Selecciona Edició
Connecta’t
Anna Gabriel, Portaveu Parlamentària de la cup

“L’acord amb Junts pel Sí no pot ser un xantatge permanent”

La diputada de la CUP planteja que és molt oportú obrir un debat sobre el deute

Entrevista a la diputada de la CUP Anna Gabriel.

Anna Gabriel (Sallent, 1975) és la portaveu parlamentària de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

Pregunta. La CUP ha plantejat a Oriol Junqueras la necessitat de deixar de pagar els crèdits no prioritaris. Confien que Junts pel Sí acceptarà la proposta?

Resposta. Està per veure. En els annexos de la declaració del 9 de novembre nosaltres desplegàvem la proposta que girava entorn del deute i de la constitució d'una comissió d'estudi. Això va ser aprovat per Junts pel Sí. És molt oportú obrir un debat sobre el deute en una situació d'asfíxia financera, d’austericidi, en la qual es qüestiona el paper que han tingut els mercats i els bancs, com ha afectat la vida concreta de les persones aquesta llei hipotecària, per exemple, què suposa el 135 de la Constitució...

P. Què entenen per crèdits no prioritaris?

“Cal revisar quins crèdits tenim, per a quines obres i quin deute”

R. La primera pregunta que ens hem de formular és quins crèdits tenim contrets i per a quines obres públiques. Si són obres que es van pressupostar en 7.000 milions d'euros i han acabat costant 19.000, com hi ha alguns casos, què són aquests excessos? Quin endeutament hem de contreure per poder sufragar això i quins interessos ens està suposant. Amb entitats financeres que estan aplicant deutes que podem considerar abusius i que tanquen amb beneficis, aquests no serien deutes prioritaris. Es tracta de veure a qui estem pagant i a quin interès. Després, cal veure també quins proveïdors tenim a l'altre costat. Si tenim empreses que tenen també beneficis astronòmics, hem de veure si poden esperar a cobrar determinades partides. Fa molts anys que estem retallant i cada any retallem xifres estrambòtiques. I no ens trobem amb què a l'altre costat hi hagi preguntes com, per exemple: Ens podem permetre que la gent deixi de cobrar el PIRMI? Ens podem permetre que la gent deixi de tenir plaça a l'escola bressol o tingui la seva prestació de dependència?

P. La CUP farà d'aquesta necessitat de deixar de pagar els crèdits no prioritaris un requisit per aprovar els Pressupostos?

R. No estem encara en un moment de plantejar requisits per als Pressupostos. Hem parlat també de repensar i aprofundir en tota la lògica d'ingressos. Sabem que hi ha un marc competencial vigent, autonòmic, que ens restringeix la capacitat per establir impostos i taxes, però encara podem arribar fins al sostre de la recaptació.

P. Com es pot ingressar més?

R. Hem posat l'exemple de l'impost de successions.

P. Això són quatre duros.

R. No. Hi ha algunes xifres que plantejaven que podíem deixar d'ingressar uns 500 milions l'any. El pla de xoc que proposa Junts pel Sí per a tot el capítol anual és de 270. Si és que al final, com estem una mica gestionant la misèria, qualsevol xifra per petita que sigui, comparada amb els milers de milions de determinades infraestructures que estem sufragant com la línia 9 del metro, pot semblar que siguin quatre duros. El que no entendríem és que deixéssim de recaptar aquesta part encara que sigui petita.

P. En el pacte amb Junts pel Sí es va acordar que la CUP votaria sí a totes les decisions relacionades amb el procés. La CUP està obligada a votar els Pressupostos?

R. Artur Mas deia que els Pressupostos formen part de l'estabilitat parlamentària i que s'emmarquen en aquest acord. Nosaltres entenem que seria desitjable que poguéssim aprovar uns Pressupostos perquè voldria dir que, des de la mirada de la CUP, s'han fet uns pressupostos que recullen el sentit de l'emergència social. Però no ho vivim com una posició vinculada a l'acord. No hem de vincular-ho com si fos impossible seguir endavant amb la desconnexió de l'Estat. Em sembla més important destacar que l'acord ha de ser un acord en el marge d'una voluntat política i no un instrument de xantatge permanent. Així anul·lem el debat polític. Nosaltres no concebem l'acord d'aquesta manera.

“No forçarem una moció de censura que el PP utilitzaria de forma barroera”

P. Es pot ser anticapitalista i votar uns Pressupostos amb un president de la Generalitat de Convergència, un partit immers en casos de corrupció i que ha fet nombroses retallades i privatitzacions?

R. La resposta automàtica que donaria molta gent és no. Però també cal ser conscients que ens trobem en aquesta situació una mica per una anomalia democràtica. L'acord entre la CUP i Junts pel Sí es produeix perquè no ens deixen fer un referèndum. Vam haver de convertir unes eleccions ordinàries en plebiscitàries i començar la legislatura amb uns dèficits democràtics. Per tant, es un encaix antinatura entre el que seria una formació, no tant de Junts pel Sí sinó de CiU i tot el que comporta, i la CUP que seguim defensant postulats netament anticapitalistes. És obvi que només s'explica si tens present de forma permanent aquesta anomalia democràtica. Crec que sovint s'obvia i és com si miréssim la realitat una mica la realitat de manera parcial i veiéssim que hi ha un acord entre dos partits que són l'antítesi ideològica.

P. A la primera proposta de pacte es parlava d'una moció de confiança al cap de sis mesos de la investidura, però finalment no es va recollir. Creu que s’hauria de fer?

R. Ens va semblar un dels elements interessants, perquè la qüestió de confiança és un instrument previst per la llei que no s'ha utilitzat però que sembla de salut democràtica. Aquesta proposta concreta cau d'aquest últim acord que ens va posar sobre la taula. Junts pel Sí no ha expressat que ho recupera i ho manté vigent. Nosaltres hem plantejar que si era vàlid per a un president que es deia Artur Mes pot seguir sent vàlid per a un que es diu Carles Puigdemont.

P. La CUP forçarà una moció de confiança o la suggerirà al Govern?

R. No. Hauríem de forçar una moció de censura de la mà de formacions polítiques amb les quals no compartim res, com és el PP, que entendríem que, a més, la utilitzarien de forma barroera. En aquest joc no caurem. Sí que ho plantejarem com una qüestió que seria molt saludable i no només per a la CUP. Les bases que es puguin proposar per a aquest nou país han d'emetre senyals inequívoques que indiquin que estem fent coses radicalment diferents i que tenim com a objectiu millorar la qualitat democràtica

P. El procés independentista sembla que té dues ànimes i que vostès han arrossegat Junts pel Sí a fets com la declaració del 9-N, però el Govern del PP no para de presentar recursos i el marge és cada vegada menor. Creuen que Junts pel Sí afluixarà en els 18 mesos que s’ha posat de termini?

R. Junts pel Sí ha de pensar en aquests 1,6 milions de persones que els han votat. Els hem escoltat molt en les negociacions i deien que aquesta llista era la que havia de triar el president de la Generalitat. Entenem, per tot el que han dit en la campanya electoral i pel seu programa, que farien la desconnexió efectiva en 18 mesos. Si deixen de fer-ho corren el risc d'incorporar-se a la pedrera dels partits que incompleixen el que diuen en campanya, gens nou, però també és que ara no s'entendria. És obvi que el Govern espanyol recorrerà, impugnarà i intentarà posar-ho complicat.

P. Endavant reclama una revisió del pacte amb Junts pel Sí i vostè forma part d'aquesta organització. Què farà el grup parlamentari?

R. Si algú creu que en aquests 18 mesos la CUP no oferirà cap assemblea ni procés de deliberació és que no ens coneix. Hi ha veus que reclamen revisar l'acord, hi ha veus que reclamen veure amb molta atenció la qüestió pressupostària. Hi ha una organització política que ha decidit abandonar la CUP [Corrent Roig] de moment perquè creu que l'acord no s’hauria d’haver signat. I això seguirà sent així. El que passarà és que seguirà el debat, i s’aniran prenent decisions per majoria, que és com sempre operem.

P. Subscriu la proposta que ha fet Endavant?

R. Totes les propostes que vagin encaminades al fet que la CUP no es converteixi en un annex de Junts pel Sí, que no perdi el seu perfil polític ni la seva idiosincràsia, les trobo positives. Vam aconseguir els resultats del 27-S perquè hi havia un espai polític que va aconseguir que moltes persones que no venien de l'esquerra independentista apostessin per un projecte polític perquè veien un focus de transformació brutal. Aquest ampliació de la base social vindrà per aquí, per gent que no se sent independentista i que, a priori, a això de la reedició d'un nou Estat no hi troba massa virtuts. Però si això no és sinònim d'una aposta clara per repensar la propietat privada, reobrir el debat de la pertinença a la Unió Europea o fer una aposta netament feminista. Aquest és l'espai polític que hem de fer créixer.

P. A la CUP se li identifiquen dues ànimes: la independentista i la marxista, encara que una no exclou l'altra. Sembla que s'ha imposat la primera.

R. Aquests tres mesos han intentat assenyalar aquesta divisió que molta gent de la CUP ha viscut molt malament. És un debat que no s'ajusta a la realitat, que les ànimes estan més interrelacionades del que pot semblar i que, més enllà de Corrent Roig i d'Endavant, n'hi ha moltes altres. Com que el feminisme sempre queda per al final, on estaria en aquestes dues ànimes? No ens conformem a relegar-ho.

P. Artur Mas sempre parla de la sintonia que va tenir amb David Fernàndez. No sembla que ara el president Puigdemont tingui la mateixa sintonia amb cap diputat. Aquella foto de Fernández amb el president el 9-N li va fer molt de mal a la CUP?

R. Aquella foto va sorprendre. A alguns els va inquietar i a moltíssima gent l'hi va agradar. Molts van poder pensar que havia estat preparada, per un més que per un altre. Aquella foto va ser molt comentada. La passada legislatura va ser la primera que la CUP era al Parlament, hi havia un component de novetat que ara ja no hi és. El diputat David Fernàndez és una persona molt excepcional que va regalar molts moments que tots recordem. I dins d'aquests moments hi ha el de l'abraçada. Sí que és veritat que tots dos tenen una relació que ha arribat a ser personal. Si es posa sobre la taula com un element per ressaltar que això és així, és una cosa. Si es vol utilitzar al personatge de David Fernàndez per aprofundir en les dues CUP: la simpàtica, la bona, i la CUP dolenta i sectària, nosaltres no entrarem aquí.

P. Sembla que vostè forma part de la CUP dolenta si s’escolta Artur Mas.

R. La suposada CUP dolenta, encara que insisteixo que no es correspon amb la realitat, és la CUP que el que ha fet és seguir el mandat de l'assemblea a cada moment. Aquí no hi ha cap diputat que hagi actuat a títol individual. No sé si tothom ho pot dir això, en d’altres taules de converses que està havent-hi a l'Estat espanyol. No sé si tots poden tenir la tranquil·litat de saber que el que estan transmetent és el que la seva gent els ha demanat. No sé quin sectarisme pot haver-hi a reclamar una sanitat pública de qualitat, o a replantejar que l'administració pública no hagi d'invertir diners a les escoles d'elit religiós, ni plantejar que el president de la Generalitat sigui algú que no s'identifiqui amb tot aquest llast de la corrupció.

P. Com estan ara mateix les bases de la CUP?

R. Ara estem en un moment en el qual es torna a posar l'accent en tot l'entramat de militàncies i que tindrem els nostres espais de debat però no tan intensos com els últims tres mesos. La gent està fent el que feia fa un any, viure la seva militància com la vivia, des del municipalisme. Estem molt acostumats a les diferències internes, al debat i a la crítica. S'encaixa d'una forma molt més natural del que pugui semblar des de fora.

P. La CUP ha sortit enfortida o afeblida de les negociacions?

R. Era un repte molt gran. Si haguéssim decidit que el pes de les negociacions el portessin cinc o sis persones en termes de cost hauria estat molt menor. A nivell de democràcia interna, no ho sé. Hem sortit enfortits perquè malgrat tota la ridiculització que s'ha fet de nosaltres i totes les ombres de dubte, hem demostrat que és possible mantenir un pols de diàleg i de presa de decisions col·lectiva encara que el moment fos excepcional i amb una atenció mediàtica brutal. Segurament no s'ha acabat. Amb la investidura comença una legislatura que no serà senzilla, però això també ho sabíem, no ens sorprèn, per qualsevol cosa que pugui venir de l'Estat, dels mercats, de la UE, o de la pròpia ciutadania d'aquest país, que pot ser que no la sabem adherir prou a aquest procés… Hi ha moltes consideracions sobre les quals valorar si la CUP es posiciona de manera enfortida o no. Però el nostre objectiu no és un enfortiment des del punt de vista intern, orgànic, ni volem guanyar militants. El que volem és donar-li un motor de transformació a tot aquest procés perquè creiem que és el que li dóna sentit.