Selecciona Edició
Connecta’t

L’Estat proposa que la Biblioteca de Barcelona es digui Carmen Balcells

Acord entre el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament per desbloquejar el projecte

Projecte de la Biblioteca Provincial de Barcelona.
Projecte de la Biblioteca Provincial de Barcelona.

Carmen Balcells. El nom de la superagent literària és el que ha proposat el Ministeri de Cultura per a la Biblioteca Provincial de Barcelona. Un projecte que en el temps de descompte i amb l'Executiu central en funcions ha aconseguit el que semblava impossible: que es desencalli després d'haver estat pràcticament paralitzat durant quatre anys.

El nom de la biblioteca va ser un dels aspectes que es van tractar en la reunió que van fer ahir el secretari d'Estat de Cultura, José Maria Lassalle; el director general de Belles Arts, Miguel Ángel Recio, el tinent d'alcalde Jaume Asens i la delegada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda.

“Veiem el projecte de la Biblioteca de Barcelona com un espai ambiciós que pugui acollir, per exemple, un centre d'investigació del boom de les lletres llatinoamericanes que va venir de la mà de Balcells”, assenyala Lassalle. La còpia de l'arxiu digitalitzat de l'agent literària que el ministeri es va comprometre a facilitar a la ciutat podria ubicar-se, també, en la futura biblioteca. Aquesta és una idea del secretari d'Estat de Cultura que comparteix Jaume Asens, tal com va expressar en un debat municipal el passat mes de desembre a propòsit del llegat de Balcells.

La trobada dels representants de les dues administracions va servir per desbloquejar la construcció de la Biblioteca Provincial amb el compromís de nomenar un comitè tècnic, que reunirà arquitectes i altres experts de les dues administracions i revisarà el projecte i el pressupost. L'avantatge de nomenar un comitè tècnic és que funciona amb independència del govern, així que d'alguna manera s'aïlla de la conjuntura política de torn: “Per nosaltres és una decisió satisfactòria perquè, a la pràctica, suposa engegar-lo després d'anys d'indefinició”, explicava Sureda al final de la trobada, que va qualificar de cordial i positiva. “Estem d'acord en la reducció de costos i en què es faci per fases”, apuntava el secretari d'Estat. De fet, aquesta va ser la proposta que va fer ell mateix a l'anterior govern municipal de Xavier Trias i que aquest va rebutjar.

Ara, el Consistori que lidera Ada Colau sí que s'ha avingut a revisar-ho tot: els terminis d'execució i el pressupost que es va tancar fa més de quatre anys en 40 milions d'euros. Pel ministeri, aquesta quantitat en els temps actuals és difícilment assumible. “Estem d'acord a intentar abaratir el cost perquè els pressupostos de totes les grans obres, com és aquesta biblioteca, han variat a la baixa. El més important és, també, buscar la fórmula perquè els tècnics redueixin els terminis”, afegia Sureda. Aquest és un punt en el qual les posicions del ministeri i les del Consistori estan més allunyades: els plans de Cultura passaven per tres fases, la qual cosa suposava gairebé sis anys d'obres. Per Barcelona, són molts anys —la biblioteca porta en dansa des del 2003— i entén que caldria marcar un horitzó més proper: com a màxim quatre anys. “L'important ara és determinar aquestes fases, que es reajustin algunes de les dependències de la biblioteca i que es puguin començar les obres l'any vinent”, apuntava Lassalle.

La Biblioteca Provincial de Barcelona està projectada en una peça triangular d'uns 6.000 metres quadrats que va des de l'actual aparcament de l'estació de França fins a les vies. Seran 18.000 metres quadrats de superfície amb capacitat per emmagatzemar 600.000 volums, si es manté la distribució d'espais inicial dissenyada pel despatx Nitidus Arquitectes. En aquesta superfície hi ha actualment un edifici que s'ha de derrocar. “El que sí que mantenim és que quan es derroqui aquesta construcció s'ha de continuar amb els treballs. No volem un solar buit per tot el que això suposa”, afegia Sureda.