Selecciona Edició
Connecta’t

“Si fan un edifici amb puntals que no existeixen...”

Les escoltes telefòniques a excàrrecs d'Adif revelen dubtes sobre la seguretat de les obres de l'AVE a Barcelona i com es donava llum verda a obres inexistents

Excàrrecs d'Adif van viatjar gratis a Aspen (Colorado, EUA) per beneficiar l'empresa adjudicatària.
Excàrrecs d'Adif van viatjar gratis a Aspen (Colorado, EUA) per beneficiar l'empresa adjudicatària.

Un tram de l'AVE al seu pas per Barcelona es va construir amb materials i tècniques de pitjor qualitat del que deien els informes oficials. Alguns treballs ni tan sols es van arribar a fer. I no obstant això, excàrrecs d'Adif els van pagar a preu d'or per beneficiar l'adjudicatària (Corsán) a canvi de viatges. El sobrecost és de 31 milions. Així consta en un informe enviat per Adif a la jutgessa que investiga la presumpta trama corrupta. I així ho corroboren les trucades telefòniques del sumari del cas, al qual ha tingut accés EL PAÍS. Amb un punt afegit: les converses revelen, també, dubtes sobre la seguretat de les obres.

“Aquesta obra [la plataforma d'alta velocitat entre la Sagrera i Trinitat, d'1,6 quilòmetres] és gairebé urbana... Llavors, si demà decideixen fer un edifici al damunt i pensen que hi ha uns puntals que no existeixen... Hi pot haver un problema”, admet Jesús, un dels investigats, a l'apoderat de Corsán, Marino V. Jesús hi afegeix una altra preocupació: “Si has presentat un paper en el qual dius no només que no existeixen, sinó que, a més, haurien d'existir, el problema és doble”.

“Ho hem apujat set punts i escaig, que són uns quants milions d’euros, camuflant mesuraments”

L'auditoria encarregada per Adif ha comprovat, sobre el terreny, les diferències entre l'obra que consta que es va fer... i la que realment es va executar. Hi ha centenars d'exemples. Des dels laterals que protegeixen les vies –part dels ancoratges no es van executar– fins als murs –substituïts per terraplens– o els pals, que en lloc de ser de formigó són de metall cargolat.

Les escoltes telefòniques revelen els tripijocs de la desena d'imputats –excàrrecs d'Adif, empresaris i tècnics– per alterar els mesuraments i beneficiar Corsán. Isaac C., tècnic de l'enginyeria que va certificar les obres, parla amb Antoni C., de l'empresa. “Ho hem apujat set punts i escaig, que són uns quants milions d'euros camuflant mesuraments. Ja està, no ens demaneu que pugem a deu (...) Allò us ho heu tret de la màniga”, afegeix.

El tècnic és eloqüent: “Jo sé que hi ha coses inflades, perquè les vaig inflar jo directament (...) Està ben camuflat, amb el formigó apujat, l'acer apujat...” Isaac també parla amb Jaime G. G., director d'Infraestructures i un dels principals implicats. Segons el sumari, és un dels excàrrecs que van gaudir d'un viatge de plaer a les pistes d'esquí d'Aspen (Colorado, als EUA) a canvi de beneficiar l'empresa. Isaac li explica: “He aprovat un munt de coses, ja veuràs, eh? (...) Al final què fan ells? El que tots sabem, s'han fet menys vies perquè s'han escurçat els trams”.

“Preus molt grossos”

Jaime G. G. admet que la certificació “està feta com està feta” i en una xerrada amb Antoni C., de Corsán, li diu que no pot arribar al nivell que li demana “ni de conya” tret que sigui “fent rucades”. “Estem assumint preus molt grossos, eh, o sigui que ja saps, ens estem comprometent bastant”. L'apoderat admet que algunes obres no s'han executat: “A les soleres [peces horitzontals en les quals s'assenta l'estructura] es va deixar de fer un trosset”.

El superior de Jaime, Rafael R. –que va ser director de la línia nord-est d'Adif– també n'estava al corrent. El març del 2014, abans de les detencions, Jaime li explica la situació: “Tenim els ancoratges, que no es van fer, però és provisional (...) I llavors bé, és una manera d'estalviar-se ells els ancoratges, però després volien cobrar la pantalla tal qual”.

El cas va arrencar amb la denúncia del propietari d'una empresa dedicada al moviment de terres. Corsán l'havia subcontractat i, presumptament, li va indicar que havia de pagar els viatges dels càrrecs d'Adif. L'operació Yogui va esclatar el maig del 2014, amb registres a les seus de l'ens a Madrid i a Barcelona. La jutgessa considera que els excàrrecs van certificar “obres no executades en realitat” i van generar un elevat “sobrecost en perjudici de l'erari públic” que, inicialment, es va fixar en sis milions. La malversació ascendeix ara, segons l'auditoria d'Adif, a 31 milions d'euros.

MÉS INFORMACIÓ