Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Por

Se succeeixen les causes judicials per qüestions d'opinió, la majoria instades per entitats catòliques i de dretes

Des de fa uns mesos veiem amb gran preocupació com la llibertat d'expressió és atacada des d'alguns àmbits de la política, la justícia, els mitjans de comunicació i de certes associacions. El mateix govern del PP va aprovar en solitari la popularment anomenada llei mordassa en aquesta mateixa direcció. N’abunden els exemples:

L'Audiència Nacional va ordenar arrestar els titellaires de la companyia Títeres des de Abajo per l’obra La bruja y don Cristóbal, que s'inspira en el personatge de Polichinela de la Comèdia de l'Art, que va néixer a Itàlia al segle XVII, per utilitzar una pancarta on es llegia “Gora ALKA-ETA”. Doncs bé, els actors d'un personatge creat per enfrontar-se contra els poders públics (sempre perd) van acabar entre reixes pels càrrecs d'enaltiment del terrorisme i d'incitació a l'odi. Alguns elements de la dreta rància van aprofitar per demanar la dimissió de l'alcaldessa de Madrid.

El febrer del 2014, vuit sindicalistes van veure amb estupor com la fiscalia els demanava vuit anys i tres mesos de presó per enfrontaments amb la policia davant d'un piquet de vaga davant l'empresa Airbus. Se'ls aplicava un article del Codi penal (el 496) introduït el 1976 per fer front a les mobilitzacions que s'organitzaven contra el govern hereu de Franco. Fins avui cap govern democràtic no l'ha derogat. Per sort, els sindicalistes han estat absolts després de dos anys de patiment.

Rita Maestre va entrar, juntament amb altres joves, a la capella catòlica del campus universitari de Somosaguas (Madrid) per denunciar la intromissió de l'Església en els assumptes públics. Van llançar consignes contra la jerarquia eclesiàstica i es van despullar de cintura cap a dalt. El fiscal demana un any per a l'ara regidor de l'Ajuntament de Madrid per un delicte contra els sentiments religiosos i s'ha aprofitat la situació per demanar-ne la dimissió.

A Catalunya, els versos de la poetessa Dolors Miquel dedicats a la lluita de les dones contra el patriarcat ha provocat una manifestació de 200 persones amb crucifixos i altres estris catòlics ja que s'han sentit ofesos perquè creuen que el poema Mare Nostra es burla d'una oració cristiana. Alguns híperventilats han demanat la dimissió de l'alcaldessa per aplaudir l'actuació de la senyora durant els premis Ciutat de Barcelona.

És curiós que la majoria de les denúncies i les acusacions particulars d'aquestes actuacions hagin estat protagonitzades per unes entitats o organitzacions de dretes i catòliques: Manos Limpias, centre jurídic Tomas Moro, Associació d’Advocats Cristians i Associació Projustícia.

Davant d'aquestes situacions cal preguntar-se: aquest clima és a causa de l'acció d'un govern de dretes, com el del PP, que ha actuat com a cobertura ideològica perquè aquestes associacions i la premsa afí duguessin a terme aquesta croada contra la llibertat d'expressió? O és a causa d'una situació més de fons i que sobrepassa l'àmbit estatal?

El catedràtic de ciència política i de l'administració de la UAB, Quim Brugué, en una taula rodona que es va fer la setmana passada a Girona organitzada pel Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona sota el títol Muts i a la gàbia, els efectes de la “llei mordassa als mitjans de comunicació”, afirmava que “la Llei i els casos comentats abans formen part d'unes decisions de fons que utilitzen la por per controlar les reaccions i mobilitzacions socials provocades per les polítiques neoliberals de sortida de la crisi”. Aquestes decisions són d'àmbit europeu, com s'ha vist a França, amb la suspensió de garanties constitucionals diverses vegades prorrogades arran dels atemptats de novembre passat a París, o en les decisions insolidàries i que atempten contra totes les llibertats, de països com Dinamarca, Àustria o Hongria, per controlar i evitar l'arribada de refugiats als seus països respectius.

El catedràtic acabava dient que “no fa falta escollir entre llibertat i seguretat ja que la millor manera de superar una presumpta falta de seguretat és dur a terme polítiques de cohesió social que acabin amb les desigualtats”. Aquesta és la missió de l'esquerra europea: fer front a les pors que els poderosos inoculen en la societat amb polítiques radicals que tornin la dignitat a les classes populars. Parlar de simples reformes del sistema o discutir sobre les essències pàtries és embolicar la troca.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.