Selecciona Edició
Connecta’t
23a JORNADA DE LLIGA | LLEVANT, 0 - BARÇA, 2

El Barça venç el Llevant a les àrees

Amb un gol en pròpia porta de Navarro i de Suárez, el líder derrota un bon amfitrió

Alba, Suárez i Messi celebren el gol del Barça.
Alba, Suárez i Messi celebren el gol del Barça. EFE

El Llevant està de pega, jugui contra qui jugui, fins i tot davant del Barça. L'equip granota també s’ha condemnat enfront del planter de Luis Enrique, que ja ha igualat el rècord de 28 partits invicte de Guardiola. El Llevant ha jugat un molt bon partit, competitiu amb la pilota i sense, igualat a joc, com si no hi hagués diferència entre el primer i l'últim, abatut per un gol en pròpia porta de Navarro i un segon de l'insaciable Luis Suárez. No té sort l'equip de Rubi, omnipresent al camp i perdut a les àrees, en la pròpia pel cul del seu central, que ha despistat Mariño en una centrada d’Alba, i en la contrària per la poca efectivitat de les puntes, inclòs Morales, que ha xutat al pal esquerre de la porteria de Bravo.

Els blaugrana han perdut l'encant guanyat dimecres davant el València i s’han lliurat a un exercici de supervivència semblant als que van disputar contra el Màlaga, l’Athletic Club o l’Atlètic de Madrid. El Barça és més contundent que el Llevant i naturalment té millors futbolistes, pocs com Suárez, que ha fet el gol de rigor (36 en 34 partits) en l'última jugada després de ser habilitat per Messi. Una de les poques accions de mèrit dels barcelonistes, incòmodes pel vent canviant que ha bufat el migdia a València, penalitzats per les calamitats d’Alves, molt requerits per un Llevant intrèpid.

Sergi Roberto per Busquets

No hi ha hagut més concessió en l'onze del líder a casa del cuer que la suplència de Busquets, substituït per Sergi Roberto, un futbolista que també sap llegir els partits, millor alternativa com a migcampista en determinats partits que Mascherano. No és que el Jefecito sobri, sinó que es mescla perfectament amb Piqué. La capacitat de correcció de l'argentí té més sentit a l'àrea que a la medul·lar quan es tracta de portar la iniciativa, com s'exigia al Ciutat de València. Així ha passat a l'inici del partit per més que hagi canviat el planter del Llevant, revitalitzat al mercat d'hivern, enèrgic i combatiu, ben pensat i treballat per Rubi.

El Barça ha sortit amb molta empenta, ràpid en la circulació de la pilota, intens en la pressió, capaç de generar tres ocasions en el minut inicial: una falta sobre Neymar, un xut d'Iniesta i un gol mal anul·lat a Messi. Ha aguantat a peu ferm el Llevant, ben estirat pel veloç Deyverson i, com ja és norma en els rivals barcelonistes, interessat a trencar el triangle Piqué-Mascherano-Sergi Roberto, sotmesos pràcticament a marques individuals, en un desplegament semblant al que va tenir el Deportivo al Camp Nou: tres ataquen i vuit defensen com a antídot de moda per combatre el Barça.

Als blaugrana els costava jugar per dins, pel bon recolliment del Llevant, de manera que han percudit pels costats, sobretot per l'esquerre, la banda d’Alba, Iniesta i Neymar, els tres decisius en el 0-1: la pilota s’ha anat accelerant a mesura que ha passat dels peus de Messi als d'Iniesta i després als d’Alba, la centrada del qual ha topat amb el cul de Navarro. L'intervencionisme de Neymar, sempre disposat a encarar, contrastava amb les disfuncions al flanc dret d’Alves. El Llevant ha trobat aire i camp en alguns duels, sobretot els manejats per Deyverson, Rossi i Lerma, s’ha plantat en camp barcelonista, ha rematat el doble que el Barça i ha exigit molt a Piqué.

El Barça ha acabat per perdre la pilota i el partit ha girat a favor del Llevant, regular en les arribades, vertiginós en les conduccions, reiteratiu a l'hora de guanyar l'esquena de la defensa blaugrana, negat per contra en el xut a la porteria de Bravo. La rematada de Morales al pal ha expressat la frustració del Llevant. Acaba malament les jugades que concep bé per la falta de punteria, sense fixar-se en el contrari, també contra el Barça. Morales, fantàstic en les ajudes a Toño, ha estat igual de destarotat com a davanter que Deyverson, Lerma o Rossi.

El punt de febre i la competitivitat del Llevant s’han mantingut després del descans davant la passivitat i falta de control per part del Barça. Els blaugrana no sabien com governar la contesa, i menys com atacar, inestables per les escomeses locals, difícil com estava el partit per a tots dos equips, malgrat el 0-1. El Llevant ha desconnectat el trident i s’ha encomanat a les rematades acrobàtiques de Deyverson. Hi ha hagut un moment en què el partit s’ha convertit en una ruleta russa per la indefinició del Barça. No sabia com lligar una jugada mentre seguia l'amenaça rival.

Malgrat que l'equip ha millorat en les possessions llargues, a Luis Enrique no li ha quedat més remei que recórrer a Busquets per temperar un rival enfortit amb els canvis de Ghilas i Camarasa. Inactiu i especulador, el Barça tampoc aconseguia tancar el partit amb el migcampista titular perquè Neymar fallava en el xut, no hi havia notícies de Suárez i Messi regulava en excés. No defallia en canvi el Llevant, punyent amb Cuero, redoblat el seu bloc atacant, orgullós per coratge i valor futbolístic, difícil d'afrontar per als blaugrana. La incertesa s’ha allargat fins a l'últim minut del temps afegit, quan ha marcat Suárez en una transició dirigida per Messi.

El gol ha premiat la serietat del Barça i ha penalitzar el valent Llevant. Els blaugrana es tornen a remetre al marcador i a l'estadística per explicar un liderat guanyat amb molt bon joc, el dels grans equips, i ara defensat amb dents i ungles, com fan els humils, fins i tot a casa del cuer Llevant.