Selecciona Edició
Connecta’t

El detingut pel crim de Bangkok liderava una xarxa d’estafa a avis

Els Mossos buscaven Artur Segarra com un dels cervells de la trama de compravenda fraudulenta d’immobles a Barcelona

Artur Segarra, emmanillat a l'aeroport de Bangkok.
Artur Segarra, emmanillat a l'aeroport de Bangkok. AFP

Els Mossos d'Esquadra seguien la pista d'Artur Segarra, de 36 anys, l'home detingut per l'assassinat de David Bernat a Bangkok (Tailàndia), des de feia més d'un any. Segarra era presumptament un dels líders d'un grup que va estafar a Catalunya un centenar d'avis, amb contractes abusius de compravenda de casa seva a canvi d'una renda vitalícia que mai arribava. Però quan la policia catalana va anar a detenir-lo, Segarra ja era a Tailàndia. Allà, suposadament va participar en la mort de Bernat, un executiu de 40 anys que va ser torturat i asfixiat, segons la policia del país.

Quan els investigadors de delictes econòmics van saber que a Tailàndia buscaven Artur Segarra per la mort de Bernat, de seguida van lligar caps. Era el mateix Segarra que havien investigat durant mesos en el cas Cocoon. Segons els escrits policials, als quals ha tingut accés EL PAÍS, Segarra i l'advocat Francisco Comitre eren “els veritables cervells de l'organització” creada per enganyar avis, que en moltes ocasions recorrien a ells asfixiats pels deutes.

Tots dos, amb el notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros, segons el jutge del cas, que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixien, condemnant els ancians a ser desnonats. Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

Els investigadors destaquen de Segarra la seva capacitat per convèncer els avis dels “beneficis de l'operació”. “Tampoc es pot menysprear la seva experiència com a prestador en operacions mercantils, registrada des del 2004”, conclou la policia catalana als seus escrits que consten en la causa. Els agents consideren que ell i l'advocat Comitre “van sumar els seus coneixements" per "formar i dirigir l'organització investigada amb l'única finalitat de lucrar-se a costa de terceres persones”, malgrat que els últims temps, els dos socis es van distanciar perquè Segarra va traslladar la seva residència a Tailàndia.

En concret, Segarra formava part de societats que després s'han vist implicades en la compravenda fraudulenta d'immobles. També apareix en actes notarials signades per Peña. A més, diverses víctimes i testimonis han identificat Segarra com un home que es presentava com Marcelo Martínez, i en altres ocasions sota el nom de Carles Perearnau. Tant ell com Comitre es feien passar per comercials d'una de les empreses de la trama, Gestió Vitalícia, tot i que era Segarra qui tenia més preeminència entre tots dos, segons les targetes que lliuraven als clients, on deia que era el director comercial, afirmen els Mossos d'Esquadra.

La seva dona, Gabriela Ivan, és una altra de les implicades en el cas Cocoon. Ivan feia presumptament de testaferro en algunes de les compravendes dels pisos. Segarra també tenia una ordre pendent d'ingrés a presó, dictada pel jutjat penal 14 de Barcelona, per uns deutes amb l'Ajuntament de Barcelona.

La policia tailandesa va detenir Segarra diumenge a Cambodja i aquest dilluns ha passat a disposició de les autoritats tailandeses. Segons la policia, va negar haver matat Bernat i l'ocultació posterior de proves i del cadàver. El cos de la víctima va ser trobat desmembrat en almenys set parts i distribuïdes en diverses zones del riu de Bangkok. Bernat feia cinc anys que vivia a Tailàndia i va ser vist per última vegada el 20 de gener.

La policia creu que Bernat va ser segrestat i extorquit amb l'objectiu d'entrar als seus comptes bancaris. Els investigadors van detectar “moviments de grans quantitats de diners” des dels comptes de Bernat cap a bancs espanyols, i també consten transferències a comptes de Segarra. A més, el detingut va ser gravat retirant grans sumes de caixers automàtics a Bangkok després de la desaparició de Bernat.

Un candidat de PxC amb molta retòrica

Artur Segarra també va passar per la vida política com a candidat del partit ultradretà Plataforma per Catalunya (PxC). En concret, va ocupar el lloc número 20 en les eleccions municipals del 2007 a la localitat de Manresa (Bages), com consta al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Després no hi ha cap altra referència a la seva trajectòria política. El que va ser líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, assegura que no el coneixia de res.

Els Mossos d'Esquadra descriuen Segarra com un home amb do de gents, amb la virtut de convèncer els avis als quals presumptament va estafar que rehipotecar casa seva o signar hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia era una idea excel·lent. Les seves víctimes es van referir a la seva “facilitat de paraula” i l'“elevada capacitat que mostrava per convence'ls dels beneficis de l'operació. ”Amb l'advocat i model Francisco Cómitre es va dedicar presumptament a enganyar els avis. Amb la connivència del notari Enrique Peña, duien a terme l'estafa, que afecta “greument les víctimes perquè perden, mitjançant enganys i tripijocs, un bé tan preuat i necessari com l'habitatge”, recorda el jutge.

Casat i amb fills a Espanya, a Tailàndia va establir una relació sentimental amb una jove, que va acabar aportant proves en contra seu a la policia. Segarra va fugir a Cambodja i allà una parella que sopava en un restaurant espanyol va veure la seva imatge a la televisió, el va reconèixer i va avisar les autoritats.

MÉS INFORMACIÓ