_
_
_
_
_

Pujol nega que la seva fortuna procedeixi de Banca Catalana

L'expresident de la Generalitat reafirma que els fons ocults procedeixen d'un llegat del seu pare

Jesús García Bueno
Jordi Pujol arriba a l'Audiència Nacional.
Jordi Pujol arriba a l'Audiència Nacional.GERARD JULIEN (AFP)

El fiscal va preguntar a Jordi Pujol si els fons procedien de l’enriquiment que ell i el seu pare van obtenir amb la crisi de l’entitat, ja que Jordi Pujol va ser-ne el principal accionista fins al 1982, quan ja feia dos anys que estava a la Generalitat. L’expresident ho va negar amb vehemència. L’exlíder de CiU va ser investigat per la justícia durant la dècada del 1980 per haver-se beneficiat de la desviació de fons de Banca Catalana a través d’empreses instrumentals i arruïnar milers de petits accionistes. En una decisió molt controvertida i en mig d’enormes pressions polítiques, el cas va acabar arxivat.

Más información
Pujol diu que la seva família va tenir a l’estranger una fortuna sense declarar
Les claus del ‘cas Pujol’
Marta Ferrusola, el poder a casa dels Pujol

La sospita s’havia mantingut hivernant fins que va florir, el juliol del 2014, quan Pujol va confessar que la família havia mantingut fons ocults a Hisenda durant més de tres dècades. L’exmandatari va afegir que el seu pare havia guanyat els diners mitjançant activitats clandestines durant el franquisme i els havia deixat, quan va morir (el 1980), a la nora i als set néts per por de la incerta carrera política del seu fill.

Mentir pel fill major

Pujol va explicar fa un any que mai va tenir comptes a l'estranger. Ahir ho va reiterar sota circumstàncies diferents: la documentació enviada per Andorra al jutge De la Mata indica que fins el 2010 va ser titular d'un compte en aquest país d'1,8 milions d'euros. En la comissió rogatòria consten dues cartes: una signada per l'expresident, on es reconeix com a titular dels fons i indica que, en cas de defunció, han de passar a la seva esposa. Pujol va explicar ahir que tot va ser un engany per "ajudar" el seu fill, en procés de reconciliació amb la seva exdona, Mercè Gironès. Aquesta havia vinculat la relació a un coneixement detallat dels comptes d'Andorra. Júnior li "va dictar" la carta, que un gestor d'Andbank havia d'ensenyar a Gironès per convèncer-la.

Aquesta és la versió que Pujol va detallar fa un any a la jutgessa de Barcelona i va repetir, ahir, calcada, davant el jutge José de la Mata. Durant més de tres hores, Pujol va reiterar que el seu pare va actuar per “por”, vista la “situació política” de l’època, i que aquesta mateixa “por” li va impedir, quan ja era president de la Generalitat, posar en ordre la situació. El fiscal Fernando Bermejo li va preguntar fins i tot sobre la donació fictícia d’unes accions (per 200 milions de pessetes) a la Fundació Catalana el 1982, abans de la fallida de l’entitat i que la justícia no va investigar. Però Pujol va insistir que el seu pare havia guanyat els diners que va deixar en herència “molt abans” d’aquesta operació.

El fiscal va demanar a Pujol, de 85 anys, que aportés algun document per demostrar que existeix aquest llegat, però l’expresident no ho va fer perquè, assegura, no té cap prova més enllà d’una carta manuscrita (però no signada) per Florenci. Els investigadors veuen en aquesta manca de proves un indici que la fortuna andorrana té un “origen criminal”. En concret, cobrar comissions il·legals a canvi de l’adjudicació pública. Els investigadors esmenten a favor seu que el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola —que declara avui a petició pròpia—, ha cobrat més d’11 milions de directius d’empreses contractistes de la Generalitat per presumptes treballs i assessories que no han estat acreditats.

Com ja va fer a Barcelona, l’expresident es va deslligar completament del llegat. Va afirmar que, a partir del 1990, va passar a ser gestionat pel primogènit sense que ell tingués cap idea de com repartia els fons entre els germans. El jutge li va preguntar com va poder fer créixer els diners a Andorra, i sobre les transferències creuades entre germans, però sempre va topar amb un mur. De la Mata va insistir a saber el paper que tenia Pujol en el compte que va mantenir obert la seva dona, Marta Ferrusola, fins que el va regularitzar amb tres dels seus fills (Pere, Marta i Mireia) l’estiu del 2014. L’exmandatari va dir que coneixia l’existència del compte, però poc més. A les preguntes del fiscal, va negar amb rotunditat haver anat mai a cap entitat bancària d’Andorra, sol o acompanyat per la seva dona.

Ni el jutge ni el fiscal —després que s’hagi retirat UPyD ja no hi ha acusació popular en el cas Pujol— no li van preguntar sobre els negocis del primogènit, ni sobre adjudicacions fraudulentes. Tot i que li van oferir declarar en català, l’expresident ho va fer en castellà “per agilitar” el procés. Després de l’interrogatori, el fiscal no va sol·licitar cap mesura cautelar. Ferrusola, que també hi estava citada, es va acollir al dret a no declarar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_