Selecciona Edició
Connecta’t

El Bilbao dinamita un Barça sense ànima

L'equip de Sito Alonso maximitza la seva estratègia i sorprèn un rival perdut

Hannah controla la pilota davant Doellman
Hannah controla la pilota davant Doellman EFE

El Bilbao va guanyar tal com Déu mana. Va sorprendre el Barcelona i va dinamitar la Copa del Rei. Va vèncer per un punt i amb l'última pilota a les mans dels blaugrana. Però la sensació és que, fins i tot havent enviat aquesta última pilota al cistell, el Barça va jugar molt malament. Va ser un equip sense ànima, desorientat, sobrepassat des del primer minut a l'últim.

BARCELONA, 72 - BILBAO BASKET, 73

Barcelona: Satoransky (5), Navarro (6), Perperoglou (6), Doellman (11), Tomic (8) –cinc titular–; Ribas (9), Abrines (2), Samuels (5), Oleson (14), Arroyo (4).

Bilbao Basket: Hannah (6), Bertans (3), Mumbrú (12), Hervelle (15), Bogris (8) –cinc titular–; Slezas (-), Ruoff (18), Mendía (-), Todorovic (5), Raül López (3), Suárez (3).

Àrbitres: Hierrezuelo, Calatrava, Sacristán i Benjamín Jiménez. Van eliminar Bogris.

Uns 11.000 espectadors al Coliseum de la Corunya.

La convicció l'equip de Sito Alonso va contrastar amb el trontoll dels de Xavi Pascual. Aquesta indecisió va estar present a la concepció de les jugades, les col·lectives i les estrictament individuals. Va quedar retratada tan en els nou tirs lliures que van fallar els blaugrana com en l'última acció del partit quan Doellman no va saber si tirar o penetrar i va acabar com solen acabar aquestes jugades quan sobrevenen els dubtes: en una mala passada a Oleson. Pilota perduda i partit perdut pel Barcelona. Una ensopegada greu, impròpia d'un portaavions, amb una plantilla de luxe, malgrat la baixa de Lawal, un equip que sumava sis finals seguides a la Copa i 20 en les diferents competicions espanyoles.

Van sobrar fotografies per retratar els excessos del Barça. El desordre de la seva última jugada va ser encara més cridaner perquè no hi havia a la pista cap dels seus dos bases. Ni Satoransky ni Arroyo, els dos homes que havien de liderar els culers, a la banqueta per decisió de Xavi Pascual. Potser castigats perquè no van saber fer front al ritme de joc que va proposar el Bilbao, bressolat per les mans de Raül López, Hannah y Mumbrú.

Bogris, Hervelle i Abrines lluiten per un rebot.
Bogris, Hervelle i Abrines lluiten per un rebot. EFE

El Bilbao va manar i amb una successió de moviments ofensius molt estudiats va trencar la defensa blaugrana, només realment eficaç al tercer quart. Llavors, per un moment, va semblar que els triples dOleson i Perperoglou i les accions de Doellman i Pau Ribas podien donar el triomf al Barcelona. Però la seva remuntada (66-63) va desaparèixer en un vist i no vist. No va tenir prou amb dominar el rebot. El Bilbao va semblar donar per descomptat el seu dèficit en aquest aspecte. La seva defensa no es descomponia davant les segones o fins a terceres oportunitats que va atorgar o de les quals es va fer creditor el Barcelona amb els seus 13 rebots ofensius. La contumàcia de Tomic, una mica millor que en els últims partits, però encara lluny de l'esplèndida forma que va exhibir en el primer tram de la temporada, va ser similar a la d'Arroyo, que sortia d'una lesió. Els triples d'Abrines, Doellman i Arroyo s'anaven fora, d'acord amb la mala selecció de tir del seu equip. Tot el contrari que el Bilbao.

L'esperit guerrer d'Hervelle i del grec Bogris van mantenir la productivitat i consistència del joc del seu equip. La decisió i la bona punteria del nord-americà Alex Ruoff va complementar el mestratge i la clarividència de dos tipus amb l'ofici de Mumbrú i Raül López.

El Barcelona, en canvi, no va trobar punts d'ancoratge en el seu joc. Va actuar d'una forma sincopada, sense ànima. Va trobar a faltar l'ascendent de Navarro, una major confiança en Satoransky. El Bilbao va ser millor en totes les línies. I així i tot, una falta del lituà Slezas a Tomic, que els àrbitres van considerar antiesportiva, va donar l'ocasió al croat d'empatar. Va fallar el segon tir lliure i el Barça, amb possessió en els últims tres segons, va fallar. No s'hagués entès una victòria d'un equip tan estèril.

En l'altre partit de dijous, el Gran Canària va donar l'altra sorpresa de la jornada en eliminar el València, actual líder de la Lliga (78-83).