Un Messi prodigiós tomba l’Arsenal

De vegades convé esperar un temps per assaborir millor les victòries i gaudir dels gols, sobretot si són de Messi. Al Barça l'Emirates se li resistia des de feia anys i el 10 no podia amb Cech. No semblava que la sort hagués de canviar després d'una llarga estona d'esterilitat del trident, sense punteria, i d'un bon desplegament de l'Arsenal. No convé apostar, però, contra Messi, ni tan sols quan juga a Londres. Leo va comparèixer per fi per deixar dos gols: el primer, esplèndid per la seva sang freda, com si hagués estudiat la manera de venjar-se de Cech, i el segon, de penal, que també és notícia al Barça.

En el setè partit, Messi va vèncer Cech i el Barça va sumar una victòria més a la seva sèrie —ja són 33 jornades sense perdre— en un torneig molt exigent com és la Champions. L'aparició del 10 i de la tripleta barcelonista va ser tan sorprenent com la va definir en la prèvia Luis Enrique: "Abracadabra". Algú devia fregar el llum i van caure dos gols, un pal de Luis Suárez i alguna ocasió més del desequilibrant Neymar per doblegar un Arsenal desconcertat. Encara que el seu joc va desgastar els canoners, el Barça va guanyar per l'arribada dels puntes, especialment del sempre selectiu i decisiu Leo Messi.

Els blaugrana es van posar a defensar el títol a Londres amb la mateixa alineació que ja va conquistar Berlín. No han canviat els seus jugadors, ni l'entrenador ni tampoc el seu pla futbolístic i, en conseqüència, les seves aspiracions depenen tant del seu estat de forma com de la millora dels seus rivals, cada dia més reforçats, com és el cas de l'Arsenal. Wenger ha aplegat una plantilla molt interessant al voltant de dues figures molt conegudes a la Lliga: l'exmadridista Özil i el xilè Alexis Sánchez, més conegut pels seus apel·latius de niño maravilla, tocopillano o fins i tot jugadorazo que pels seus gols quan era al Barça.

El Barça va sumar una victòria més: ja són 33 jornades sense perdre

L'Arsenal s'orienta a partir d'Özil i es dispara amb Alexis i també Ramsey, Oxlade-Chamberlain i Walcott. Les rematades són de Giroud. No és un contrari qualsevol, tampoc per al Barça, obligat a defensar millor que a la Lliga. Als blaugrana els convenia ajuntar-se bé a la pista per evitar el joc entre línies dels gunners i evitar perdre la pilota, la munició preferida de l'Arsenal, vertical en les transicions, especialment a l'Emirates. Al Barça li va costar trobar el seu lloc, imprecís en un partit que exigia precisió, control i l'ofici que se li suposa al campió d'Europa.

Paciència per hipnotitzar

L'Arsenal premia l'accelerador, atent i diligent en la pressió, i el Barça no sabia ser profund. Les arribades gunners eren més picants que les dels blaugrana, excessivament retòrics, obsessionats amb les possessions llargues, disposats una jornada més a ser pacients fins a hipnotitzar i cansar un contrari que no cedia, tancat en una defensa zonal davant de Cech. No desequilibraven Messi, Suárez ni Neymar i l'afició s'anava animant amb el temps perquè si hi havia alguna ocasió en què s'endevinava una rematada de gol era a la porteria de Ter Stegen.

Gairebé no hi havia notícies a l'àrea de Cech fins que va comparèixer Messi i Neymar va encarar Bellerín. A partir de llavors el futbol es va concentrar al balcó de l'àrea de l'Arsenal. Al 10 el van tirar a terra dos cops, i no la va encertar en cap de les respectives faltes, mentre que Luis Suárez no va acabar de precisar dues rematades que semblaven senzilles des de la graderia de l'Emirates. Els gunners van acabar amb la llengua fora abans d'arribar al descans, reclosos en defensa, avortat el seu últim contraatac, una esplèndida sortida finalment mal conduïda per Oxlade-Chamberlain i molt ben defensada per Mascherano.

El panorama no va canviar després del descans i Cech va refusar un xut de gol a Neymar. A l'Arsenal li costava contenir el Barça, més decidit i en canvi erràtic en l'última passada, en el xut, en la definició davant del gegant Cech. A l'Arsenal, malgrat tot, sempre li queda la bala Giroud. L'ariet no només despenja el joc en llarg dels mitjos i defenses, sinó que remata molt bé de cap, com es va advertir en una gran aturada, a baix i amb una mà, de Ter Stegen. El partit es va trencar i la pilota es va passejar capritxosa per les dues porteries, també per la del Barça.

Els blaugrana van perdre la pilota i van començar les onades de l'Arsenal. Les tornes van canviar: atacaven els gunners i contraatacaven els blaugrana, més afortunats com a dominats que com a dominadors, com es va veure en el 0-1, una jugada de l'equip més veloç del torneig, impossible de defensar per l'Arsenal. Piqué va rebutjar el cuir, Iniesta va allargar la jugada per a Neymar després d'un escorç propi d'un volant recuperador, el brasiler li va donar continuïtat, va buscar l'ajuda més tard de Suárez, per després creuar fins a Messi. I el 10, amb la sola de la bota, va esmorteir la pilota amb un control orientat que va superar Cech.

A la velocitat de la llum

Un gol exquisit, gestat a la velocitat de la llum i resolt a càmera lenta per la manera com Messi va aturar la bola fins que va fer caure el porter de dos metres, que es va desplomar igual que Boateng l'any passat. Amb el gegant abatut, el 10 va rematar a gol: 0-1. L'argentí va tornar a reaparèixer per robar la pilota, mal defensada per Flamini, que va ficar la cama i va tombar Messi. No va fallar el xut de penal: 0-2. I no va caure el tercer perquè el pal va retornar el xut de Suárez. Vençut amb la seva pròpia arma del contraatac, l'Arsenal va claudicar davant la direcció de Piqué, el govern d'Iniesta i la màgia dels davanters del Barça, especialment del prodigiós Messi, més Pulga que mai quan va fer gatejar el gegant Cech davant la sorpresa de l'Emirates.

Al Barça li va quedar un partit tan bonic que Luis Enrique, acostumat a resoldre les eliminatòries en l'anada, ni tan sols va fer canvis. La foto del campió continua valent més que mai per optar de moment als quarts de la Champions.