Selecciona Edició
Connecta’t

Rosell s’ha deslliurat de dues peticions d’acomiadament a Infraestructures

L’exdirector general de l’empresa pública imputat pel 'cas 3%' va evitar sortir de la companyia el 2013 i el novembre passat

Josep Antoni Rosell, exdirector general d'Infraestructures, el dia que va sortir de la presó.
Josep Antoni Rosell, exdirector general d'Infraestructures, el dia que va sortir de la presó.

Esquerra Republicana vol desfer-se com més aviat millor de la presència de Josep Antoni Rosell de l’empresa pública Infraestructures.cat. No és la primera vegada que algú intenta acomiadar l’investigat pel cas 3% per presumptes cobraments de comissions per part de Convergència Democràtica de la gran adjudicadora d’obra pública de la Generalitat. La primera ocasió va ser el 2013, amb motiu de la implicació de Rosell en el cas Aigües Ter-Llobregat. La segona va ser el novembre passat, després que l’arrestés la Guàrdia Civil i fos imputat. Cap de les dues propostes de destitució no va prosperar. La segona, asseguren fonts internes de la companyia, va suposar la dimissió de qui n’era el president, Joan Lluís Quer, tot i que va al·legar oficialment “motius personals”.

Cap de les fonts consultades no saben explicar el motiu pel qual l’acomiadament de Rosell va quedar avortat, tot i que totes relacionen la permanència a la companyia amb la relació que tenia amb Convergència i un dels seus homes forts, Germà Gordó, que va ser secretari del Govern d’Artur Mas primer i posteriorment conseller de Justícia. També s’atribueix al fet que a finals de desembre passat, abans del canvi de Govern, Rosell rebés l’encàrrec de ser el “responsable d’internacionalització i recerca i desenvolupament” de l’empresa, malgrat que setmanes abans havia estat desposseït de les atribucions directives. Rosell i Gordó van coincidir al Departament de Agricultura en l’últim Govern de Jordi Pujol i van impulsar el projecte de construcció del Canal Segarra-Garrigues, cedit a una empresa concessionària dirigida per Rosell abans que tornés a l’Administració. Quer va evitar parlar amb aquest diari sobre l’assumpte.

La darrera vegada que Rosell va estar a punt de ser acomiadat va ser el novembre passat. Un mes abans s’havien produït els registres a Convergència, Infraestructures o el mateix domicili de Rosell, d’on va sortir arrestat. La informació que afirmava que l’exdirector general d’Infraestructures havia confiat a un conegut una caixa forta i diferents maletins amb documentació —on es van trobar 80.000 euros— va ser el detonant perquè Quer prengués la decisió d’acomiadar el número dos de l’empresa per “falta de confiança”. Més enllà de la relació freda que mantenien president i director general, les investigacions judicials van fer pensar al màxim responsable de la companyia que la millor opció era la destitució, però no va aconseguir el suport necessari dels membres del consell d’administració, tal com va explicar a l’equip més pròxim. Quer va voler que això quedés reflectit en la seva última acta com a president del consell d’administració, expliquen les mateixes fonts, i aquesta va ser la decisió que en va acabar provocant la dimissió, tot i que feia temps que meditava la sortida de la companyia pública.

Va ser el 2013 quan Rosell també va veure amenaçat el seu càrrec. El motiu, un missatge electrònic remès de manera irregular per Juan Antonio Gallo, aleshores titular de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya, el mateix que ha posat potes enlaire el procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat. Gallo —el qual havia coincidit amb Rosell i Gordó a Agricultura— li feia algunes preguntes i una era la que va acabar sent la base de la resolució que tombava l’adjudicació. El problema és que Rosell participava en la mesa de contractació del concurs i, com a tal, la llei li prohibia donar criteris d’aquest tipus a l’esquena de la resta de membres de la mesa, tal com va passar. Els companys se’n van assabentar quan el missatge electrònic de Gallo i dues pàgines sense capçalera ni signatura amb les respostes a les tres preguntes van aparèixer a l’expedient remès per l’OARCC al jutge. L’existència d’aquest document va generar indignació entre els companys de la mesa de contractació de Rosell —que havia donat per bona l’adjudicació del concurs— i els serveis jurídics de la Generalitat van considerar que hi havia indicis d’irregularitat per suspendre l’expedient de l’OARCC.

La supervivència de Rosell a Infraestructures contrasta amb altres acomiadaments de treballadors de la mateixa empresa imputats per altres casos judicials que encara no s’han tancat. El jutge que instrueix el cas Petrum sospita que l’exdirector general participava en la manipulació de concursos gràcies al lloc privilegiat que ocupava com a president de la mesa de contractació d’Infraestructures.cat. Era, segons els investigadors, el nexe a l’Administració entre les empreses que pagaven comissions per aconseguir concursos i el partit de govern, que les ingressava.