Negociació oberta

Els dirigents dels principals partits insisteixen a moure's entre dues aigües. D'una banda, celebren contactes per constituir un Executiu a partir de les dades obtingudes a les urnes el 20-D, i, de l'altra, no perden de vista la possible repetició de les eleccions, cosa que els força a una campanya permanent sense dir-ho. S'estan gestionant alhora els pactes i les hipotètiques eleccions, com si els dirigents no estiguessin convençuts de la necessitat d'estalviar a aquest país una llarga interinitat.

Després que Mariano Rajoy prengués la important decisió de no sotmetre's a la investidura suggerida pel Rei, Pedro Sánchez s'ha posat a treballar en una combinació de forces. La difusió del document amb el qual ho intenta pretén mantenir la iniciativa i sostenir una dinàmica negociadora, de manera que les converses amb Ciutadans i altres forces polítiques se centrin en el terreny dels continguts i no tant en les persones o en les quotes de poder. Ha de quedar clar que fa falta obrir un espai d'acord per a la governança.

La proposta socialista ha estat qualificada de “retorn al zapaterisme més radical” pel portaveu del Partit Popular. Altres sectors assenyalen el poc abast de la reforma constitucional proposada. El document s'obre amb la taxativa afirmació d'un model d'economia digital com a palanca del creixement i continua amb mesures de rectificació de la legislació laboral i de reforma fiscal; promet un pla de xoc per reduir l'atur a la meitat en quatre anys i parla de donar resposta a l'“emergència social” —terminologia molt propera a la de Podem—. Circulen pel document una negociació amb Brussel·les sobre el dèficit públic i una sèrie de pactes per l'educació, la ciència i la cultura, a més de molts dels temes preferits de Ciutadans: regeneració democràtica, reforma electoral o lluita contra la corrupció.

Ja hi haurà temps d'analitzar-ho detalladament. No és gens improbable que les idees llançades ara al debat públic siguin les d'un pacte posterior a la repetició de les eleccions generals. Perquè aquest ajornament no es produeixi, l'única alternativa de l'equip negociador del PSOE és pactar ara l'abstenció d'alguna de les dues minories parlamentàries més importants —PP o Podem—, que es neguen a donar-li suport.

No és probable que el partit de Pablo Iglesias entri en una negociació de continguts, perquè la seva alternativa és clara: o obté el poder immediatament —d'aquí ve la seva insistència en el Govern de coalició—, o buscarà una nova oportunitat electoral. I pel que fa a socialistes i populars, és hora d'administrar el missatge de les urnes sense tants condicionaments per la posició de Rajoy o per la creença que Sánchez només se sostindrà al PSOE en cas d'aconseguir la investidura. Encara no s'han convençut que la sortida és i serà un pacte polític, i d'aquí vénen els forcejaments que continuen produint-se.

En tot cas, la iniciativa socialista dóna motiu al debat sobre les polítiques que necessita aquest país. És evident que només serà possible un pacte quan hi hagi prou participants disposats a cedir. Sense aquest requisit no hi haurà manera de desencallar un bloqueig perjudicial per a tots els espanyols, i molt més enmig de fortes pors d'una nova recessió global.