos mesos des que es van cometre els delictes, i els acusats de les agressions sexuals i robatoris massius comesos la nit de Cap d'Any als voltants de la catedral de Colònia (Alemanya) ja han començat a asseure's al banc dels acusats. Els judicis van començar ahir i duraran uns quants mesos. Comprovar que la justícia pot ser tan ràpida i diligent, com en aquest cas ha demostrat ser l'alemanya, provoca una gran enveja i fa més insuportable, per contrast, la lentitud amb la qual opera la justícia espanyola. Feta aquesta consideració, la investigació judicial sobre el que va passar deixa algunes certeses tan inquietants com les incògnites que encara s'han de resoldre.

La primera qüestió: com és possible que una munió de més de mil homes exaltats, la immensa majoria estrangers, agredissin sexualment centenars de dones i cometessin robatoris massius sense que ningú els parés els peus? Només una actuació policial desastrosa, per la qual ja s'han produït les dimissions corresponents, explica que els voltants de la catedral de Colònia esdevinguessin durant unes hores un lloc sense llei. La policia local no va saber fer front als incidents i tampoc va demanar ni va acceptar reforços a temps. En els dies següents es van presentar 1.092 denúncies, 471 de les quals van ser per agressions sexuals i la resta per robatoris i agressions.

L'incident el va utilitzar ràpidament l'extrema dreta, que va donar per fet que els atacants eren refugiats i en va culpar Merkel per la seva generosa política d'acollida. De moment s'han identificat 78 presumptes agressors, i sí, la immensa majoria són immigrants d'origen islàmic, nouvinguts i sol·licitants d'asil. Però només set provenen de Síria o l'Iraq. De fet, 57 són originaris del Marroc i Algèria, dos països dels quals no es pot dir que hi hagi condicions per a una fugida massiva. De la identitat de la resta d'atacants no hi ha dades, però se sap que alguns van arribar de Bèlgica i del nord de França.

La gran incògnita segueix sent si els atacs van ser el resultat d'un contagi massiu d'agressivitat i rauxa o van ser fruit d'alguna consigna. En la primera hipòtesi, un elevat consum d'alcohol hauria provocat un clima d'impunitat en virtut del qual homes sols i amb problemes de relació amb les dones en general, i amb les occidentals en particular, haurien desbocat les seves fantasies de preeminència masclista i poder sexual. No és descartable, però la psiquiatria no ho té fàcil per explicar un fenomen tan massiu. De l'altra hipòtesi no hi ha indicis. La Fiscalia segueix rastrejant 1,6 milions de converses telefòniques per esbrinar-ho. El fet que simultàniament es produïssin atacs en grup a dones almenys en 12 ciutats alemanyes fa versemblant que hi hagués algun tipus de convocatòria. En tot cas, la commoció que ha causat el succés bé pot servir a la causa de l'islamisme radical, sempre interessat a estimular la xenofòbia i agreujar així el distanciament entre els immigrants islàmics i la societat d'acollida.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_