Selecciona Edició
Connecta’t

El català sancionat pel seu lligam amb l’Iran continuarà vetat als EUA

L’empresari Pere Puntí és l’únic ciutadà espanyol multat per la seva relació amb aquesta república islàmica

El Departament del Tresor dels EUA sanciona Puntí.
El Departament del Tresor dels EUA sanciona Puntí.

Pere Puntí es resisteix a fer declaracions. Deixa anar les paraules amb comptagotes. Em demana que xerrem amb calma més endavant, “quan la situació s'hagi normalitzat”. És la quarta vegada en dos anys que intento entrevistar-lo. La "situació" a la qual es refereix Puntí són els acords entre la comunitat internacional i l'Iran perquè el Govern d'aquest país demostri que no té intenció de crear un arsenal nuclear. Puntí és l'únic ciutadà espanyol que ha estat inclòs a la llista de sancionats dels Estats Units –i de la Unió Europea–, acusat de col·laborar amb el programa nuclear iranià. El Departament del Tresor dels EUA el va afegir a la llista negra el 2014 per “contribuir a la proliferació nuclear i balística i donar suport al terrorisme”. Els EUA van aixecar formalment les sancions el 16 de gener per a 400 persones i entitats, però no per a Puntí.

Puntí és un empresari català amb una dilatada carrera com a directiu de companyies en situació de liquidació o venda. El seu nom va figurar als titulars de la premsa quan el 2000 va assumir la direcció de la companyia tèxtil Puigneró per gestionar-ne el tancament. Puntí es va posar al capdavant de la companyia de material agrícola Agric-Bemvig el 2013, quan aquesta es va declarar en fallida. El 2006 va ser nomenat directiu per a l'expansió internacional de Fundición Dúctil Benito. També ha estat gerent de l'Hospital de Vic i de l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona. Actualment treballa a Suministros Homs, també en procés de tancament. Puntí és conegut al seu entorn per la seva llarga relació amb l'Iran. L'única nota d'hemeroteca que hi ha sobre ell i l'Iran es remunta al 1991, quan va impartir una conferència sobre la cultura iraniana per al Patronat d'Estudis Osonencs, a Vic.

Els municipis des d'on opera Puntí són Igualada i Vic, municipi del qual va ser regidor. A Igualada té registrades les societats que li han portat problemes, Advance Electrical and Industrial Technologies (AEIT) i Clear Trade Link. El Departament del Tresor va denunciar que AIET “subministra material especial i material utilitzat per l'empresa iraniana Neka Novin directament en el programa nuclear de l'Iran”. També acusaven Puntí de “gestionar pagaments en nom de Neka Novin”. Els dos principals executius d’aquesta empresa –segons el Govern nord-americà–, Iradi Kahvarin i Mahmoud Dayeni, van ser inclosos el 2013 a la llista d'enemics dels EUA. Puntí va liquidar el gener del 2015 la societat Advance Engineering Composite, domiciliada al seu despatx d'Igualada, i de la qual eren administradors Khavarin i Dayeni.

Les sancions dels EUA que s'haurien d'haver aplicat a Puntí són el congelament dels seus actius a l'abast del Govern nord-americà i la prohibició del vincle de Puntí o de les seves societats amb entitats dels EUA. Segons els acords del Pla d'acció conjunt i complet (JCPOA, en les sigles en anglès), la UE va incloure Puntí i AEIT a la llista conjunta de sancions de la comunitat internacional aprovada el 2010: en concret, el bloqueig de qualsevol operació amb l'Iran. La legislació comunitària exigia als Estats membres de la UE que apliquessin mesures per impedir el vincle dels seus ciutadans i empreses amb el sector financer i energètic de l'Iran. Pel que fa a Puntí, no es va fer res per impedir-l’hi. El Ministeri d'Exteriors espanyol admet que desconeix el seu cas i que el considera un afer privat de Puntí. “És ell qui hauria de contactar amb nosaltres”, assegura un portaveu del ministeri. Una portaveu del Servei Exterior de la UE confirma que Puntí ja no està sota les sancions de la Comissió Europea, però no vol comentar si Brussel·les ha tractat el seu cas amb el Govern espanyol.

Puntí confirma que no ha mantingut cap contacte amb les autoritats espanyoles. Diu que les sancions “no m'han suposat cap problema per al dia a dia, tot i que això sempre queda”. És una cosa que toca viure en aquests temps”. Els EUA prohibeixen a Puntí l'entrada al país o establir relacions econòmiques amb ciutadans nord-americans.

Els EUA, la UE, Rússia i l’Iran van firmar el 16 de gener passat l'aixecament automàtic de les sancions sobre l'Iran després que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AEIA) demostrés que el règim dels aiatol·làs havia renunciat a crear armament nuclear. Puntí ja no és un problema per a la UE, però els EUA sí que el mantenen al registre de noms indesitjables. Unes 400 persones i institucions iranianes i internacionals han deixat de ser objectiu de Washington; no és el cas de Puntí, perquè, segons la normativa nord-americana, aquest va ser acusat de terrorisme i de finançar el programa nuclear. Hi ha 200 noms i societats vinculades a l'Iran que continuen a la llista de sancionats pel Tresor dels EUA. Washington té previst retirar les sancions contra Puntí el 2023, quan es produeixi l'examen definitiu de l'AIEA que certifiqui que l’Iran ha renunciat a la bomba atòmica. Ni la Comissió Europea ni el Govern dels EUA volen especificar el nombre total de ciutadans de la UE que han estat sancionats per les mesures contra l'Iran. A més de Puntí, a la llista de persones especialment designades (SND) de l'Oficina de Control d'Actius Internacionals del Govern dels EUA apareixen vuit ciutadans espanyols: tres membres d'ETA, quatre persones vinculades al narcotràfic i una a les FARC.