Selecciona Edició
Connecta’t

Una de cada quatre dones nascudes el 1975 no tindrà fills

El retard de cada any en la primera maternitat es tradueix en un augment de dos punts en la proporció de dones sense fills

Maternidad
Verónica Rodríguez i Álex Izquierdo, de Valladolid, no volen tenir fills.

Verónica Rodríguez, 33 anys, no havia tingut mai clar si volia ser mare. “Ho veia com una cosa molt llunyana”, diu. “Suposava que quan arribés el moment sabria què havia de fer”. Més tard, aquesta dissenyadora gràfica de Valladolid va conèixer el seu marit, Álex Izquierdo, 37 anys, músic. Es van casar a l'octubre i han decidit que la paternitat no és per a ells. “No em veig capaç d'assumir el compromís que suposa cuidar un nen i no em ve de gust fer els canvis que caldria fer per canviar de vida”, diu Rodríguez. "Això sí, tothom ens ho pregunta contínuament: I els nens, quan arribaran?".

Entre un 25% i un 30% de les dones nascudes en la segona meitat dels setanta (les que ara tenen entre 35 i 40 anys) no tindrà fills. “Serà la generació més infecunda dels últims 130 anys, període de què disposem de dades”, diu Albert Esteve, del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l'estudi La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!. Hi ha diverses causes darrere del descens de la maternitat. Un 2% es deu a les parelles infèrtils. Un 5% respon a les dones o parelles que decideixen no tenir fills, com Rodríguez i Izquierdo. La resta, cal atribuir-la al retard de l'edat de la primera maternitat i a les condicions econòmiques i conjugals.

Cal remuntar-se a les generacions nascudes abans del 1922 per trobar una infecunditat equiparable. "Llavors es devia a la solteria definitiva", reflexiona Esteve. "Aquelles dones que no s'arribaven a casar suposaven al voltant d'un 20% de la població. Si no hi havia accés al matrimoni tampoc n'hi havia als fills". Després la corba mostra un augment exponencial en el percentatge de dones sense fills. Esteve i el seu equip han fet una projecció que preveu, per a les nascudes el 1976 (amb 39 anys), que un 29% no tindrà descendència quan hagin fet els 45 anys, edat a partir de la qual es considera que és residual el nombre de dones que aconsegueix ser mare. Després hi ha una caiguda que respon a l'augment de la immigració que hi ha hagut a Espanya a partir del 2000.

Actualment, Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa i, de fet, l'edat a la qual es té el primer fill és la més elevada del món. Ara les dones s'estrenen com a mares als 30 anys i mig, respecte als 26 del 1970. "I per cada any addicional que retardem el primer fill acumulem un 2% de dones que es quedaran finalment sense fills", conclou Esteve.

Entre les causes de la caiguda de la maternitat, Esteve n'assenyala unes quantes: "Les dones que no reuneixen les condicions econòmiques per tenir fills i les que esperen a tenir una parella estable per ser-ho. I després, a partir dels 35, que per algunes és massa tard". "No hauríem de permetre'ns com a societat que hi hagi gent que vulgui tenir fills i no pugui fer-ho", reflexiona el demògraf. "Hauríem de fer alguna cosa per ajudar a fer realitat els seus somnis reproductius, aportar més recursos per augmentar la maternitat habilitant, per exemple, guarderies gratuïtes".