Selecciona Edició
Connecta’t

La incerta vida del Pi de la Remunta

Experts i grups de l'oposició de l'Hospitalet donen per mort un arbre que consideren icònic

El Pi de la Remunta.
El Pi de la Remunta.

El Pi de la Remunta és un vestigi del Baix Llobregat rural. Fa 12,4 metres d'alt i el seu tronc té un perímetre de 2,6 metres. L'associació Perseu, dedicada a la protecció del patrimoni de l'Hospitalet de Llobregat, assegura que l'arbre té entre 160 i 200 anys de vida. “És una edat sorprenent per a un pi blanc, però és possible”, valora el professor de Botànica de la UB Josep Maria Ninot. El president de Perseu, Ireneu Castillo, assegura que l'arbre ja apareix registrat en un mapa del segle XIX, a la vora del canal de rec de la Infanta. El pi ha arribat intacte fins avui perquè creixia en el perímetre d'una finca que la família del virrei Amat va vendre a l'exèrcit. L'espai que ocupava el pi serà conquerit per un pla d'expansió urbanístic de l'Hospitalet. Perseu va lluitar durant dos anys perquè el pi de la Remunta no es trasplantés. L'empresa de jardineria Moix va traslladar el pi el 29 de gener passat a la seva ubicació actual, a l'altra banda del carrer on s'alçava. Tres setmanes després, la seva existència és tan incerta com abans.

Si no fos pels arnesos i les barres que el subjecten, el pi de la Remunta passaria desapercebut. Per a un ciutadà poc entès en el món vegetal, sembla un pi vulgar. El diumenge que visito la seva nova ubicació el muntatge per mantenir-lo protegit crida l'atenció de gairebé tothom que hi passa per davant. Dos matrimonis comenten l'enorme quantitat de diners que es deuen haver invertit per traslladar-lo d'un costat a l'altre del carrer. L'Ajuntament assegura que el trasplantament i l'actual manteniment de l'arbre costa 30.000 euros per un contracte signat entre el Consorci per a la Reforma de la Gran Via de l'Hospitalet —format pel municipi i la Generalitat— i l'empresa Moix. L'arbre s'ha ubicat en un petit parterre d'un parc infantil de l'avinguda Josep Tarradellas. De veïns té uns petits xiprers, pollancres i els gronxadors dels nens.

Història desconeguda

Perseu ha liderat un moviment que ha fet molt soroll polític i mediàtic. Va recollir 3.500 firmes a favor de no trasplantar l'arbre. Tots els partits, amb excepció de la força de govern —el PSC— i Ciutadans, van votar al ple de l'octubre del 2015 en contra del trasplantament, sense èxit. Malgrat l'enrenou que ha provocat el debat, ni el consistori ni el Consorci van emetre cap comunicat per explicar el trasplantament. El tinent d'alcalde Francesc Josep Belver és l'única veu autoritzada institucionalment per parlar sobre el pi. Belver confirma que fins a l'últim moment hi va haver tres opcions d'ubicació on replantar l'arbre, per això no es va comunicar prèviament el lloc. Belver insisteix que no està demostrat que el pi de la Remunta sigui tan vell: “No hem trobat cap document històric que determini la seva antiguitat”. No s'han realitzat proves científiques concloents per esbrinar l'edat del pi.

Belver afegeix que “fa cinc anys ningú parlava d'aquest arbre. Mai fins ara havia tingut cap notorietat”, diu el tinent d'alcalde referint-se al valor simbòlic que poden tenir alguns arbres catalogats com a monumentals per la Generalitat. La Remunta deu el seu nom a la masia que hi ha a la zona, que durant el segle XX va servir de quarter de l'exèrcit i que ara fa les funcions d'escola bressol. A la web Gent de l'Hospitalet van publicar el 2014 una imatge aèria de la finca i dels entorns de la Remunta del 1945 en què sí que que hi apareix el pi, solitari, envoltat d'horts i minifundis.

El pi de la Remunta no està protegit per llei però Belver subratlla que s'ha cuidat com si fos patrimoni històric. Perseu i els tècnics consultats per l'associació donen per fet que el pi morirà. “Els resultats no són 100% segurs però si no fos viable, no ho hauríem fet. De moment va bé”, afirma Belver. Manel Hernández, director tècnic de Moix, només explica que el trasplantament “va ser un èxit”. Perseu denuncia que Moix va fer malbé una branca, que va tallar el 90% de les arrels i que en les darreres tres setmanes, ja ubicat al seu nou espai, una branca del pi s'està assecant.

Dubtes dels experts

Josep Maria Ninot, de la UB, informa que les coníferes, com els pins o els avets, “són més difícils de trasplantar amb èxit que els arbres de fulla; un pi d'aquestes característiques té menys possibilitats de sobreviure que una olivera centenària, per exemple”. Ninot assegura que la clau és que el pi necessita un pla de terra molt gran, de vàries tones. Ninot avisa que és important mantenir-lo ben irrigat per compensar la pèrdua de les arrels que se li han serrat per al trasplantament. Samuel Pyke, tècnic de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB), coincideix amb Ninot que el reg és cabdal perquè el pi sobrevisqui. Pyke admet que la política de l'IBB és trasplantar els arbres més prescindibles: “Trasplantar un arbre tan vell és una operació molt complexa que és millor evitar. És cert que hi ha empreses especialitzades sobretot per moure arbres afectats per zones en construcció”. L'únic que Pyke troba poc ortodox en el trasplantament del pi de la Remunta és que s'hagi realitzat durant l'hivern: “El millor per trasplantar un arbre, i el més comú, és fer-ho durant la tardor, perquè durant l'hivern i la primavera és el millor moment per a una bona irrigació i consolidació al seu nou espai”.