Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

El Besòs, la gran oportunitat metropolitana

Els municipis que comparteixen aquesta llera fa temps que inverteixen recursos en una transformació

Vista panoràmica del Besòs.
Vista panoràmica del Besòs.

De riu contaminat a cel obert, a parc fluvial amb vida aquàtica i zona de lleure familiar i esportiu, a frontissa, a espina dorsal de la Barcelona metropolitana. De límit imaginat per Cerdà a articulador, a veritable eix. En definitiva, de problema a oportunitat. El Besòs viu des de fa uns anys un lent però esperançador procés de mutació. Els diferents municipis que comparteixen aquesta llera, on hi viuen el 10% dels catalans i catalanes, fa temps que inverteixen recursos en una transformació que Barcelona, fins ara, no sempre havia dedicat la necessària celeritat política per fer front a problemàtiques socials. Ara, el Govern municipal de Barcelona en Comú ha dit prou a aquesta inadmissible i injustificada indiferència.

I diem prou perquè avui les desigualtats globals tenen gran impacte a la nostra ciutat, no només en termes de renda sinó també en fractura urbana. I el corredor de l’est de Barcelona n’és l’expressió sagnant. Acabar amb l’oblit d’aquesta part de la ciutat és una qüestió de justícia social i d’oportunitat metropolitana. De fet, avui la transformació social passa per garantir drets però també impulsar xarxa comunitària i vincles urbans, tant en termes socials com territorials.

En la construcció de la nova realitat urbana que estem dibuixant des de l’Ajuntament, l’eix Besòs té reservat un paper cabdal: ser l’articulador de la Barcelona metropolitana; una aposta que se suma a la feina que des de fa anys desenvolupen ciutats com Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Montcada i Reixac.

Barcelona està en deute amb el Besòs, i també amb el seu Besòs (Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), una àrea sobre la qual plana la boira baixa dels tòpics, estigmes i prejudicis. L’expansió industrial i les diferents onades migratòries van acabar amb la gran riquesa natural existent i van anar convertint el Besòs en la frontera –física i mental- que encara és avui. Els camps van deixar pas a polígons i barris d’habitatge obrers, densament poblats i severament castigats per unes mancances que, lluny de resoldre’s, s’han acabat fent cròniques. El Besòs –segons un estudi sobre desigualtats de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques- s’ha convertit en el principal corredor de la pobresa a Catalunya. Un corredor que travessa municipis on l’exclusió social ja és, malauradament, més realitat que amenaça. Desocupació, desnonaments, pisos ocupats en precari, abandonament escolar, pobresa energètica i menor esperança de vida dels seus habitants són algunes de les xacres que s’han tatuat sobre la pell del Besòs.

Per fer front a l’emergència social que assola part dels nostres municipis cal que recuperem, abans de res, l’hàbit de mirar-nos, parlar-nos i pensar junts un millor futur compartit. I és aquí on se situa el Pla de Barris que l’alcaldessa, Ada Colau, va presentar fa unes setmanes. No es tracta de cap pla de xoc sinó d’una actuació estratègica i a llarg termini en els barris –els de l’eix Besòs tenen un pes destacat- amb una major concentració de vulnerabilitat social. Una actuació que vol ser una oportunitat per a l’entorn metropolità, perquè les nostres ciutats comparteixen necessitats i problemàtiques, i una invitació a repensar, plegats i amb respecte a les diferents identitats, el conjunt de les polítiques públiques en clau metropolitana, des de l’urbanisme fins als drets socials com l’educació, la salut i l'habitatge.

Cal que deixem de donar-nos l’esquena i comencem a definir una estratègia comuna de regeneració urbana, mentre evitem caure en competències i apostant per la cooperació. La nostra voluntat és que qualsevol veí o veïna que visqui al Besòs, sigui en el barri que sigui, tingui els mateixos recursos i oportunitats; que sentin orgull de viure en aquests barris, perquè som coneixedors de les grans coses que hi passen diàriament i de l'enorme potència que té aquest territori forjat des de l'esforç de la gent humil i comuna. És per això que aquesta transformació ha de començar a ser pensada des dels propis veïns i veïnes. Des de les pròpies identitats col·lectives dels barris. No es tracta de “posar bonic el Besòs” sinó d’empoderar la ciutadania, fer emergir lideratges i dinàmiques col·laboratives i projectes compartits que es consolidin a partir d’una estratègia integral de regeneració urbana.

A l’eix Besòs hi ha diferents motors cridats a ser clau en aquest pla. Entre ells hi ha la futura estació i el parc de la Sagrera, l’impuls de les zones industrials del Bon Pastor i la Verneda, el campus Diagonal-Besòs de la UPC, l'entrada del Parc Natural de Collserola en els barris de muntanya, la recuperació de la llera del riu i l’entorn de les Tres Xemeneies. Es tracta d’un àmbit geogràfic que s’erigeix en un dels espais amb majors oportunitats de desenvolupament del model social, econòmic, ambiental i de mobilitat de Barcelona.

Al Besòs cal enderrocar fronteres i impulsar polítiques dirigides a combatre la desigualtat. Un repte descomunal que no podem desatendre ni un dia més. Fem, i farem, l’impossible perquè els veïns i veïnes tinguin reconeguda la dignitat merescuda.

Janet Sanz, regidora de Nou Barris; Laia Ortiz, regidora de Sant Andreu i Josep Maria Montaner, regidor de Sant Martí