Selecciona Edició
Connecta’t

Luis Suárez no dorm mai

Un gol i una jugada del davanter uruguaià decanten a favor del FC Barcelona un partit molt ben jugat pel Las Palmas

Suárez lamenta una ocasió perduda a Las Palmas.
Suárez lamenta una ocasió perduda a Las Palmas. AFP

L’artístic Barça s'ha convertit en una màquina registradora, un equip fred i calculador que comença a descomptar partits després de sumar 32 jornades invicte i posar distància sobre l’Atlètic i el Madrid a la Lliga. Ja no juga a futbol sinó que marca els gols necessaris per guanyar els partits, sempre pendent del seu trident, ara expectant de la Champions. El viatge a Las Palmas era un destorb davant la sortida que li espera demà cap a Londres. El temps era especialment antipàtic i hi havia molt soroll a la ciutat a causa del Carnaval. Vestit amb la samarreta de color blau elèctric, a joc amb les festes, el FC Barcelona s’ha comportat bastant malament durant el partit, només avalat pel marcador i l’eficàcia dels seus davanters, i al final s’ha lliurat a la defensa de la porteria de Bravo. No ha caigut l'empat per poc i per la mateixa regla de tres que no ha arribat la golejada del Barça. El partit ha esdevingut una ruleta russa i els aficionats han sortit contents de l'estadi perquè els blaugrana demanaven l'hora tres minuts abans que xiulés Del Cerro Grande.

El Las Palmas ha embruixat el Barça. No hi ha cap aficionat al futbol que no quedi hipnotitzat per la cadència del Las Palmas, més autèntic que mai, ara amb Quique Setién. Fins i tot Luis Enrique, pendent ja de les rotacions, s’ha deixat endur pel compàs tan parsimoniós com verinós de l'equip de Tana, Momo, Roque Mesa i Jonathan Viera. Són jugadors que toquen i passen, molt sensibles amb la pilota, a gust quan competeixen amb rivals que anteposen la tècnica al físic, fins i tot si l'adversari és el Barça de Messi. Absents Piqué i Busquets, els blaugrana han perdut consistència, control i fil i s’han lliurat a un anar i venir sense sentit, sobretot per la permeabilitat de la seva línia mitjana, una zona en la qual Arda no troba el seu lloc. Molt distrets, als barcelonistes els ha faltat rigor, reiteratius en la pèrdua de la pilota, sotmesos molt sovint per l'incansable balancí que és la UD Las Palmas.

El canari ha estat un equip molt valent perquè ha defensat amb un únic centrecampista natural —Roque Mesa— i ha atacat amb un exèrcit de volants i mitja puntes, rematat pel contundent Willian José. No ha estat, no obstant això, més fràgil que el FC Barcelona si es mesura la seva productivitat i les seves arribades, ben armat i col·lectivament més interessant de vegades que el Barça.

Irregulars, descosits i esbravats, els blaugrana han trobat remei a les seves disfuncions en l'agressivitat de Suárez. No hi ha davanter que mantingui la tensió competitiva com el 9. No dorm ni quan li canten una nana al Las Palmas. L'uruguaià ha marcat un gol tan bon punt ha trepitjat l'àrea, després d'un centre precís de Jordi Alba, habilitat pel desequilibri d'Iniesta (0-1), i ha assistit Messi en l'1-2. Javi Varas, esplèndid en el rebuig del xut del 10, no ha pogut fer res davant la rematada posterior de Neymar.

El Las Palmas ha jugat sempre igual, piu-piu, amb 0-0, 0-1, 1-1 i 1-2. Els locals hi han posat més interès, han protagonitzat diverses arribades i han marcat un gol exquisit pel cop de taló de Viera i la definició de Willian José després d'un mal tancament d’Alba.

A Luis Enrique no li ha quedat més remei que intervenir per equilibrar la formació amb l'entrada de Rakitic, un futbolista que calça millor com a volant dret que Arda. Per bé que ha continuat sent discontinu i imprecís, el Barça s’ha organitzat millor i s’ha lliurat al contraatac, a una transició definitiva, confiant en l'oportunisme de Suárez, protagonista del xoc, decisiu en el marcador i en els errors, sobretot en un cop de cap a boca de gol i en un xut al cos de Varas. L'uruguaià ha fallat i el partit ha quedat obert fins a la prolongació, que ha resultat encara més perillosa per al Barça per l'entrada d’Araujo i la retirada de Sergi Roberto. Mascherano ha passat al mig camp i el partit ha perdut encant, s’ha tornat desmanegat, amb possessions alternes, pendent d'una intervenció final d’Araujo o de Messi.

El 10, no obstant això, no entra en joc contra el Las Palmas. Ja es va lesionar al Camp Nou i a l'estadi Gran Canaria tampoc ha pogut amb Javi Varas. I al chino Araujo se li ha escapat per un dit un xut ajustat al pal dret de Bravo, intranquil perquè el seu equip no parava l'atenció que calia, especulava en excés davant d’un contrari interessant malgrat les baixes, recognoscible com UD. Els canaris han rondat tant el gol com Neymar, Messi i Suárez, que ja n’ha fet 41, 25 a la Lliga.

El trident juga sempre, al Camp Nou i a Las Palmas. A canvi garanteix els gols i la victòria, bonica o lletja, jugant bé, malament o regular, sempre fiables, impossibles per a equips bonics com el Las Palmas.