Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat regularitza 300 famílies que vivien en pisos del ‘banc dolent’

Colau també regularitzarà la situació d'ocupes que viuen en habitatges públics o cedits pels bancs

Pisos ocupats al barri de Gràcia de Sabadell.
Pisos ocupats al barri de Gràcia de Sabadell.

La Secretaria d’Habitatge de la Generalitat està regularitzant la situació de 300 famílies que ocupen il·legalment pisos cedits per la Sareb al Govern. La situació es remunta al 2014, quan el banc dolent, que gestiona els actius tòxics de les entitats financeres, va cedir 600 pisos a l'administració autonòmica perquè els incorporés a la bossa de lloguer públic. La meitat d'aquells habitatges estaven ocupats il·legalment per famílies sense ingressos. 150 famílies ja han legalitzat la seva situació i d'altres estan en tràmit. Les famílies ocupes paguen en funció de les seves possibilitats o fins i tot res. En aquests casos, la Generalitat negocia amb els ajuntaments el cost dels subministraments de llum, aigua i gas.

El nou reglament que prepara l'Ajuntament de Barcelona també preveu regularitzar l'ocupació de pisos del parc públic o procedents de bancs.

El Secretari d’Habitatge, Carles Sala, explica que són casos de famílies amb poc o cap ingrés que en el seu moment van ocupar pisos perquè no tenien alternativa. En algunes ocasions van donar una puntada de peu a la porta; en unes altres eren pisos que havien comprat, però dels quals no podien pagar la hipoteca i el banc —i després la Sareb— se’ls va quedar. “Si com a administració pública no ajudàvem en aquests casos, les famílies haguessin acabat sent usuàries de serveis públics per una altra banda”, argumenta Sala. “Val la pena que es puguin quedar pagant el que puguin”, considera.

Fins ara s'ha utilitzat com a paraigua legal el reglament de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, una norma que no preveia com a motiu per optar a un pis d'emergència la situació d'ocupació il·legal, però sí la “situació d'emergència econòmica i social”. El nou reglament, de l'1 de febrer, sí que inclou “les persones residents en un habitatge sense un títol jurídic habilitant que acrediti dret sobre el mateix”. Són casos en els quals l'Administració demostra que no tenen un cap més remei que ocupar il·legalment.

El reglament acaba d'actualitzar-se per donar cabuda a les novetats que introdueix la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica. El redactat incrementa (d'acord amb la nova llei) els ingressos mínims per accedir al parc públic d'emergència i redueix la quantia dels lloguers socials d'entre 80 i 100 euros mensuals fins a 50. La reducció s'explica perquè la nova llei especifica, en funció de la situació, que les famílies no poden destinar més d'entre el 10% i el 18% dels seus ingressos a l'habitatge.

En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, la proposta del nou reglament d'adjudicació d'habitatges per emergència social també preveu regularitzar situacions d'ocupació il·legal. Tant de pisos del parc públic com dels que s'incorporen a la bossa de l'Ajuntament fruit de convenis amb entitats financeres o perquè els compra el Consistori. La proposta està en exposició pública.

La mesura entronca amb l'observació que va fer l'alcaldessa Ada Colau quan va anunciar el conveni de cessió de 200 pisos per la Sareb. Igual que amb els pisos cedits a la Generalitat, la meitat dels cedits a l'Ajuntament estan ocupats il·legalment. Colau va explicar llavors que es buscaria la fórmula perquè les famílies que hi viuen s’hi puguin quedar si no tenen alternativa. L'Ajuntament també ha reconegut en diverses ocasions que té ocupes al parc públic (que suma 15.000 pisos), però en desconeix la xifra, malgrat que els estan inspeccionant.

El text de l'Ajuntament barceloní preveu diversos escenaris de regularització de les ocupacions, en funció del temps. En tots els casos cal que les famílies tinguin informe favorable del Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges i que no hagin protagonitzat conflictes amb els veïns o tinguin arrelament al barri. L'ocupació no arriba a l'any, “no tindran dret a ser regularitzades necessàriament”, tret que els Serveis Socials emetin un informe favorable. En qualsevol cas, hauran de ser famílies que no es poden pagar un pis.