Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Equivocar-se de pregunta

El carrer Blai, al Poble-sec, és com un microcosmos dels mals que afecten la ciutat: poc espai i massa avidesa de negoci fàcil. El problema no són les terrasses sinó el model comercial

La carrer Blai entra al Poble-sec com una fletxa llançada des del Paral·lel, un Paral·lel molt caminat des que van ampliar les voreres. Blai és un microcosmos amenaçat pels mals que agiten la ciutat: massa coses en poc espai, massa avidesa de negoci fàcil. Dit d'una altra manera: massa terrasses. L'Ajuntament acaba d'indultar-les, amb bon criteri, seguint la normativa que va aprovar l'alcalde Trias, que va congelar l'alcaldessa Colau i que ara, taula amunt taula avall, ha quedat consagrada. La quantitat exacta de taules no té cap importància, perquè el que falla és el sistema: ens estem equivocant de pregunta.

El Poble-sec és un barri introspectiu, silenciós. Blai és com el desguàs de l'energia continguda. Fa la funció d'un carrer major, però no en té el caràcter i és aquí on falla el sistema. Analitzem-lo: és un carrer curt, comercial, vertebral i per als vianants. L'escenari és correcte per a la funció, però l'atrezzo —les terrasses— el transforma en una rambla turística, inútil per als veïns, multitudinària a estones, sonora i incòmoda.

Per sota d'aquesta pell repleta de bars i punts de restauració (7.400 a tot Barcelona) aguanten encara una casa històrica de tractaments fisioterapèutics (1993), dues farmàcies, una escola, dues sucursals bancàries, alguna joieria. Després hi ha una proliferació de verduleries, carnisseries i barberies regentades per immigrants que funcionen molt bé obertes els diumenges: apuntem el detall per no obstinar-nos en debats inútils. Alguna agència de viatge encarada a Llatinoamèrica. I dos locutoris: tot coses que remeten a una població immigrant que ha desplaçat el comerç tradicional.

El tema és la banalització del model. Si hi ha 7.400 bars a Barcelona, el problema no són les terrasses —indispensables amb la llei seca de fums— sinó el model comercial. La poca imaginació d'un teixit comercial envaït pel mimetisme i la facilitat. Alguna cosa hi deu tenir a veure Barcelona Activa, que és on van a preguntar els que estan a punt de capitalitzar l'atur: es limiten a ajudar amb el pla de negoci? O són els districtes els que no suggereixen ni orienten la gent? El Poble-sec no té gairebé res als carrers que baixen de la muntanya, carrers centenaris de parets brunes. Excepte bars: ja ho cantava Serrat, l'entranyable veí, “un bar a cada cantonada” en Poeta Cabanyes. Continuem igual. No es poden domesticar les terrasses sense canviar d'arrel aquest esquema reiteratiu. Ni val la pena predicar que es defensa el comerç de proximitat enfront de la llibertat d'horaris si s'està extingint la utilitat a causa de la facilitat de copiar i repetir.

Els diagnòstics correctes parteixen del coneixement, de les hores de caminar, veure i anotar. Parteixen més de l'experiència que de la teoria. La ciutat és un artefacte massa complex per controlar-lo només amb paraules. Fa poc es va convocar una sessió concorreguda per presentar el Pla Estratègic de Turisme del nou Ajuntament. El regidor Agustí Colom va obrir foc fent un resum correcte de la situació: res de nou però ben enfocat, amb frases altisonants que revelen la vocació d'estar al dia en la nomenclatura. I després res.

Deixo de banda que el Pla Estratègic és un mecanisme obsolet perquè tot canvia tan de pressa que costa planificar davant de l'horitzó de quatre anys; i que va haver-hi un pla anterior poc operatiu. És que fins al juny s'ocuparan de fer el diagnòstic i fins al desembre per elaborar les propostes! Fa poc més d'un any es van celebrar unes jornades esplèndides a Sant Pau que van cobrir de manera notable diagnòstic i propostes: està tot fet. És un coneixement que aquest equip menysprea perquè té la ingènua pretensió que ha vingut a inaugurar el món. La gestió de la ciutat és l'acumulació de coneixement dels successius mandats. Si cadascun que arriba posa el comptador a zero no sortim mai del lloc. Avançar és sumar.

I per acabar la setmana maleïda, el ple municipal convocat al Saló de Cent per presentar a les entitats un discurs previsible —desigualtat i participació— que s'està gastant a força d'utilitzar-lo sense recarregar-lo amb resultats plausibles. Estava previst en streaming al Saló de Cròniques, però ni tan sols es va omplir el recinte principal. Entre altres coses, perquè BTV retransmet íntegrament els plenaris des de fa anys. Senyora alcaldessa, benvinguda al món real.