Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Això s’enfonsa

La diputada Gabriela Serra s'ha assegut al ple amb una armilla salvavides

La diputada de la CUP Gabriela Serra amb una armilla salvavides.
La diputada de la CUP Gabriela Serra amb una armilla salvavides.

Primer ha estat l'aplaudiment a la rosa blanca que avui ocupava l'escó de Muriel Casals. Tots els parlamentaris drets fent sentir les seves mans com un reclam per cridar a una vida que falta. Després, un llarg minut de silenci que ha durat també tota una vida. Era el silenci de la condició humana, i el murmuri de l'aire condicionat i el so de les càmeres de fotos s'han apoderat d’aquest silenci com el so del mar s'apodera de terra ferma. Els mateixos aplaudiments conclourien la sessió de control al Govern d'aquest dimecres. Ha estat després de la intervenció de Turull, que en nom de JxSí ha homenatjat la companya desapareguda, l'emblemàtica expresidenta d'Òmnium Cultural.

Jordi Turull té aspecte d'antic, però no perquè hagi quedat enrere sinó perquè va venir al món per ser antic. (Un antic és l'antítesi d'un clàssic. No es pot ser clàssic sense haver estat abans modern.) En la seva intervenció, Turull ha reconegut que hi ha episodis en què la política no s'agrada a ella mateixa i en què ni els mateixos polítics no s'agraden a si mateixos. I dit això, tots s’han tornat a aplaudir. Abans d'ell ha parlat Inés Arrimadas, que ha acusat JxSí de judicialitzar la política. A l'hemicicle se li ha escapat el riure. I prèviament a la dirigent de C's, havia pres la paraula el socialdemòcrata Miquel Iceta. Quan encara no s'havia convertit en un ofici especialitzat, al socialisme s'arribava o bé des del treball o bé des de l'estudi. Iceta va començar la militància al PSP de Tierno Galván, i se li nota que ve de la lectura, dels clàssics. Aquest matí ha preguntat al president Carles Puigdemont pel concurs d'adjudicació d'Aigües Ter Llobregat i per la recol·locació de l'imputat Josep Antoni Rosell, és a dir, pel que aquest Govern té de continuïtat del govern convergent d'Artur Mas, i li ha recordat com n’és de necessària la transparència. Puigdemont ha estat concís: s’ha aixecat, l’hi ha garantit i ha tornat a seure. Sovint es confon transparent amb invisible.

A Lluís Rabell no hi ha manera de no veure'l, ocupa l’espai d’una associació de veïns i té bust de paterfamilias romà. Ha demanat al president explicacions sobre la contractació de Rosell i sobre els 139.000 euros anuals que li han endossat de sou. Com si hagués vingut de Tubinga (de la universitat de Hegel, no de tomar tubos a Saragossa), ha conclòs que aquestes coses no es fan, encara que només sigui per estètica. L'havia precedit García Albiol, excalcalde dretà de Badalona (localitat sardanista i costanera, a 1.200 km de Tubinga), que ha preguntat al president si acataria la suspensió de la Conselleria d'Afers Exteriors. Puigdemont ha respost amb una sola frase, "Romeva continuarà sent conseller", que la CUP ha aplaudit d'allò més, i sens dubte també els del seu partit. Aquest és un Parlament centrat en si mateix que es passa el dia aplaudint-se per tot i fascinat amb el món dels gestos. És com si s'hagués canviat la representativitat per les representacions.

La primera d'aquest matí que ha preguntat a Puigdemont ha estat la portaveu de la CUP, Gabriela Serra. El tema: l'ajuda als refugiats ("persones necessitades en aquest àmbit", els ha anomenat el president). Per visualitzar el problema, la parlamentària portava una samarreta de la plataforma Stop Mare Mortum. Just en l'instant en què el president responia i qualificava per enèsima vegada la situació com "la vergonya d'Europa", dos membres de la plataforma han alçat en silenci armilles salvavides de color taronja, els uixers els han desallotjat en silenci i els activistes han desaparegut de la tribuna de convidats sempre en silenci. I així tot ha quedat repartit entre les paraules de sempre i el silenci. Però llavors s’ha aixecat Gabriela Serra, ha obert la trapa que separa la part de la muntanya de l'hemicicle de la tribuna de convidats, ha sortit a buscar els expulsats i ha tornat al seu escó amb una armilla salvavides Yamaha posada. I guarnida d'aquesta manera s’ha assegut. Veure un parlamentari assistir a un ple amb armilla salvavides no ajuda a dissipar la sensació que tot això s'enfonsa.