Selecciona Edició
Connecta’t

L’‘operació Taula’ va passar mesos a punt i congelada esperant el 20-D

El retard en practicar les detencions va generar malestar entre els investigadors

L'expresident de la Diputación de València Alfonso Rus, detingut en l'operació Taula, i l'exalcaldesa Rita Barberá, esquitxada pel cas.
L'expresident de la Diputación de València Alfonso Rus, detingut en l'operació Taula, i l'exalcaldesa Rita Barberá, esquitxada pel cas.

L'Operació Taula, que ha desarticulat una presumpta trama de corrupció vinculada al PP valencià, estava llesta per dur-se a terme a la tardor. Però l'actuació, que va suposar 24 detencions, una trentena d'escorcolls i que ha deixat en una situació realment compromesa als populars a la Comunitat Valenciana, es va decidir retardar fins a finals de gener, quan ja havien passat les eleccions generals del 20-D, segons fonts coneixedores dels fets. La demora ha generat malestar a la fiscalia de València.

Els investigadors tenien constància que el presumpte capitost de la xarxa del 3%, l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus, va saber al 2014 que estava sent investigat, la qual cosa el va portar a ser mes cautelós i prendre més mesures de seguretat. Segons els indicis, Rus va començar a canviar amb més freqüència de telèfon mòbil, i va fer servir mòbils d'un sol ús —amb targetes prepagament— que no estaven al seu nom. A més, al maig van sortir a la llum enregistraments realitzats pel recaptador confés de la xarxa, l'ex alt càrrec Marcos Benavent, que reflectien les presumptes pràctiques corruptes. Per aquest motiu, el risc per a la investigació per possible destrucció de proves i fugida era elevat.

La detenció al maig d'un altre destacat membre del PP valencià, el llavors delegat del Govern Serafín Castellano, també es va produir després d'uns comicis. En concret, cinc dies després de les eleccions municipals i autonòmiques.

En la fase d'instrucció de procediments com Taula són els investigadors —en aquest cas fiscals i Guàrdia Civil— els qui marquen els temps, sol·licitant diligències al jutge instructor. La petició d'una bateria d'actuacions, d'entrada i escorcoll i detenció, va passar mesos en suspens encara que era el pas natural a donar, asseguren fonts del cas.

El ministeri públic és un òrgan jeràrquic que concedeix als superiors, en ordre ascendent fins a la Fiscalia General de l'Estat, un càrrec que nomena el Govern central, capacitat per intervenir en assumptes específics. Un marge d'intervenció que abasta l'administració dels temps processals. El portaveu de la fiscalia va assegurar ahir que a la institució no li constava que existís malestar entre el ministeri públic a València i que tampoc se n'havia deixat constància en cap comunicació interna.

Fonts properes a la Fiscalia General de l'Estat van afegir que del que sí tenen constància és del malestar del PP, el PSOE i Democràcia i Llibertat —antiga Convergència Democràtica de Catalunya— perquè les actuacions del ministeri públic dificulten, en la seva opinió, les seves possibilitats per governar. Un descontentament que demostra, segons les mateixes fonts, la independència amb la qual treballa la Fiscalia Especial Anticorrupció.

MÉS INFORMACIÓ