Selecciona Edició
Connecta’t

Reptes i oportunitats del Besòs, un territori trossejat i castigat

La pobresa i l'impacte de les infraestructures són dues qüestions a resoldre a banda i banda d'un riu que té grans espais industrials i és un valor en si mateix

Vista panoràmica del Besòs.
Vista panoràmica del Besòs.

Les alcaldesses de Barcelona, Badalona, Montcada i Reixac i Santa Coloma, i l'alcalde de Sant Adrià van escenificar dimarts passat la seva aliança per impulsar l’eix del Besòs com un nou pol de centralitat de l'àrea metropolitana. Gairebé un milió d'habitants i 80,8 quilòmetres quadrats que comparteixen el riu i una trista realitat que els alcaldes volen revertir: el tram final del Besòs concentra els barris més castigats per la desocupació i les rendes baixes. Però no és l'únic problema: és un territori trossejat per grans infraestructures —externalitats de la capital, en diuen—i en el qual existeixen realitats socials complexes, com el barraquisme; o complexíssimes, com la del barri de la Mina. Però l'eix del Besòs també té grans oportunitats: el riu, la possibilitat de reciclar polígons, el triangle universitari o la pastilla de l'antiga Central Tèrmica del Besòs. A primera línia de mar, és l'últim caramel urbanístic de l'àrea metropolitana.

La pobresa. La idea de les quatre alcaldesses i l'alcalde és “desplegar una política social conjunta”. Que el corredor de la pobresa es converteixi en el “corredor dels drets socials”. Per a això tenen l'encàrrec fet a Barcelona Regional, que aquesta vegada no només haurà de preveure accions en matèria urbanística —“planejament integral i de regeneració urbana”, van explicar els alcaldes dimecres— sinó també de lluita contra la desigualtat. Una política que en bona part passarà per plans de creació d'ocupació.

La Mina. El barri que s'aixeca en terrenys que Barcelona va comprar a Sant Adrià el 1969 per reallotjar els veïns de poblats de barraques ha estat objecte de successius (i fallits) plans de millora de l'Administració des del 1982. Intents com el pla per partir el degradat bloc Venus o el teòric impuls de privat coincidint amb el planejament de la zona del Fòrum. La crisi i el tancament del supermercat de la droga que hi havia a Can Tunis, juntament amb el port, no han fet cap altra cosa que empitjorar una situació que ha portat la convivència al límit i desborda Sant Adrià.

Sant Roc, Baró de Viver, Besòs. A Badalona i Barcelona, el Besòs és veí de la Mina, aquests tres barris també arrosseguen complexos problemes socioeconòmics pels quals el nou suport públic serà una oportunitat. Comparteixen que són polígons d'habitatge social i en el cas de Baró de Viver hi ha blocs sencers que allotgen famílies expulsades dels seus habitatges a qui l'Administració ha recol·locat en aquest barri situat entre el Bon Pastor i Santa Coloma.

Barraquisme. És un dels problemes als quals s’enfronta Montcada i Reixac, sobretot a les àrees del municipi que limiten amb infraestructures, com el turó de Montcada o la carretera de la Roca, o que s'endinsen en la serra de Collserola o en els marges del riu. El consorci del parc natural està recuperant el seu domini com a espai verd, en zones on per exemple es concentren horts en situació il·legal; però quan troba construccions habitades les competències són dels municipis.

Infraestructures. En aquest capítol, la palma de la servitud a Barcelona i la regió metropolitana se l’endú Montcada. Al municipi hi ha 80 ponts: vies de tren, vies ràpides (C-17, C-33, C-58), el riu. Amb la paradoxa que hi ha autopistes elevades, com la C-33, que creuen el municipi i no hi tenen sortida. Una altra batalla és el soterrament de la línia de França (que han causat162 víctimes mortals), convertit en el gran projecte de mandat. Les platges d'asfalt i ferro també afecten Barcelona (la Ronda Litoral) o, en ple nucli urbà (C-31 o la B-20) Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona.

La MAT. Evitar que línia de Molt Alta Tensió que creui Santa Coloma, com està previst, és una de les grans batalles del municipi. Després d'aconseguir el soterrament de les línies d'alta tensió que hi havia al riu, el gran argument ara passa per evitar que la MAT es faci a Santa Coloma, que és on es va planejar sense estudi d'impacte ambiental.

Polígons a l'espera de nova activitat. La desocupació de polígons industrials és repte i oportunitat alhora per a l'eix del Besòs. Els alcaldes parlen de “reciclatge de teixits industrials” i miren el Bon Pastor, la Verneda, Montsolís, Can Cuiàs, la Ferreria (dels primers que va haver-hi a Catalunya), Badalona Sud… Hi ha activitat, però també sumen milers de metres quadrats en desús. I aquesta vegada, la falta d'infraestructures properes no és el problema per impulsar noves activitats.

El riu i el passeig del colesterol. El riu Besòs en si mateix és una gran oportunitat. Convertit en parc fluvial enjardinat al seu pas per Sant Adrià i Santa Coloma, Montcada ha optat per no domesticar-lo, però mantenir-lo net i accessible i recuperar flora i fauna. L’anomenen el passeig del Colesterol, pels jubilats que passegen per la seva riba. Santa Coloma té sobre la taula el projecte de la “Pinta Verda”, per crear corredors entre el verd del riu o el valuós Rec Comtal i el de la serra de Marina.

Fòrum, Torrerribera, Can Ruti, el triangle universitari. El futur Campus del Besòs de la UPC, al Fòrum; el Campus de l’Alimentació de Torreribera (UB, on està a punt de traslladar-se l’Escola de Restauració), i la Facultat de Medicina de Can Ruti (Badalona), formen un triangle d'un gran potencial i com a pol d'atracció d'empreses.

Les Tres Xemeneies i el front litoral. 28 hectàrees en primera línia de mar. Un caramel des del punt de vista urbanístic i econòmic, encara que això últim ho va frenar l'esclat de la bombolla immobiliària. El solar de la tèrmica del Besòs té una part a Barcelona i tres parts més pertanyen a l'Ajuntament, el Consell Comarcal i el Banc Santander. Endesa està finalitzant el desmantellament dels aiguamolls, amb la idea de vendre el terreny, net i descontaminat. L'elèctrica ha sol·licitat dues vegades (totes dues denegades) la llicència d'enderrocament de les Tres Xemeneies. Els alcaldes treballen amb la hipòtesi de salvar les torres i esperen un informe de la Diputació per donar suport a la seva declaració de bé d'interès local.

La Sagrera. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va incloure la futura estació de tren, avui cicatriu urbana de dimensions insòlites, com a tractor de l'àrea.

MÉS INFORMACIÓ