Selecciona Edició
Connecta’t

Només el 4% dels contractes temporals van passar a indefinits el 2015

El mercat laboral va crear ocupació per tercer any consecutiu, però en força feines amb data de caducitat

Juan no renova el seu contracte temporal.
Juan no renova el seu contracte temporal.

Només el 4 % dels contractes temporals signats el 2015 a Catalunya es van consolidar en un lloc de treball estable. El mercat laboral va crear ocupació per tercer any consecutiu, però a força d'ocupacions amb data de caducitat, i ja són un de cada cinc els assalariats que depenen d'un contracte de curta durada, segons l'última Enquesta de Població Activa (EPA).

La contractació temporal ha crescut un 30,6% des del 2012 fins a aconseguir la xifra de 2.406.282 l'any passat. Un increment que el sector empresarial aplaudeix, però que preocupa els sindicats, que demanen analitzar la dada a llarg termini i preguntar-se què passa després amb aquestes contractacions. Segons el Departament de Treball, només 97.489 es van convertir en indefinides abans que acabés l'any i segons el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), només 304.741 es van prorrogar. Més de la meitat, per un període inferior a tres mesos.

Dins d'aquest 4% que va passar d'eventual a fix el 2015, es troba el Juan, que prefereix fer servir un nom fals per por de represàlies. Ell va ser un dels 698 acomiadats per Nissan a través d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) el 2009. Ha hagut de passar per l'atur i feines mal pagades abans de tornar a aconseguir un contracte indefinit. Encara que la seva ocupació actual no és precisament nova: “Faig el mateix que el 2009 i en el mateix lloc, però com a fix discontinu i sense els beneficis per antiguitat”.

El Juan va alternar durant sis anys períodes de desocupació amb contractes d'un mes i dos mesos a Nissan. “Era un neguit continu, sempre amb la preocupació de si el proper mes seguiria allà o no”, recorda. Cobrava poc més de la meitat dels 1.700 euros que guanyava abans de l’ERO. “Fins que CGT va pressionar i em van fer fix discontinu. Amb aquest contracte puc treballar un màxim d'11 mesos l'any i passar la resta a l'atur. Però ja he esgotat la prestació i l'any passat vaig estar més de tres mesos sense feina. Malgrat tot, tinc un contracte bastant decent perquè he tornat al meu salari anterior, no com les noves incorporacions”, assegura.

La qualitat de la nova ocupació és una de les grans preocupacions dels sindicats. El secretari general d’UGT la qualificava aquesta setmana d’“ínfima” i lamentava que el Ministeri d’Ocupació fos incapaç de respondre a la pregunta de quins són els sous dels llocs de treball de creació recent.

Fins llavors, els agents socials continuaran fent ús de la temporalitat i la parcialitat com a índexs de precarietat, una cosa que incomoda la patronal Foment de Treball. El seu secretari general, Joan Pujol, admet que “encara hi ha un problema de temporals que han de ser indefinits”, però considera que el mercat laboral va tenir un comportament positiu el 2015. “Quan va començar la crisi, la destrucció d'ocupació es va centrar en el que tenia menys cost: els temporals i els joves. Per això, la recuperació comença per aquí”, assegura.

Agències de col·locació com Hays Response ja han notat que els seus clients “deixen anar cada vegada més el fre de mà”, segons explica el seu director, Salvador Sicart: “Ens criden per cobrir baixes i ens avisen que no descarten quedar-se amb el candidat si els agrada. Això no passava gaire fa un parell d'anys. Es parla de l'ocupació temporal de manera pejorativa pel mal ús que moltes empreses n’han fet, però és una via real i pràctica d'iniciar l'experiència laboral o reciclar-te”.

A la portaveu de CCOO, Dolors Llobet, li preocupa “la rotació laboral que amaga la contractació temporal”. El 2014, 1.673 persones van tenir més de 50 contractes laborals cadascuna, segons Treball. El 53% ho va signar amb una mateixa empresa. “La raó no és la legislació, perquè en èpoques de creixement econòmic també hi havia molta temporalitat. El que es necessita és que no es rebaixin els costos laborals i que els inspectors detectin aquest frau”, sosté.

La professora de Dret del Treball de la Universitat Pompeu Fabra, Chelo Chacartegui, coincideix i explica que és el treballador qui ha de denunciar perquè la Seguretat Social “es limita” a donar d'alta els treballadors sense aprofundir en el tipus de contractació. “La causa de temporalitat ha d'estar justificada d'acord amb els supòsits que marqui el conveni col·lectiu i està prohibit concatenar diferents classes de contractes. Per exemple, fer-ne un d'obra i servei després d'un d'eventual és un frau de llei”, recorda.

Però amb una taxa d'ocupació del 17,7%, pocs s'atreveixen a denunciar. Així i tot, la Inspecció de Treball de Catalunya va forçar el 2015 la conversió a indefinides de 4.233 persones amb contractes irregulars. Entre elles, es trobaven vuit empleats de l'hotel de Lloret de Mar on treballa el Carlos, que també demana que s'oculti el seu nom real. “Els feien contractes d'obra i servei des del 2013 i alguns els acomiadaven durant les seves jornades de festa per no pagar la cotització d'aquests dies. Quan algú es posava malalt i es donava de baixa, també el feien fora. Ho vam denunciar i els van haver de fer fixos discontinus”, assegura.