Selecciona Edició
Connecta’t

Un any per ‘recuperar’ Llull

Catalunya i Balears programen 300 actes per difondre el pensador i escriptor

Ramon Llull, en un gravat del segle XVII.
Ramon Llull, en un gravat del segle XVII.

Coincidint amb la seva festivitat i els 700 anys de la seva mort, el 27 de novembre va arrencar l'Any Llull, en un moment d'incertesa política a Catalunya, per la qual cosa la commemoració va néixer sense pressupost ni calendari, però amb la clara missió de recuperar Ramon Llull (Mallorca, 1232-1315); el pensador, poeta, científic, escriptor, teòleg i missioner més influent i destacat que han donat les lletres catalanes, que va influir durant segles autors com Newton o Descartes, a més de ser llegit a mitja Europa durant segles.

DIvendres, tres mesos després, es va donar a conèixer un ambiciós calendari que, fins al novembre vinent, organitzarà 300 activitats, la majoria a Catalunya (160), 40 a Balears, terra natal de l'homenatjat, 10 a la resta d'Espanya i 72 de caràcter internacional en una desena de països, amb cites com la doble exposició a la Biblioteca Nacional de França; la que exhibeix l'obra gràfica i manuscrits llullians que té aquest centre i la intervenció Vidrio de les meravelles de Miquel Barceló –a partir del 21 de març–, als finestrals d'aquesta biblioteca.

Miniatura representant a Ramon Llull.
Miniatura representant a Ramon Llull.

Segons el comissari, Joan Santanach, “Llull és clau en la història del pensament europeu, molt influent, capaç de generar una gran bibliografia internacional des de fa anys”. Per això, la celebració al voltant de l'autor del Llibre de l'amic i de l'estimat, Vida coetània i el Llibre de las Bèsties, entre molts altres, té un horitzó més enllà de les nostres fronteres, encara que la intenció última és fer que aquest autor “gens fàcil” sigui “mínimament conegut pel seu públic natural, el d'aquí, amb l'actualització d'alguns dels seus textos més coneguts per fer-los accessibles”.

L'exposició central de l'any serà La màquina de pensar, Ramon Llull i les arts combinatòries, que s'inaugurarà el juliol al CCCB de Barcelona, que parteix del seu pensament estètic-religiós i del seu impacte en la tradició europea. Berlín, Friburg –que compta amb el major centre d'estudis llullians, segons Santanach–, Montpeller, Marsella, Roma, Florència, Milà, Venècia, Mòdena, Londres, Cambridge, Edimburg, Nova York, Brussel·les, Tunísia, són altres ciutats que acolliran activitats.

Santi Vila y Joan Santanach, durant la presentació de el Any Llull.
Santi Vila y Joan Santanach, durant la presentació de el Any Llull.

Aquest any també es durà a terme l'edició de 45 publicacions sobre Llull: 12 textos originals, 10 adaptacions d'obres de l'autor al català contemporani, 8 obres traduïdes a quatre llengües i 15 textos i estudis sobre l'escriptor. A més, la Biblioteca de Catalunya, que ha programat una exposició sobre la rica col·lecció de manuscrits i impresos que conserva de Llull, presentarà el 29 de febrer un llibre electrònic dedicat al pensador, en el qual s'inclou una amplia recopilació de les peces de Llull de la Biblioteca, a més d'entrevistes als principals especialistes en la matèria com Lola Badía, Alexander Fidora i Albert Soler.     

El pressupost és de 718.000 euros, una xifra que Santanach va valorar com suficient, encara que va ressaltar, en presència del conseller de Cultura, Santi Vila, que “si Llull fos alemany, el pressupost seria el triple o més, perquè va ser una figura clau per al pensament europeu, però tots sabem on estem”. Vila, després de reconèixer que es tracta d'unes xifres “austeres, però concordes amb el moment actual”, va tornar a destacar que un dels seus majors propòsits al capdavant de la conselleria és incrementar el pressupost cultural per evitar “el decalatge entre el que es predica i el que es practica”.

Forcano per Susanna

La presentació de l'Any Llull va comptar amb Àlex Susanna, president de l'Institut Ramon Llull, que deixarà el càrrec a finals de mes, quan el substituirà el poeta Manuel Forcano. Però Susanna no es quedarà desocupat, ja que el conseller Vila li ha encomanat la direcció de la polèmica Agència Catalana de Patrimoni; passant d'administrar els set milions del Llull als 23 de l'agència. “El departament s'ha distingit per incorporacions no partidistes; dels millors a cada moment”, es va limitar a dir Vila, preguntat per la falta de concurs per cobrir aquestes importants places del seu departament.