Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Treballar l’estabilitat

L’estabilitat governamental no s’aconsegueix amb un simple acord parlamentari formalitzat en un document ple d'ambigüitats interpretades de manera unilateral

El document de l'acord parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP del 9 de gener començava dient: “A efectes de garantir l'estabilitat parlamentària i d'enfortir l'acció de govern durant aquesta legislatura…”. Posteriorment s'especificaven cinc punts, amb diferents graus d'ambigüitat, que eren la base dels compromisos de la CUP-Crida Constituent durant el mandat de Puigdemont. D'aquesta manera es va formalitzar un pacte entre dues forces polítiques ideològicament molt diferents per assegurar l'estabilitat d'un Govern minoritari durant una previsible legislatura de 18 mesos.

Encara que els governs minoritaris, com el de Junts pel Sí, acostumen a necessitar i buscar formacions no governamentals que donin suport a les seves polítiques, l'estabilitat governamental és un concepte indeterminat i no depèn només del suport parlamentari que posseeix l'Executiu ni del contingut de l'acció de govern. Hi ha molts altres factors que poden condicionar-ne l’estabilitat, perquè la dinàmica governamental també està subjecta a l'estabilitat del sistema polític, del sistema de partits, dels partits de govern, i a l'estabilitat institucional, econòmica, política i social. En el cas dels governs de coalició, com el bipartit CDC-ERC, la composició de l'executiu, la distribució de parcel·les de poder o les relacions personals també poden condicionar la fermesa governamental, al marge del suport parlamentari que posseeixin.

Per mesurar o valorar l'estabilitat governamental poden utilitzar-se diferents paràmetres i, en funció de la seva elecció, el Govern prioritzarà determinats objectius per aconseguir-la. Un dels més utilitzats pels estudiosos és, sens dubte, el temporal. Així, un Govern que dura molt temps (quant?) es considera molt estable, i un que dura poc temps (quant?) és inestable. Aquesta suposició ens obliga a fer una valoració retrospectiva de l'estabilitat governamental, a prescindir dels factors que condicionen la durada o que provoquen l'extinció dels executius, a acontentar-nos amb saber la quantitat de govern i a subestimar la qualitat del mateix. El Govern de Junts pel Sí, en particular, no té un objectiu fonamentalment temporal, ni molt menys la intenció d'esgotar una legislatura de quatre anys, sinó que aspira a complir un full de ruta per obtenir la independència de Catalunya, i preveu aconseguir-ho en un període inferior a dos anys.

Una anàlisi més precisa de l'estabilitat governamental hauria d'examinar els esdeveniments que es produeixen entre la formació d'un Govern i la seva extinció, i això obligaria a valorar el volum i el contingut de les polítiques, així com la comoditat en l'impuls de l'acció de govern. Això és el que sembla exigir el primer compromís de l'acord entre Junts pel Sí i la CUP en assenyalar que els anticapitalistes “no votin en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés o el dret a decidir quan estigui en risc l'estabilitat”. Però mentre que per la CUP la garantia d'estabilitat (sumar la majoria absoluta parlamentària) va unida a una determinada acció de govern, per Junts pel Sí, i més concretament per CDC, la CUP hauria de votar a favor de totes les polítiques governamentals (inclosos els Pressupostos) amb independència del seu contingut. És evident que aquesta interpretació de l'estabilitat parlamentària no només és irracional i oposada a la naturalesa llibertada dels cupaires, sinó que també va en contra dels principis democràtics.

Un altre factor clau per protegir l'estabilitat dels executius d'aquells que desitgen dinamitar-la és que la ciutadania accepti majoritàriament l'activitat governamental. Obtenir l'aprovació social és especialment necessari en contextos com l'actual, de gran incertesa política, i per aconseguir-ho cal governar amb consensos polítics amplis i transversals, de tal manera que els acords no siguin fruit d'una imposició de polítiques governamentals, sinó de l'habilitat dels executius per sumar sensibilitats ideològiques. En aquesta tasca és fonamental instaurar una relació entre Govern i oposició que eviti el maniqueisme polític, i facilitar des del Govern un comportament polièdric i constructiu de l'oposició.

L'estabilitat governamental no s'aconsegueix amb un simple acord parlamentari formalitzat en un document ple d'ambigüitats interpretades de manera unilateral. Per aconseguir una acció de govern còmoda, activa i duradora, cal adoptar actituds transaccionals, promoure complicitats i infondre responsabilitats col·lectives. L'estabilitat ni s'imposa ni s'acata, es treballa.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciéncia Política de la UB.