Selecciona Edició
Connecta’t

Apple nega a l’FBI accés a l’iPhone de l’atacant de San Bernardino

Tim Cook rebutja l’ordre d’una jutgessa en considerar que és un “pas sense precedents” que “amenaça la seguretat” dels clients

Una botiga Apple a Alemanya, el 27 de gener. REUTERS

Una jutgessa federal dels Estats Units ha ordenat a Apple que ajudi l'FBI a desbloquejar i accedir al telèfon iPhone que utilitzava un dels dos autors del tiroteig de desembre a San Bernardino (Califòrnia), en el qual van morir 14 persones. Els investigadors creuen que l'iPhone conté informació que pot resultar crucial per al cas. La companyia s'oposa a l'ordre, que defineix com "un pas sense precedents" i que considera "una amenaça per a la seguretat" dels seus clients.

D'acord amb l'ordre emesa per la magistrada Sheri Pym, Apple haurà de proveir l'FBI d'"assistència tècnica raonable" per accedir al dispositiu mòbil. Fonamentalment això es tradueix a "piratejar-lo" per desactivar el sistema de seguretat que elimina les dades del telèfon si no s'introdueix el codi correcte després de diversos intents.

Si Apple aconsegueix desactivar aquesta funció, els investigadors federals podran provar tantes combinacions com calgui per al codi de seguretat personal de l'iPhone sense por que es perdin les dades i, quan l'encertin, podran accedir al mòbil i a tota la informació que contingui. L'encriptació dels aparells és un dels reclams comercials més difosos per Apple. L'argument de l'empresa consisteix a accentuar que ells no es lucren amb les dades dels seus clients i, en conseqüència, a diferència de Google, Twitter o Facebook, no tenen ingressos per publicitat, sinó per la venda dels seus mòbils, ordinadors i tauletes.

El gegant tecnològic assegura que ha col·laborat estretament amb la investigació del cas de San Bernardino i que ha posat els seus enginyers a disposició de l'FBI. Apple, no obstant això, assegura que la petició del Govern dels EUA va més enllà. "Ens han demanat una cosa que simplement no tenim i que considerem massa perillós crear: construir una porta del darrere [backdoor] per a l'iPhone", explica la companyia en un comunicat. La companyia liderada per Tim Cook remarca que l'FBI vol que Apple faci una nova versió del sistema operatiu d'iPhone, eludint diverses característiques de seguretat importants, per instal·lar-lo a l'iPhone del suposat autor del tiroteig. "A les mans equivocades, aquest programari —que no existeix avui dia— tindria el potencial de desbloquejar qualsevol iPhone que estigui en possessió física d'una altra persona", diu Apple.

Aquest és un capítol més de la tensió que viuen les autoritats dels Estats Units i els gegants de Silicon Valley, on una màxima repetida dins de la indústria explica la situació. “Si no ets el client, ets el producte”, una referència sobre com es gestionen les dades per fer negoci. Facebook, Twitter, Yahoo o Google tenen un model publicitari al darrere. Apple no. Des del llançament de l'iPhone 6, quan es van introduir els canvis que fan que l'encriptació dels aparells sigui per defecte, Apple ho ha utilitzat com a reclam publicitari.

Només hi ha una aresta en aquest argumentari d'Apple: el seu contracte amb Google perquè sigui el cercador per defecte. Els de Mountain View van pagar al fabricador d'iPhones 1.000 milions de dòlars el 2014 per fer que, tret que el client digui el contrari, els resultats i la gestió de la petició en el seu sistema. Aquesta xifra és el 34% dels diners que Google va generar amb recerques en mòbils i tauletes d'Apple aquell any.

Jan Koum, cofundador de WhatsApp, conegut per les seves polèmiques opinions, ha sortit en defensa d'Apple. Al seu perfil de Facebook, empresa propietària de l'aplicació de missatgeria que va crear, ha enllaçat la carta de Cook, amb un encapçalament personal: "No hem de permetre que es creï aquest perillós precedent. La nostra llibertat està en perill". A finals del 2014 l'aplicació, que ja ha superat els 1.000 milions d'usuaris, va començar a utilitzar un protocol d'encriptació molt semblant al d'Apple. Al desembre l'aplicació va estar fora de servei al Brasil a causa d'una investigació judicial.

Malgrat la bona relació inicial del president Obama amb Silicon Valley, des de fa dos anys ha fet successius intents per crear un marc de col·laboració comuna amb les empreses de Silicon Valley. Tot ha quedat en la creació d'un centre d'investigació, al qual Apple i Intel s'han sumat per investigar nous tèxtils que es puguin fer servir als uniformes dels soldats, però en cap punt han concretat res relacionat amb l'accés a dades, com és la voluntat de Washington.

Dimecres al migdia està previst que Obama mantingui una trobada amb Tom Donilon, exconseller de Seguretat, i Sam Palmisano, exconseller delegat d'IBM, perquè formin part de la Comissió de Ciberseguretat, un ens del qual Facebook, Google o Apple no han volgut formar part. Només Yahoo!, en un mal moment financer i amb el cartell d'es ven penjat, es va sumar a la proposta de Washington.

Fa una dècada, Blackberry era la companyia que presumia del mateix que avui fa Apple: protecció extrema de dades. El seu emmagatzematge de tot el contingut al núvol els va convertir en una opció vàlida per a empreses i organitzacions. La seva falta d'innovació en terminals i aplicacions els va portar a la fallida. Apple ha entès que en el món corporatiu té molt de terreny per guanyar. Durant la captura del Chapo Guzmán va sortir a la llum l'ús d'un altre terminal, menys popular, però que guanya terreny entre les companyies de seguretat, el BlackPhone, de l'empresa suïssa Silent Circle. Basat en Android, permet gestionar diferents perfils esborrant immediatament el rastre. Una de les seves aplicacions més valorades consisteix en l'eliminació de tot el contingut si algú intenta inserir un cable per sostreure informació i no està autoritzat a fer-ho.

Igual que Apple, Telegram, aplicació de missatgeria, és una altra de les companyies que presumeix de la protecció dels seus usuaris. En el cas del programa que planta cara a WhatsApp se'ls ha acusat de ser l'eina de comunicació que utilitzen diversos grups terroristes per organitzar-se. Pavel Durov, el seu creador, un polèmic programador i empresari rus, ha fet servir arguments semblants als d'Apple, tot i que ha creat una fórmula perquè sigui la mateixa comunitat la que gestioni els grups en què es faci apologia del terrorisme.

Per què aquest telèfon és tan important

Pablo Ximénez de Sandoval

El iPhone 5 de Sayed Farook és l'única pista que té el FBI per llançar una mica de llum sobre el temps que va passar entre l'atemptat de San Bernardino, a les 11 del matí del 2 de febrer, i les tres de la tarda, quan es va iniciar la persecució que acabaria amb la seva mort i la de la seva esposa. Aquestes hores són un forat negre. No se sap, per exemple, per què es van quedar una estona a la zona de l'atemptat, junt amb un llac proper.

Els investigadors han aconseguit reconstruir els moviments de la parella en aquest temps sense arribar a cap conclusió. Fins i tot hi ha un espai de 18 minuts en el qual ni tan sols se sap on van estar.

El FBI dóna per provada la fascinació del matrimoni pel terrorisme gihadista, però no ha aconseguit descartar o demostrar que tinguessin còmplices o suport extern o rebessin ordres d'algun grup concret. Aquest telèfon és l'última font d'informació que queda per analitzar.