Selecciona Edició
Connecta’t

Jordi Pujol, al jutge: “No podia afrontar el risc polític de regularitzar”

EL PAÍS reprodueix la declaració de l''expresident', que va expressar la seva "por" pel fet que la fortuna andorrana afectés la seva trajectòria

L'expresident català Jordi Pujol.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va fer servir gairebé tres hores a l'Audiència Nacional per donar voltes a una mateixa idea: els diners ocults de la família a Andorra procedeixen d'un llegat del seu pare, Florenci, del qual ell es va desentendre completament. Fins a deu vegades va repetir Pujol que estava "al marge" d'aquesta fortuna i va insistir en la seva ignorància deliberada: "No sé perquè no vaig voler saber-ne res". L'exmandatari nacionalista va afirmar que no sabia ni on eren dipositats els diners —l'assumpte, va dir, li generava incomoditat— i va remetre al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, també imputat per blanqueig de capitals.

L'exlíder de CiU va expressar el seu "rebuig" a aquest llegat perquè podia perjudicar-lo en la seva carrera política i va admetre que hauria estat una bona idea regularitzar-lo abans (no es va posar ordre amb Hisenda fins al 2014). Però la seva condició de president de la Generalitat —càrrec que va ostentar entre el 1980, any de la mort del seu pare, i el 2003— li ho va impedir. "No podia afrontar el risc d'això (...) Tothom sabia que jo volia que això es regularitzés. El que passa és que no hi havia les condicions per fer-ho".

EL PAÍS ha tingut accés a la declaració íntegra que Pujol va prestar davant del jutge José de la Mata el 10 de febrer passat i que es va gravar en format sonor. Els problemes d'audició de l'expresident ("pot repetir-me la pregunta?") i la seva insistència a dir que ignorava tot el que era relatiu als diners andorrans (fins i tot els que va manejar la seva dona, Marta Ferrusola) van cansar el magistrat i els fiscals, que no van aconseguir trencar la nebulosa de les seves explicacions.

Pujol només va reconèixer que va intervenir en la fortuna d'Andorra en dos moments. La primera vegada, el 2001, quan va acceptar firmar una carta (a petició del seu fill Jordi Pujol Ferrusola) per fingir que era ell el titular d'un dels comptes. Es va tractar, va afirmar l'exmandatari, d'un ardit per enganyar l'exdona d'aquest, Mercè Gironés, perquè el primogènit volia "preservar la integritat" del llegat de l'avi. Els investigadors, per cert, creuen que aquesta tesi familiar és falsa i que l'expresident va ser efectivament titular de fons ocults a Hisenda. La segona ocasió va ser l'estiu del 2014. Segons la versió de Pujol, els seus fills li van anunciar que volien regularitzar els diners davant de l'Agència Tributària i ell els va comunicar que donaria a conèixer l'origen de la fortuna: així va néixer, va dir, el famós comunicat confessió de Pujol del 25 de juliol del 2014.

El que segueix és un resum d'alguns passatges que conté seva declaració, agrupats per temes:

Sense comptes a l'estranger

"Ha tingut vostè en algun moment comptes a Andorra o en altres jurisdiccions?", va preguntar De la Mata. Pujol va respondre que no i es va remetre a l'explicació del llegat: "En un moment determinat, això té l’origen en una cosa que ja he explicat en altres instàncies, que va ser en una quantitat de diners que el meu pare va dipositar en la meva jove. Després, aquesta quantitat de diners (que no estava a nom meu i de la qual jo no era propietari) podria passar a disposició... I llavors, es va obrir aquest compte, que no el vaig obrir jo, i del qual es va ocupar el meu fill [gran, Jordi Pujol Ferrusola]."

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre els diners a l'estranger.

Els diners de Florenci

Pujol també va incidir en aquest presumpte capital llegat per Florenci Pujol a l'estranger: “Venien d'una activitat econòmica que va portar a terme el meu pare durant els anys finals dels 40 i els 50 amb unes operacions que en aquell moment no eren legals però que eren permeses pel sistema, que era la venda de dòlars”.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre els diners del pare.

Rebuig del llegat

L'expresident va explicar que va acceptar la voluntat del seu pare, però de mala gana. "Jo des del primer moment vaig ser contrari a aquest llegat per temor... Perquè, a més, no corresponia fer-ho a algú que pensava dedicar-se a l'activitat pública (...) Per tant, jo sempre, de forma molt extrema, que això va costar alguna discussió amb el meu pare, em vaig voler mantenir al marge del tema". "He d'agrair als meus fills i a la meva dona l'aïllament en el qual em van mantenir, perquè a més era la meva voluntat."

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre el rebuig al llegat.

Una guardiola davant de les dificultats

A la pregunta sobre les transferències de diners entre els comptes de Jordi Pujol Ferrusola i els dels seus altres sis germans, Pujol es va confessar ignorant. Però va insistir que l'"esperit" del llegat era que "s'utilitzés com a guardiola per a moments que el meu pare preveia o que pensava que podien passar i que serien de gran dificultat." Florenci Pujol, va dir, tenia por de les activitats polítiques del seu fill i volia evitar que la família es quedés "amb una mà davant i una altra al darrere", va dir Pujol. Aquesta va ser, precisament, l'expressió que va fer servir Marta Ferrusola al Parlament quan es va referir al patrimoni dels seus fills i que va irritar els diputats i l'opinió pública.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre la "guardiola".

Desitjos frustrats de regularitzar

La "por" que va envair el seu pare és diferent de la "por" que va sentir ell davant del llegat d'Andorra. Pujol va admetre davant del jutge que "hagués estat bo legalitzar aquesta qüestió". Però va reconèixer que no es va dur a terme "per les conseqüències que hagués tingut per a mi, com s'ha demostrat." "Ningú, fins i tot jo mateix, troba mai el moment". El 1980, quan va morir Florenci, Pujol estava "en una situació personal, políticament a més, en la qual evidentment qualsevol gest d'aquest tipus" l'hauria perjudicat. "No podia afrontar el risc polític d'això", va insistir.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre els desitjos de regularitzar.

Evitar sospites de corrupció

L'estiu del 2014, El Mundo va publicar moviments bancaris de diversos membres de la família a Andorra. Uns dies després, Marta Ferrusola i tres dels fills que encara tenien diners allà (Marta, Pere i Mireia) van posar ordre amb Hisenda. I li ho van comunicar al patriarca. Va ser una decisió, va dir Pujol, unilateral, igual que la seva d'emetre un comunicat públic. "Hi ha un moment en què jo sí que prenc una decisió que els afecta a tots. Quan vénen i em comenten la seva decisió, ja presa: 'Regularitzarem'. Dic: 'Molt bé, escolta, regularitzeu. Però jo explicaré d'on vénen tots aquests diners, quin n’és l'origen'". Pujol va admetre que la regularització seria un problema "seriós": "Vull explicar l'origen perquè no vull que es pensi que aquests diners vénen d'operacions fetes sota l'influx ja de temps... Per raons polítiques, sinó que vénen d'abans".

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre el comunicat.

L'“engany” a l'ex de Júnior

Un dels aspectes més controvertits del cas Pujol és el compte d'Andorra número 63810, obert l'any 2000 per Jordi Pujol Ferrusola a la Banca Reig amb l'equivalent a 1,84 milions d'euros. A la comissió rogatòria enviada per Andorra hi figuren dos documents que indiquen que el titular d'aquests fons era l'expresident. Un està firmat per ell mateix. La família defensa que es va tractar d'un ardit per enganyar la dona del fill gran, Mercè Gironés, que reclamava la seva part dels diners d'Andorra com a condició per reconciliar-se amb ell.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre la seva nora.

Pujol va explicar a l'Audiència Nacional que es va prestar al tracte, encara que no se'n "vanagloria". "M’hauries de fer", li va dir, suposadament, Júnior al seu pare, "una carta per convèncer la Mercè, per no incloure els diners en aquesta partició." "No és per vanagloriar-me’n. Pel que sigui, perquè em deia que era essencial per preservar el matrimoni, doncs vaig fer aquesta carta". Davant de les preguntes de la fiscal Belén Suárez sobre si no temia que amb aquesta carta se l’involucrés en la fortuna d'Andorra, Pujol va contestar que sí, però que confiava que "això es mantindria en una situació no pública". "L'únic objectiu concret", va afegir, "era que aquests diners que eren per a la protecció familiar no es dispersessin."

MÉS INFORMACIÓ