Selecciona Edició
Connecta’t

El cinema experimental del CCCB celebra el 15è aniversari

La programació d’enguany inclou 40 sessions amb la participació dels autors

Un fotograma de 'Cábala Caníbal', de Daniel Villamediana, que es va projectar al CCCB.
Un fotograma de 'Cábala Caníbal', de Daniel Villamediana, que es va projectar al CCCB.

Xcèntric, la programació estable de cinema experimental del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fa 15 anys i els celebra convidant els cineastes a obrir el debat després de la projecció de les seves obres. Robert Beavers, director de culte del cinema experimental nord-americà, i Daniel Vilamediana, amb el productor i també director Lluís Miñarro, han estat els primers a acudir-hi per explicar les seves pel·lícules i xerrar amb el públic. Per al dia 28 de febrer s'espera el japonès Daïchi Saïto, conegut per obres que s'escapen de les imatges descriptives i didascàliques per centrar-se en l'aspecte sensorial, la musicalitat i el ritme.

Després de 15 anys de trajectòria, el que semblava una aposta arriscada i minoritària, s'ha convertit en una proposta consolidada, amb un públic fidel i nombrós. “Hem creat un marc i al voltant de Xcèntric s'ha aglutinat una comunitat molt sòlida i potent no només d'espectadors, sinó també de gent que escriu, debat i reflexiona sobre aquest tipus de cinema", indica Carolina López, que després de començar com a programadora, dirigeix Xcèntric des de fa deu anys.

La programació del 15è aniversari, que es desplega al llarg de 40 sessions, els dijous i diumenges, fins al maig, va retre el seu tribut als pioners, arrencant amb un muntatge de cronofotografies animades del científic Étienne-Jules Marey amb banda sonora en directe a càrrec del quartet Mamut Cinema. El fil conductor, que com és habitual articula el programa, aquest any ha sorgit del seminari L'art de la visió, en el qual els cineastes investiguen la imatge: “Aquest any ens centrem en pel·lícules de no-ficció en les seves diverses formes —cinema diari i autobiogràfic, retrat filmat, documental bèl·lic o investigacions formals i plàstiques— que estudien i reflexionen sobre el mitjà i les seves característiques, com la llum, el moviment, el color o la velocitat”, explica López.

Entre els clàssics reivindicats destaquen la investigació sobre llum i color de Barry Gerson i Ernie Gehr i l'experimentació sonora de Kurt Kren i Guy Sherwin, entre d'altres. Desperten una especial expectativa els documentals compromesos en zones de conflicte de Jocelyne Saab i els subversius diaris autobiogràfics de Joe Gibbons, un exprofessor del MIT que va arribar a participar en un atracament per poder documentar-lo. Els retrats fílmics de Pascal Bodet i Boris Lehman i la càbala aplicada al cinema que Daniel Villamediana utilitza per explicar alguns aspectes de la història d'Espanya són altres de les sessions programades.

“Tenim pel·lícules que duren uns minuts i altres de sis hores, com la cèlebre Sleep, d'Andy Warhol. És un cinema essencial, de llarg recorregut, aliè a modes i tendències, que tracta d'idees i sentiments. Els autors són com fars”, assegura la directora. Cada sessió reuneix entre 50 i 120 espectadors, una xifra que és més o menys el doble dels que assisteixen a programes similars de l'Institut d'Art Contemporani (ICA) de Londres o el Centre Pompidou de París.

A més de les projeccions setmanals, Xcèntric posa a la disposició del públic, gratuïtament i en horari d'obertura del CCCB, el seu arxiu, que disposa de 800 títols i es va inaugurar en ocasió del cinquè aniversari. “El catàleg de l'Arxiu Xcèntric també està disponible al web, però per temes de drets les pel·lícules es poden visualitzar només al centre, on hi ha espais individuals i una saleta que es pot reservar per a grups”, conclou López, que anticipa que aviat estrenaran nova pàgina web.