Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Un govern de manual

La distribució de parcel·les de poder a l'executiu català és un interessant laboratori sobre el funcionament dels governs de coalició

Un nou Govern de coalició s'ha format a Catalunya. En aquesta ocasió, un Govern bipartit entre CDC i ERC sorgit de la coalició electoral Junts pel Sí, vencedora de les eleccions del 27-S. Catalunya continua sent l'única comunitat autònoma espanyola que sempre ha estat governada per més d'un partit polític (amb el breu parèntesi de gairebé set mesos entre la dimissió dels consellers d'Unió del Govern de Mas i el nomenament dels actuals consellers de Puigdemont). La formació de l'actual Govern segueix fidelment els patrons que assenyalen les teories coalicionals.

El criteri utilitzat per a la distribució de parcel·les de poder és l'habitual dels governs de coalició formats per partits que es presenten junts a les eleccions: l'aplicació de la mateixa quota de distribució del poder usada per a la confecció de les candidatures electorals, és a dir, el 58% per a CDC i el 42% per a ERC. La quota es va obtenir calculant la mitjana aritmètica dels resultats electorals que van aconseguir per separat CDC i ERC a les eleccions autonòmiques de 2012, europees de 2014 i municipals de 2015. El seu efecte en el repartiment de les 13 conselleries del Govern de Puigdemont és de set per a CDC (el 54%) i sis per a ERC (el 46%). L'equilibri coalicional també es manifesta amb un president del Govern de CDC i un vicepresident d'ERC, i al Parlament, amb una presidenta proposada per ERC i un vicepresident primer triat per CDC.

Per al repartiment dels alts càrrecs de designació política de l'Administració, l'anomenat sottogoverno, s'han utilitzat aquelles pautes aconsellades per pacificar les relacions entre els partits lligats. Així, l'assignació d'una conselleria a un partit implica que aquest partit controla els càrrecs de confiança política del seu departament. El model és menys plural que el d'aplicar la quota dins de cada conselleria, però permet una activitat departamental més coherent, facilita la negociació del poder intracoalicional i evita conflictes. S'imaginen haver de negociar centenars de càrrecs de designació política entre CDC i ERC?

Aquest model vertical de distribució del sottogoverno és compatible amb la recomanable possibilitat de compartir determinats òrgans clau per al funcionament intern del Govern de coalició. També aquí el nou Govern bipartit segueix els esquemes de les millors pràctiques coalicionals. CDC i ERC han decidit tenir efectius personals de confiança en un dels instruments fonamentals de tot Govern, la comunicació, i en la implementació d'una política bàsica d'aquest breu mandat, l'anomenada “transició nacional”.

"El president, paradoxalment, no ha triat cap conseller"

Els arquitectes de la nova coalició bipartida han decidit construir ponts per facilitar el bon desenvolupament del Govern. S'han previst mecanismes de coordinació entre l'Executiu i el grup parlamentari, entre el nucli governamental i les maquinàries partidistes, i entre els màxims responsables dels partits alligats en l'Executiu, Puigdemont i Junqueras, que es reuniran setmanalment per analitzar l'agenda política i coordinar internament el govern compartit.

El plantejament inicial de tota aquesta estructura, que sens dubte ha comptat amb la participació d'algun expert en governs de coalició, haurà de tenir molt en compte les peculiaritats següents i possibles obstacles que poden dificultar, i fins i tot impedir, els objectius fixats:

1. El president Puigdemont, paradoxalment, no ha triat cap dels consellers del seu Govern (ni d'ERC ni de CDC, ja que estaven negociats abans de la seva aparició en escena).

2. Un dels socis de Govern, ERC, juga amb desavantatge perquè CDC ja estava governant i és autora de moltes polítiques que estan en marxa; a més coneix millor les giragonses de l'Administració.

3. Els colossals reptes que es planteja el Govern durant aquest breu mandat poden tibar les relacions entre els partits governamentals i bloquejar protocols de funcionament intern.

4. Com que és Govern minoritari, a l'harmonització intragovernamental hi cal afegir la interlocució amb la CUP i el seu suport parlamentari, que pot donar a ERC, per la seva ubicació ideològica, un rol de partit frontissa i més pes en l'impuls de l'acció de govern.

Per a aquells que fa dècades que estudiem els Governs de coalició, l'actual Govern bipartit de Catalunya serà, sens dubte, un interessant laboratori d'experiències de coalició.