Selecciona Edició
Connecta’t

La fiscal creu que la xiulada a la Copa del Rei va posar en risc els assistents

El Ministeri Públic ha recorregut l'arxiu de la causa perquè el considera "precipitat" i "prematur"

La llotja presidencial en la final de Copa del Rey de 2015.
La llotja presidencial en la final de Copa del Rey de 2015.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut avui el "precipitat" i "prematur" arxiu de la causa en la qual s'investigava la xiulada a l'himne al Camp Nou el passat 30 de maig durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic de Bilbao en presència de Felip VI. En el seu recurs contra la decisió del jutge Fernando Andreu, interposat directament davant la Sala penal, la fiscal Ana Noé discrepa que la xiulada estigui emparada per la llibertat d'expressió. Així, adverteix que les associacions i persones que la van convocar, com Catalunya Acció, van generar sabent-ho "una situació de risc que podria desembocar en una alteració greu de l'ordre públic".

Per això, la Fiscalia demana que se segueixin investigant aquests fets i es requereixi al FC Barcelona, com a responsable de la seguretat del camp, "que informi si va autoritzar el repartiment dels objectes que es van utilitzar" en la xiulada. A més, que es prengui declaració als responsables de les entitats i associacions que van signar el manifest contra el Rei i l'himne nacional, amb el qual van fer la crida a aquest acte de protesta. També demana dirigir-se a la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme i la Intolerància en l'Esport per constatar si aquests fets van ser objecte de sanció administrativa i respecte a quines entitats.

Andreu va basar la seva decisió d'arxivar aquesta denúncia, interposada entre d'altres per VOX i Manos Limpias, en el fet que el 2009 es va produir un fet similar, la xiulada a l'himne a l'estadi de Mestalla a València, també durant la final de la Copa del Rei i en presència del cap de l'Estat, i que en aquell moment la Fiscalia no va veure cap indici de delicte, per això el seu company Santiago Pedraz ho va arxivar.

Per a la fiscal, si bé es tracta de fets "molt similars", no són "absolutament d'idèntiques característiques", per això titlla la decisió del jutge de precipitada i prematura en considerar "il·lògic" que es tanqui "de pla" la investigació quan encara no s'han practicat les diligències d'investigació "necessàries per determinar la naturalesa delictiva dels fets", com la presa de declaració als convocants.

Recorda sobre això que la causa es dirigeix contra l'associació Catalunya Acció, que va planificar "de forma anticipada la xiulada contra el Rei i contra l'himne nacional" i ho va anunciar a les xarxes socials, a més de facilitar els mitjans per portar-la a terme "en un entorn multitudinari i amb enorme difusió mediàtica". Per això, la Fiscalia entén que la qüestió fonamental a determinar si els actes executats poden considerar-se ofensius en la mesura que han estat "organitzats, planificats i realitzats únicament i exclusivament amb el deliberat propòsit de rebutjar i menysprear el cap d'Estat i l'himne nacional".

La xiulada, afegeix el recurs, va ser a més "presenciada públicament per milions de persones" i va generar "un notable sentiment d'indignació a la població espanyola perquè van ser menyspreats símbols representatius de la seva dignitat com a poble i com a nació".

A més, "els fets no deixen de constituir una certa alteració de l'ordre públic, per molt civilitzada i pacífica que es vol presentar tal acció emparant-se en la llibertat d'expressió". Això és així, argumenta la Fiscalia, perquè a l'interior dels recintes on se celebren esdeveniments esportius o espectacles que congreguen gran nombre de persones (gairebé 100.000 van presenciar la Copa del Rei) aquest tipus de comportaments "generen situacions de risc que poden desembocar en una greu pertorbació de l'ordre públic".

Per aquests motius, el Ministeri Públic adverteix que els fets poden ser constitutius d'un delicte d'injúries al Rei i als símbols i emblemes d'Espanya, així com d'un delicte de desordres públics de l'article 558 del Codi Penal.

En arxivar la denúncia, atenent a la similitud de les dues xiulades, el jutge Andreu va apel·lar "als raonaments llavors exposats" per la Fiscalia, fonamentalment que la llibertat d'expressió "és la pedra angular dels principis de la democràcia".

Segons els arguments que va defensar llavors la Fiscalia, i que el jutge va fer seus per rebutjar la denúncia, és "de la màxima importància no desmotivar els membres del públic, per por de sancions penals o d'un altre tipus, d'expressar les seves opinions sobre qüestions d'interès públic" que requereixen "un plus de protecció de conformitat" amb la funció que compleix la llibertat d'expressió. Per això, el jutge va considerar que la Fiscalia es contradiu ara en afirmar que hi va haver delictes en la xiulada al Camp Nou.