Selecciona Edició
Connecta’t

“No prometem que Netflix incorpori el català ni demà ni demà passat”

La companyia posa en relleu les dificultats d'apostar per nous idiomes

Els responsables de Netflix Yann Lafargue, Chris Jaffe i Joris Evers.
Els responsables de Netflix Yann Lafargue, Chris Jaffe i Joris Evers.

Netflix encara no ha pres cap decisió sobre si oferir o no continguts en català, siguin doblats o subtitulats. "No podem prometre incorporar el català ni demà ni demà passat",  ha afirmat el cap de comunicació de la companyia a Europa, l’Orient Mitjà i Àfrica, Joris Evers, de visita a Barcelona amb motiu del Mobile World Congress. La plataforma de vídeo vol esdevenir la televisió per Internet global i en aquesta línia al gener va desembarcar a 130 nous països. No obstant això, Evers ha posat en relleu que amb aquest gran llançament la plataforma només va afegir quatre idiomes nous: el xinès tradicional i el simplificat, l'àrab i el coreà.

Cinc mesos després d'arribar a Espanya, Netflix manté la llengua castellana com a aposta principal, tot i que no descarta incorporar les altres llengües oficials en un futur. "No donem per suposat que el nostre servei és perfecte quan arribem a un país nou, anem aprenent de cada lloc", ha afirmat el vicepresident d'Innovació de Netflix, Chris Jaffe. En aquest sentit comenta que "les llengües i els nous mètodes de pagament" són qüestions que la companyia es planteja anar afegint de mica en mica.

"A Polònia hi ha Netflix i no està disponible en polonès", ha afirmat Evers, que ha afegit que passa el mateix a Turquia i a Rússia. Jaffe ha dit que la companyia va "prioritzant" l'ampliació de l'oferta lingüística i que "se centra en les oportunitats" que poden ajudar Netflix a ser "la televisió global que acabarà essent".

Evers, que ja s'ha pronunciat sobre la llengua catalana en alguna altra ocasió, sempre insisteix que la multinacional valora la "passió" pel català que hi ha a Catalunya. Sobre aquesta demanda, ha confirmat la recepció d'una carta de de la Generalitat i haver intercanviat algunes paraules amb els seus responsables. Així mateix, el portaveu a Europa de la companyia ha assegurat haver rebut una carta de la Plataforma per la Llengua, que ha recollit més de 25.000 signatures per demanar Netflix en català.

"Els subtítols en català s'haurien de comprar o crear i integrar-los en l'experiència d'usuari de la plataforma", ha explicat Evers. Aquest procés trigaria mesos, segons ell, i també comportaria adaptar el software de la plataforma per tal que mostrés la nova llengua correctament en els 1.500 dispositius diferents en què es pot  fer servir Netflix.

Al mòbil i al televisor simultàniament

La companyia nord-americana ha presentat algunes novetats a Barcelona. D'aquí dos dies publicarà una nova versió per a iOS que millorarà la velocitat de l'app actual i aquest any té previst afegir dades de context a les sèries i les pel·lícules, en línia amb el concepte de la segona pantalla.  Per exemple, mentre un espectador miri un contingut determinat a través del televisor podrà consultar al mòbil informació sobre els actors que hi apareixen.

Una de les queixes més recurrents sobre Netflix a Espanya és que el catàleg que ofereix no es tan extens com el dels Estats Units. És per aquest motiu que hi ha algunes possibles trampes que permeten estar subscrit a la versió americana en comptes de a l'espanyola. Evers ha detallat que en els últims mesos han endurit la seguretat per evitar que això passi, ja que s'acaben reproduint continguts sobre els quals la companyia no té drets a Espanya. No obstant això, ha afirmat que això cada vegada passarà menys perquè la companyia té l'objectiu d'anar adquirint els mateixos drets a tots els països.

La plataforma de vídeo, que estudia fer alguna producció pròpia rodada a Espanya, ha dit també que aquest any preveu acabar tenint 600 hores de continguts en 4K i incorporar vídeos en HDR, una tecnologia que fa més rics els matisos entre diferents tipus de colors que s'acosten al blanc o al negre. Jaffe ha afirmat que aquesta tècnica afegeix molt de realisme a les imatges, sobretot a les de les escenes més fosques, fins al punt que, segons ell, a un treballador de la companyia se li va enrogir la cara mentre feia proves amb unes imatges d'unes flames.