Selecciona Edició
Connecta’t

Arxivada la denúncia per sedició contra dos ajuntaments catalans

L’Audiència Nacional recorda que hi ha d’haver “actes concrets incitant la ciutadania” a cometre aquests delictes

L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.

L’Audiència Nacional ha confirmat aquest dilluns que s’han arxivat les denúncies presentades per la Fiscalia contra els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i de Premià de Dalt per delictes de rebel·lió i sedició després d’haver donat suport a la resolució independentista del Parlament del passat 9 de novembre. D’aquesta manera, la secció tercera de la sala penal ha rebutjat els recursos presentats pel ministeri públic contra les interlocutòries de José de la Mata i Carmen Lamela, que ja van rebutjar al desembre les respectives demandes contra aquests consistoris.

Els jutges insisteixen en el seu escrit que els delictes de sedició i rebel·lia requereixen “actes concrets” que “incitin” la ciutadania a aconseguir per la força la derogació de la Constitució o la independència. Aquest és un argument similar al que ja va exposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha desestimat querelles similars contra l’actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i diversos diputats.

Després d’estudiar tots els requisits exigits per la legislació per acusar de conspiració i sedició els regidors dels dos ajuntaments, els magistrats insisteixen que, “en el moment present, no es pot atribuir als regidors actes concrets que hagin provocat aquests delictes”. És més, la sala recorda que quan es va donar llum verda a les dues mocions municipals encara no s'havia aprovat la sentència del Tribunal Constitucional que declarava la il·legalitat i inconstitucionalitat de la resolució sobiranista aprovada pel Parlament. “Aquesta moció d’adhesió o suport [dels consistoris] no consta que hagi anat més enllà”, assenyalen els jutges, que adverteixen que la “rellevància penal es podria modificar en el futur”.

Aquesta nova decisió judicial contradiu la tesi de la Fiscalia, que va recórrer contra les interlocutòries que arxivaven les dues causes. El ministeri públic considera que els regidors van poder cometre delictes de rebel·lió i sedició, prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics o usurpació de funcions. Però els magistrats ho rebutgen. “La Constitució consagra la més àmplia llibertat per a l’exposició i defensa pública de qualsevol concepció ideològica”, recordava el magistrat De la Mata en el seu escrit. Per la seva banda, Lamela ha destacat que les mocions municipals són “únicament una mostra de suport al Parlament català sense cap conseqüència pràctica”, per la qual cosa no es poden considerar delictives.

MÉS INFORMACIÓ