El Besòs, la gran oportunitat metropolitana
Els municipis que comparteixen aquesta llera fa temps que inverteixen recursos en una transformació
De riu contaminat a cel obert, a parc fluvial amb vida aquàtica i zona de lleure familiar i esportiu, a frontissa, a espina dorsal de la Barcelona metropolitana. De límit imaginat per Cerdà a articulador, a veritable eix. En definitiva, de problema a oportunitat. El Besòs viu des de fa uns anys un lent però esperançador procés de mutació. Els diferents municipis que comparteixen aquesta llera, on hi viuen el 10% dels catalans i catalanes, fa temps que inverteixen recursos en una transformació que Barcelona, fins ara, no sempre havia dedicat la necessària celeritat política per fer front a problemàtiques socials. Ara, el Govern municipal de Barcelona en Comú ha dit prou a aquesta inadmissible i injustificada indiferència.
I diem prou perquè avui les desigualtats globals tenen gran impacte a la nostra ciutat, no només en termes de renda sinó també en fractura urbana. I el corredor de l’est de Barcelona n’és l’expressió sagnant. Acabar amb l’oblit d’aquesta part de la ciutat és una qüestió de justícia social i d’oportunitat metropolitana. De fet, avui la transformació social passa per garantir drets però també impulsar xarxa comunitària i vincles urbans, tant en termes socials com territorials.
En la construcció de la nova realitat urbana que estem dibuixant des de l’Ajuntament, l’eix Besòs té reservat un paper cabdal: ser l’articulador de la Barcelona metropolitana; una aposta que se suma a la feina que des de fa anys desenvolupen ciutats com Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Montcada i Reixac.
Barcelona està en deute amb el Besòs, i també amb el seu Besòs (Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), una àrea sobre la qual plana la boira baixa dels tòpics, estigmes i prejudicis. L’expansió industrial i les diferents onades migratòries van acabar amb la gran riquesa natural existent i van anar convertint el Besòs en la frontera –física i mental- que encara és avui. Els camps van deixar pas a polígons i barris d’habitatge obrers, densament poblats i severament castigats per unes mancances que, lluny de resoldre’s, s’han acabat fent cròniques. El Besòs –segons un estudi sobre desigualtats de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques- s’ha convertit en el principal corredor de la pobresa a Catalunya. Un corredor que travessa municipis on l’exclusió social ja és, malauradament, més realitat que amenaça. Desocupació, desnonaments, pisos ocupats en precari, abandonament escolar, pobresa energètica i menor esperança de vida dels seus habitants són algunes de les xacres que s’han tatuat sobre la pell del Besòs.
Per fer front a l’emergència social que assola part dels nostres municipis cal que recuperem, abans de res, l’hàbit de mirar-nos, parlar-nos i pensar junts un millor futur compartit. I és aquí on se situa el Pla de Barris que l’alcaldessa, Ada Colau, va presentar fa unes setmanes. No es tracta de cap pla de xoc sinó d’una actuació estratègica i a llarg termini en els barris –els de l’eix Besòs tenen un pes destacat- amb una major concentració de vulnerabilitat social. Una actuació que vol ser una oportunitat per a l’entorn metropolità, perquè les nostres ciutats comparteixen necessitats i problemàtiques, i una invitació a repensar, plegats i amb respecte a les diferents identitats, el conjunt de les polítiques públiques en clau metropolitana, des de l’urbanisme fins als drets socials com l’educació, la salut i l'habitatge.
Cal que deixem de donar-nos l’esquena i comencem a definir una estratègia comuna de regeneració urbana, mentre evitem caure en competències i apostant per la cooperació. La nostra voluntat és que qualsevol veí o veïna que visqui al Besòs, sigui en el barri que sigui, tingui els mateixos recursos i oportunitats; que sentin orgull de viure en aquests barris, perquè som coneixedors de les grans coses que hi passen diàriament i de l'enorme potència que té aquest territori forjat des de l'esforç de la gent humil i comuna. És per això que aquesta transformació ha de començar a ser pensada des dels propis veïns i veïnes. Des de les pròpies identitats col·lectives dels barris. No es tracta de “posar bonic el Besòs” sinó d’empoderar la ciutadania, fer emergir lideratges i dinàmiques col·laboratives i projectes compartits que es consolidin a partir d’una estratègia integral de regeneració urbana.
A l’eix Besòs hi ha diferents motors cridats a ser clau en aquest pla. Entre ells hi ha la futura estació i el parc de la Sagrera, l’impuls de les zones industrials del Bon Pastor i la Verneda, el campus Diagonal-Besòs de la UPC, l'entrada del Parc Natural de Collserola en els barris de muntanya, la recuperació de la llera del riu i l’entorn de les Tres Xemeneies. Es tracta d’un àmbit geogràfic que s’erigeix en un dels espais amb majors oportunitats de desenvolupament del model social, econòmic, ambiental i de mobilitat de Barcelona.
Al Besòs cal enderrocar fronteres i impulsar polítiques dirigides a combatre la desigualtat. Un repte descomunal que no podem desatendre ni un dia més. Fem, i farem, l’impossible perquè els veïns i veïnes tinguin reconeguda la dignitat merescuda.
Janet Sanz, regidora de Nou Barris; Laia Ortiz, regidora de Sant Andreu i Josep Maria Montaner, regidor de Sant Martí
