Selecciona Edició
Connecta’t

Els errors en el cas de pederàstia dels Maristes de Sants-les Corts

El centre educatiu, el Departament d’Ensenyament i la justícia intercanvien retrets per les seves actuacions, que van invisibilitzar la situació

Iván Fernández, advocat d'algunes víctimes del cas Maristes.
Iván Fernández, advocat d'algunes víctimes del cas Maristes.

Una setmana després que es destapessin els casos de pederàstia al col·legi Maristes Sants-les Corts —que ja afecta tres exprofessors, un directiu cessat cautelarment i un monitor de menjador— la pregunta principal segueix sense resoldre: Què va fallar en els sistemes escolar i judicial perquè no es detectessin els abusos? En els últims dies el centre concertat, el departament d’Ensenyament i la justícia han intercanviat retrets sobre les seves respectives participacions en els fets que, a la llarga, van fer que els casos es fessin invisibles.

L'últim episodi d'aquests retrets va ser ahir. El col·legi concertat per l’Ordre dels Germans Maristes va desmentir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la seva suposada negativa a col·laborar amb la investigació del 2011, quan una família va comunicar al centre que el seu fill, un exalumne ja major d'edat, havia rebut abusos per l’encara professor de gimnàstica, el pederasta confés Joaquín Benítez.

L'alt tribunal intentava defensar-se de les crítiques sobre inacció i va aclarir el dijous a la tarda que sí que s'havia investigat la denúncia. El jutjat ho va sol·licitar als Mossos que, segons la nota del TSJC, van assegurar després que “el centre es nega a facilitar qualsevol tipus d'informació”.

El col·legi va explicar ahir en una nota que el director de llavors, Xavier Giné Arnella, només va lliurar al centre la informació de la família que havia presentat la queixa, però no les dades de contacte de Benítez, ja que no les tenia. L'advocat d'algunes de les víctimes, Iván Fernández, assegura que la direcció del col·legi no va subministrar el número de DNI de Benítez ni en la seva denúncia ni en les investigacions. El jutge va arxivar la causa després que la família decidís no seguir amb la denúncia per preservar la intimitat del seu fill.

Benítez va demanar l'atur quatre mesos després de deixar als Maristas, diu un advocat

Aquí sorgeix la primera crítica. El Codi Penal fixa que per procedir en cas d'un delicte d'abusos sexuals és necessària la denúncia del perjudicat, el seu representant legal o la intervenció del Ministeri Fiscal (article 191). Malgrat aquest redactat, la Fiscalia considera que no pot suplir la voluntat de l'afectat per exercir l'acusació en el procés. Seria necessari un canvi legal, apunten diversos experts, per assegurar actuacions del Ministeri Fiscal sense la personació de la víctima.

La Generalitat sempre ha assegurat que mai va tenir notícia dels abusos. Inicialment el Departament d’Ensenyament va dir que els col·legis concertats no havien de seguir el protocol marc contra abusos promogut pel Síndic el 2006. Després, no obstant això, quan el col·legi va criticar l’“ambigüitat” i desconeixement del text va argumentar que sempre enviava aquests documents a l'inici del curs, juntament amb les instruccions als centres.

L'última versió, del 2014, explicava que calia avisar els Serveis Territorials d’Ensenyament i la Inspecció Educativa. Tots dos textos especificaven la necessitat de comunicar a la Direcció general d’Atenció a la Infància i la Adolescència (DGAIA), cosa que mai va passar. Ni tan sols en el cas del monitor de menjador, un estudiant en pràctiques de la Fundació Pere Tarrés. L'entitat va comunicar el desembre passat el cas a la Direcció de Joventut però no a la DGAIA. Totes dues direccions depenen del mateix departament.

El Síndic es reunirà dilluns amb les administracions per avaluar els protocols. De fons hi ha una altra crítica. Aquests manuals veuen l'escola com un espai que ha d'ajudar a prevenir els abusos, no com un escenari d'aquests. Fernández també veu sospitós com Benítez va obtenir la prestació de desocupació després de deixar l’escola. El lletrat diu que el pederasta confés va demanar una baixa voluntària —que no li dóna dret a l'atur— i va treballar quatre mesos per a una entitat que depèn del Bisbat de Girona. Després d'aquest període sí que va demanar la prestació.