Selecciona Edició
Connecta’t

Fotografies a vista de campanar

Vic ha programat per la Capitalitat Cultural Catalana 100 activitats durant el 2016

Fotografia d'Enric Macià en l'exposició "A vista de campanar", de Vic.
Fotografia d'Enric Macià en l'exposició "A vista de campanar", de Vic.

“És una idea genial, inusitada i extravagant”, explica Laura Terré, historiadora de la fotografia i comissària de l'exposició A vista de campanar, inaugurada aquest dissabte, en la qual una vintena d'enormes fotografies, algunes de set per tres metres, s'han instal·lat a les teulades, parets i terrats del casc antic de la ciutat de Vic, la capital d'Osona, que només són visibles des del punt més alt de la ciutat, el campanar de l'església barroca de la Pietat. Aquesta original exposició és un dels 100 actes programats dins de la capitalitat cultural, VICCC 2016.

Imatge d'Eugeni Gay en una de les parets properes a la torre de l'església de la Pietat de Vic.
Imatge d'Eugeni Gay en una de les parets properes a la torre de l'església de la Pietat de Vic.

“Van contactar amb mi i em van exposar la idea d'exposar fotografies icòniques d'autors consagrats, però vaig pensar que seria millor mostrar el treball, o una imatge representativa, de fotògrafs catalans de la nova generació, amb temàtiques contemporànies, per fer reflexionar la gent”, explica Terré, que ha seleccionat imatges de 19 professionals com són Samuel Aranda, Israel Ariño, Arnau Bach, Consuelo Bautista, Pep Bonet, Eugeni Gay, Roger Grasas, Emilio Morenatti, Elisenda Pons i David Ramos, entre uns altres.

“Després d'acceptar el repte, es van analitzar els possibles espais, totes les teulades que a una distància prudent del campanar fossin viables per situar les imatges”, prossegueix. Una vegada escollits, la regidoria de Cultura va contactar amb els veïns i se'ls va explicar la iniciativa. “Ningú es va oposar, tampoc les monges del convent de clausura de les Sacramentàries de Vic, encara que van posar la condició de no saber quina fotografia es col·locava a la seva teulada”, explica la comissària.

Procés d'instal·lació d'una de les imatges de l'exposició.
Procés d'instal·lació d'una de les imatges de l'exposició.

L'exposició, que estarà oberta fins al 31 de març, compta amb impediments innats –a més de la possibilitat que la boira impedeixi veure les imatges–, ja que només poden accedir vuit persones alhora, que després de superar un centenar d'esglaons de l'escala de caragol gaudeixen d'una espectacular i inèdita vista de 360 graus de la ciutat, a més de les fotografies. “És un camí iniciàtic que comença a la sagristia, on s'ha col·locat un skyline d'allò que es pot veure des de dalt, a més del perfil dels autors”, explica Terré.

Bressol de fotògrafs

Marc Comas, coordinador de VICCC 2016, explica que s'han programat 100 activitats, agrupades per temes, per celebrar que Vic és Capital de la Cultura Catalana i que febrer és el mes dedicat a la fotografia. Per això, ara mateix és possible veure un bon grapat d'exposicions protagonitzades per aquest art. “Procurem fer coses diferents, fresques i originals i no acabar exposant les fotografies en una sala convencional”, explica Comas. Queda clar després de veure CuVic, una altra de les mostres en la qual les fotografies d'onze fotògrafs de la comarca estan col·locades en galledes gegants de tres per tres metres retroil·luminades que van canviant d'ubicació per la ciutat.

Fotografia de Marc Sanye que es pot veure en l'exposició '9 Km', a Vic
Fotografia de Marc Sanye que es pot veure en l'exposició '9 Km', a Vic

Comas destaca que Vic és “bressol de fotògrafs però cal donar-los visibilitat”. Prova d'això són les exposicions 9 Km, del fotoperiodista osonenc Marc Sanye. “És la distància que separa Turquia de Grècia a través de l'illa de Lesbos, una distància que tracten de superar les persones que fugen de la guerra i la pobresa buscant un futur millor”, remarca Comas. Les seves imatges poden veure's al Seminari de Vic, “un espai expositiu nou per a la ciutat”, explica. En el temple romà, un dels edificis més carismàtics de Vic, pot veure's el treball de Xesco Jiménez, actiu des del 1930 i que quan va morir va deixar 50.000 negatius, “les seves imatges són cròniques socials i culturals d'aquesta ciutat”.