Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern de Mas va ocultar dades clau de la gestió d’ATLL

Territori va negar al Parlament conèixer pagaments denunciats per Antifrau, malgrat tenir-ne constància des de feia nou mesos

Planta d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL).
Planta d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

El Govern de la Generalitat va ocultar al Parlament dades clau sobre la gestió d'Aigües Ter-Llobregat, l'empresa pública privatitzada el 2012 en un procés que es troba empantanegat als tribunals. El Departament de Territori va respondre per escrit a una pregunta de la CUP el novembre del 2014 “no tenir constància” que l'empresa guanyadora de la privatització —ATLL Concessionària, del grup Acciona— estava pagant serveis milionaris a una empresa filial. En realitat, Territori en tenia notícia des de feia nou mesos.

La informació ocultada al Parlament ha adquirit especial rellevància després de l'informe de l'Oficina Antifrau publicat la setmana passada, que dubta de la legalitat d'aquests serveis i els ha remès a la Fiscalia. La Generalitat insisteix que quan va contestar a la CUP encara no coneixia els pagaments i que quan els va descobrir —assegura que va ser el desembre del 2014, gràcies a una auditoria— els va remetre a l'Agència Tributària perquè els va veure irregulars. Acciona, per la seva banda, rebutja enèrgicament que hagi existit cap irregularitat en la seva gestió.

Segons documents als quals ha tingut accés EL PAÍS, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) —que depèn de Territori— va tenir notícia per escrit dels pagaments qüestionats almenys dues vegades als primers mesos del 2014. La primera va ser el 26 de febrer, quan ATLL Concessionària va celebrar un consell d'administració al qual va assistir el llavors gerent de l'Agència, Joan Pinyol. En aquest consell es van formular els comptes anuals del 2013. En el punt 13 es detalla que ATLL Concessionària havia abonat aquell any un total de 7,414 milions d'euros per “serveis rebuts” d'Empresa Operadora ATLL, una altra filial del grup Acciona.

Només un mes més tard, el 28 de març, l'ACA va tornar a rebre per escrit els comptes anuals d'ATLL Concessionària en la qual figuraven els pagaments milionaris. Les hi va remetre, segons l'establert en el concurs de privatització, la mateixa concessionària en la memòria anual de la seva activitat.

Malgrat tot, el llavors conseller de Territori, Santi Vila, va respondre el 4 de novembre al Parlament el següent: “Actualment, l'Agència Catalana de l'Aigua no té constància que hi hagi hagut facturació [de serveis] entre ATLL Concessionària i l'empresa operadora”. Quan Vila va signar aquesta resposta, Joan Pinyol havia estat substituït en la gerència de l'ACA per Diego Moxó. Vila va contestar així a una pregunta feta per la CUP quatre mesos abans, pregunta que traslladava al Parlament les denúncies que havia estat fent el sindicat CGT, que va acabar denunciant el cas a Antifrau.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT, va qualificar ahir d'“incomprensible que el Govern  segueixi defensant que no coneixia els pagaments malgrat la muntanya d'evidències que mostren el contrari”. “Ara haurà d'explicar per què està actuant així”, va afegir Gassiot.

El diputat de la CUP Benet Salellas, per la seva banda, va afirmar que “tots els que han intervingut en aquest procés han d'explicar el que ha passat”. L'oposició ha demanat la compareixença al Parlament dels consellers Santi Vila i Josep Rull –anterior i actual responsable de Territori, respectivament–, així com del director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, entre altres càrrecs.

La versió de la Generalitat, Antifrau la va donar per bona en el dur informe que va fer sobre el cas. Això els va portar a sostenir que “ATLL Concessionària no va informar de les significatives operacions realitzades amb l'empresa operadora ni aquell any [2013] ni [...] a mitjan 2014”. L'informe d'Antifrau conté moltes més afirmacions, però aquesta queda desmentida pels documents consultats per aquest diari. Antifrau també va denunciar “múltiples irregularitats” en la gestió d'ATLL de les quals considera que poden derivar-se “responsabilitats penals”. L'oficina també insta la Generalitat a “iniciar el procediment de resolució del contracte”.

Investigacion@elpais.es