_
_
_
_
_

Colau i els 60 ‘community managers’

L’Ajuntament de Barcelona s’alia amb les xarxes i aposta per Twitter, Facebook i YouTube com a canals de comunicació directa

Clara Blanchar
El web de l'Ajuntament recull les diferents xarxes socials.
El web de l'Ajuntament recull les diferents xarxes socials.

Com a activistes dels moviments socials i des de Barcelona en Comú estaven acostumats a fer un ús potent de les xarxes socials i ara, des de l’Ajuntament, han fet de Twitter, Facebook o YouTube una eina central de l’estratègia comunicativa. El govern de l’alcaldessa Ada Colau destina, “en el global de l’Ajuntament i, totalment o parcialment, entre 50 i 60 persones a les xarxes socials”, explica la directora de comunicació del Consistori, Águeda Bañón, de qui penja tota l’estratègia digital i que té previst crear una direcció de comunicació específica per a Internet. La xifra actual de l’equip de xarxes multiplica per molt les cinc persones que s’hi dedicaven amb l’exalcalde Xavier Trias.

Amb diferents perfils, l’Ajuntament té presència a Twitter, Facebook, YouTube (les tres més importants), InstagramFlickr, LinkedIn i Slideshare. I algunes àrees tenen presència a Issuu, Vimeo, Foursquare o Pinterest. “L’ús de cada xarxa respon a la seva pròpia naturalesa”, explica Bañón. A Twitter la difusió és molt extensa: cobertures, notícies, campanyes, informació de serveis, esdeveniments ciutadans, queixes, dubtes... Cada vegada més incorpora vídeos gairebé en directe que elaboren vuit redactors ENG, que produeixen continguts (text, fotografia i vídeo) tant per a les xarxes com per als webs municipals, precisa.

A Facebook es publiquen “menys temes, els més destacats, amb l’objectiu de fer arribar un missatge molt més complet”, assenyala la dircom. Instagram es fa servir per a qüestions visuals “amb l’objectiu d'aconseguir notorietat i dirigir trànsit físic gràcies a l’opció de geolocalitzar”. I YouTube, Flickr i Slideshare s’empren “com a repositoris accessibles de la producció audiovisual, de fotografies i documentació, com mesures o informes de govern”, assenyala.

Les xarxes, subratlla la directora de comunicació d’alcaldia, Sílvia González Laá, són “un canal directe de comunicació”. A alcaldia, els funcionaris que abans responien les cartes ara també "monitoritzen les xarxes: estan pendents de què es diu, de si alguna cosa creix, de notícies que es fan grans...". L'aposta de l'actual govern per les xarxes és “global": "Per posar al dia la comunicació digital de l’Ajuntament aprofitant el potencial i bon posicionament que ja té per multiplicar-lo i que sigui un distintiu de la ciutat”, afegeix Bañón. “Les xarxes socials són unes grans aliades per assolir els reptes de participació i transparència que reclama una ciutadania cada vegada més informada i exigent amb els seus governs”, apunta. La directora de comunicació subratlla que “els recursos i efectius no han variat respecte al mandat anterior, però sí les rutines i dedicació”.

Des de l’arribada del nou executiu totes les xifres de repercussió han crescut notablement. La repercussió i les interaccions s’han duplicat, diu la dircom. El compte oficial de la ciutat, @barcelona_cat, creat el 2009, és el més seguit dels institucionals: té 222.500 seguidors, un 30% més que el juny passat, abans del relleu al govern. Des d’aleshores ha rebut gairebé 250.000 interaccions i 48.000 repiulades. El perfil de l’Ajuntament (del 2011), @bcn_ajuntament, té 60.500 seguidors, un 66% més que els que tenia al juny. A banda, hi ha comptes per districtes, empreses municipals o àrees. Per exemple, el compte @altreseconomies, del comissionat d’Economia Social, Solidària i Cooperativa.

L’alcaldessa gestiona els seus comptes

Capítol a banda són els comptes de l'alcaldessa. Manté els que ja tenia (374.000 seguidors a Twitter i 253.700 a Facebook) i els gestiona personalment amb el suport de dos dels seus col·laboradors més propers. Colau no pot estar tot el dia pendent de la xarxa, expliquen a alcaldia, i tot i que li suggereixen qüestions per comentar o repiular, l'última paraula sempre la té ella. La repercussió de qualsevol cosa que digui és enorme i per això cuiden molt uns perfils que mantenen un to personal a més del d'alcaldessa. "Hi ha molta gent que la segueix des de fa molt de temps, des d'abans de ser alcaldessa segueixen l'Ada Colau", explica González Láa. Sovint les entrades de Colau a la xarxa arrasen. El post en què l'agost passat va llançar la idea de la xarxa de ciutats refugi va tenir 105.000 m'agrada i un abast de sis milions de persones. "És un canal directe" que llança missatges concrets per la xarxa i arriba a la premsa de tot el món. Pel que fa a piulades, la que tenia enllaç a una entrada de Facebook sobre els titellaires de Madrid acumula 10.400 retuits. També va ser molt viral (2.800 retuits) la piulada amb la foto del backstage de la nit electoral. "Voleu veure política en majúscules? Sense cures no hi ha victòria possible", deia acompanyant una foto amb familiars seus amb canalla dormint a la falda.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_