Selecciona Edició
Connecta’t

Les pantalles flexibles de grafè es fan esperar

El nou material és el protagonista de la secció més futurista del Mobile World Congress

Una pantalla LCD flexible i circuits de grafè de FlexEnable.
Una pantalla LCD flexible i circuits de grafè de FlexEnable.

Les pantalles de telèfon mòbil tàctils equivalents a les de qualsevol telèfon intel·ligent d'avui però amb la capacitat de doblegar-se com un full de paper encara no han arribat al Mobile World Congress (MWC). El grafè promet revolucionar el sector de la telefonia en els pròxims anys i per primer cop disposa d'un espai propi al congrés de telefonia. Les aplicacions d'aquest material són múltiples i van molt més enllà de les pantalles: des de xips que, incrustats al cervell, podran detectar un atac d'epilèpsia abans que es produeixi fins a tinta que, un cop impresa, ens permetrà interactuar amb altres dispositius tan sols en tocar-la. Però, perquè tot això sigui una realitat, quant caldrà esperar?

Frank Koppens és el coordinador científic i tecnològic del pavelló dedicat al grafè i professor de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), creat l'any 2002 a Catalunya per iniciativa pública. És l'entitat que ha dissenyat el pavelló del grafè del congrés, juntament amb GSMA i The Graphene Flagship, un projecte de la Comissió Europea de 1.000 milions d'euros per impulsar aquest material a Europa. "Calculo que hi haurà pantalles flexibles al mercat de la telefonia mòbil d'aquí a uns tres anys", vaticina Koppens.

FlexEnable és una empresa de Cambridge, Anglaterra, que fabrica pantalles flexibles amb tinta feta de materials conductors. En un vídeo en mostra una que es pot enrotllar al voltant d'un llapis, però no està feta de grafè. Es basa en la tecnologia LCD, que ja utilitzen molts telèfons actuals. El problema de la pantalla flexible de l'audiovisual és que al cap d'unes hores es degrada per estar en contacte amb l'aire, segons explica Vincent Barlier. De fet, la que exposen a l'estand està protegida per un recipient -rígid- per tal que això no passi. Actualment estan treballant amb circuits fets de grafè per tal de superar aquest obstacle i, fins i tot, es plantegen l'ús del material per protegir dels factors externs les pantalles que ja fabriquen. Cinc anys és el temps que estimen que farà falta per poder veure mòbils en dues dimensions.

El nou material basat en el carboni destaca per la seva flexibilitat, tant que es podria adaptar perfectament, a diferència de les plaques de silici, a la consistència "de pudding" que té el cervell humà, tal com explica el professor de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) Jose Antonio Garrido. Aquesta institució, conjuntament amb el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM-IMB-CSIC) ha fet un experiment en l'àmbit de la medicina. Han demostrat que un xip de grafè implantat al cervell i connectat a un emissor, que en un futur es podria comunicar amb un telèfon mòbil, és capaç de predir amb antelació un atac d'epilèpsia d'un ratolí. Encara és aviat per fer una previsió de quan es podrà provar en humans.

Un dels inconvenients del grafè és que encara no es produeix en massa i no està estandarditzat, segons explica Elisabet Prats, del CNM. The Graphene Flagship treballa en aquesta línia, aconseguir que les grans empreses creguin en les propietats d'aquest material —algunes ja participen en algun dels projectes dels partners del programa però prefereixen no fer-ho públic— i, al mateix temps, fer d'Europa un referent en aquest àmbit, amb gran pes de la recerca a Barcelona.

 "Als anys 60 ja es coneixia la tecnologia que ha fet possibles les pantalles tàctils d'avui dia però va fer falta esperar molts anys per veure-les", reflexiona Alba Rosado, coordinadora del pavelló dedicat al grafè. Segons ella, els mitjans de comunicació creen moltes expectatives amb el grafè malgrat que només faci dotze anys que es va descobrir el material. És cert que aquesta nova tecnologia és tan engrescadora que genera certa impaciència però, de fet, en algunes de les seves aplicacions ja és una realitat.

Novalia és una companyia anglesa que fa pòsters amb àudio. Un dels que exposen al congrés, imprès sobre paper, té dibuixada una bateria i, en tocar les diferents parts de l'instrument uns altaveus que hi ha darrera de la làmina reprodueixen un so o un altre. La companyia, nascuda al centre de recerca de grafè de la Universitat de Cambridge, comercialitza aquest producte. Però, com s'ho fan perquè una tinta impresa sobre un paper normal tingui capacitats tàctils?

El grafè destaca pel seu poder conductor i Novalia ha creat una tinta per a impressora feta amb aquest material. "En podem produir diversos litres al dia al nostre laboratori", explica Nicolas Decorde, un investigador de Cambridge. Aquest líquid es pot introduir en els cartutxos normals d'una impressora d'injecció de tinta qualsevol i és capaç de fer córrer l'electricitat. En tocar-la amb el dit es tanca un circuit elèctric col·locat just darrera del paper i les aplicacions poden ser diverses. Una altra de les que mostren és un teclat de piano imprès sobre un paper capaç d'interaccionar amb l'aplicació Garage Band d'iOS.

La bateria moltes vegades ens treu sobtadament la gran quantitat d'avantatges que els telèfons mòbils ens proporcionen en el nostre dia a dia. Si els dispositius del futur han de ser prims com un full de paper, la seva font d'alimentació també ens farà la guitza i ens obligarà a què tinguin una part rígida? No serà així. L'Istituto Italiano di Tecnologia, amb seu a Gènova, té la patent d'una bateria flexible feta a base de grafè. Parlem amb la directora del projecte, Anja Clarissa Bouerdick, i no ens en pot revelar massa detalls però assegura que es podrà carregar de manera molt ràpida.

No és casualitat que moltes vegades es parli del grafè com la panacea de la tecnologia del futur. Pot emmagatzemar energia i funcionar consumint molt poc. És per aquest motiu que Koppens veu que el material serà essencial. "En els pròxims anys els dades que emmagatzemen companyies com Facebook o Google es duplicaran per deu", assegura. Segons ell, els centres on es guarden aquests terabytes i terabytes d'informació no podran continuar funcionant com fins ara perquè requeriran una refrigeració i un consum d'energia massa grans. Amb el grafè com a suport per transmetre grans quantitat de dades aquests inconvenients podrien desaparèixer.

Hi ha qui s'atraveix a parlar de l'Edat del Grafè de la mateixa manera que es parla de l'Edat de Pedra. El futur ens ho dirà. Les promeses són sorprenents. En l'àmbit mèdic es planteja introduir el material al cervell per fer recuperar la parla o la visió. El grafè ens promet mòbils finíssims amb bateries flexibles que es carregaran ràpid i duraran molt i en l'àmbit de l'Internet de les coses i els wearables es poden col·locar sensors fets amb aquest material a gairebé per tot.

Ja ho va dir John Hoffman, CEO de la GSMA, les possibilitats són "quasi infinites". Algunes d'elles es poden descobrir al Mobile World Congress, on dijous que ve se celebrarà un debat per aprofundir sobre aquesta, per a molts, revolució de la telefonia mòbil i que l'any 2010 va ser protagonista del Nobel de Física.