_
_
_
_
_

Homenatge a Cruyff

Leo executa amb Luis Suárez el penal indirecte que va inventar l'holandès i completa una actuació superba

Jordi Quixano
Messi, en el moment del penal.
Messi, en el moment del penal.Vicens Giménez

Leo Messi va fer el seu particular homenatge a Johan Cruyff. La història es remunta al 5 de desembre del 1982: l'holandès es va inventar el llançament de penal indirecte quan, jugant amb l'Ajax, va desmuntar el Helmond Sport amb una patent per al record. Cruyff va arribar al punt de penal i, per sorpresa, va tocar la pilota cap a l'esquerra per a Jesper Olsen, que l'hi va tornar perquè el 14 celebrés el gol. Trastocats com estan tant Neymar com Leo en els llançaments des dels 11 metres, van trobar la millor manera de maquillar les estadístiques. Una jugada que difícilment repetiran, però que va descompondre el Celta i va fer créixer encara més el mite del 10 del Barça.

Messi va córrer cap a la pilota. Va fer veure que xutava al mateix temps que la cedia a la dreta. Llavors, tal com havien pactat, havia d'aparèixer Neymar. Però es va avançar Luis Suárez, que, sense marcatge, va colpejar la pilota rasa a gol amb el porter batut. Era la versió 2.0 del famós penal que, de fet, Pires i Henry van provar de fer el 2005 amb l'Arsenal. Però es van quedar amb les ganes perquè Pires gairebé no va tocar l'esfèrica, Henry es va passar de llarg i el col·legiat va xiular falta perquè la pilota no va rodar. Però al Camp Nou la història va ser una altra. Suárez va festejar el seu hat-trick i la culminació d'una obra mestra de Messi, que va trasbalsar el Celta i el seu valent plantejament del marcatge a l'home.

Pablo Hernández va perseguir intrèpidament Sergi Roberto. Radoja va ser l'ombra d'Iniesta. Wass va ballar en parella amb Busquets. Cabral li va donar una foto seva a Luis Suárez perquè no s'oblidés d'ell després del duel. Mallo es va grapar a Neymar. I Planas, amb l'ajuda de Jonny o Señe, segons la zona que transités Messi, va intentar assetjar el 10 sense gaire èxit. Encara que durant una bona estona va semblar que funcionés el pla d'Eduardo Berizzo, reconegut bielsista que va posar en pràctica al Camp Nou el que Marcelo ja va provar en el seu moment amb l'Athletic: el marcatge a l'home.

En comptes d'utilitzar el replegament com un adjectiu qualificatiu, Berizzo va proposar un intercanvi de cops que evités l'atac posicional blaugrana amb una estratègia que es basava en l'anticipació i en la pressió. Iniesta primer i Neymar després, per això de la conducció de la pilota entre els peus, van demostrar que la conducció era la millor manera de desxifrar el marcatge a l'home. Messi en va prendre bona nota i el partit es va acabar.

Si el 10 vol, no hi ha marcador que li faci posar el fre. Ja ho va anticipar en la final de la Copa del curs anterior contra l'Athletic, quan Valverde va decidir posar-li a sobre Balenziaga i el van haver de recollir a trossets. Després d'estudiar el rival en el primer acte, Leo es va dedicar després a fer diagonals i passades definitives. A Sergi Roberto li va sobrar un driblatge i a Iniesta li va faltar la punteria després de les assistències de Messi. Però Luis Suárez no va fallar quan la va picar per sobre de la defensa. Va ser el gol del triomf, que va complementar el xut de falta esplèndid que va obrir el marcador —un calc al llançament de falta de la Supercopa d'Europa contra el Sevilla a Geòrgia o al de la Copa contra l'Espanyol— i el penal indirecte, per l'homenatge a Cruyff.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_