Selecciona Edició
Connecta’t

Viure amb 100 litres d’aigua al dia

La Generalitat vol incloure un mínim vital de subministraments en la seva llei contra el canvi climàtic

Protesta el 2014 a Barcelona contra la pobresa energètica.
Protesta el 2014 a Barcelona contra la pobresa energètica.

Era una vella reivindicació de les entitats socials i la Generalitat n’ha recollit el guant. L'avantprojecte de la futura llei del canvi climàtic que va aprovar l'Executiu de Carles Puigdemont inclou garantir un mínim vital d'aigua i electricitat per als catalans. Quanta aigua, energia i gas són necessaris per viure còmodament? La resposta la tenen el Govern i els ens locals, que seran els encarregats de fixar-ne les quantitats. No és l'únic interrogant de la mesura. Encara no és clar quin serà el rol de les empreses subministradores, en el centre de les crítiques dels que els retreuen poca sensibilitat.

“El canvi climàtic pot portar més onades de calor, sequera i onades de fred, que poden afectar molt directament les persones més vulnerables”, defensa Marta Subirà, secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat. L'avantprojecte estableix una garantia d'accés als recursos bàsics mitjançant tarifes socials “amb preus reduïts o gratuïts” per a la població en situació de pobresa i risc d'exclusió.

Les condicions i la metodologia per establir el mínim vital, que es fixaran per reglament, recauran en els departaments de Territori, Empresa i Ocupació i Afers Socials una vegada s'aprovi la llei. El setembre del 2014, la Taula del Tercer Sector i l'Aliança contra la Pobresa Energètica ja havien fet una proposta: 100 litres d'aigua per persona/dia i 2.000 quilowatts hora anuals, deixant un marge per a l'eficiència energètica de l'habitatge i possibles emergències climàtiques. Aquesta idea la van proposar les entitats a la Taula sobre la Pobresa Energètica, un grup de treball que no es reuneix des de fa més d'un any malgrat la insistència del Govern sobre la prioritat d'aquesta emergència.

Pressió a les empreses

La literatura científica és extensa respecte a quant hauria de ser aquest mínim. L'any 2000, les Nacions Unides van fixar 20 litres d'aigua al dia com el límit bàsic per garantir la neteja dels aliments i la higiene bàsica. El mínim vital de tres metres cúbics mensuals defensat per les entitats és acceptat per la comunitat internacional i és gairebé similar al consum mitjà que feia un veí de l’àrea metropolitana de Barcelona, segons dades d'Agbar. L'any passat la mitjana va ser de 101,1 litres diaris.

Ecoserveis-ABD, una altra de les entitats implicades, fa uns càlculs més conservadors respecte al mínim d'energia. Tenen en compte els serveis energètics elèctrics (la il·luminació, per exemple), com els no elèctrics (la cocció dels aliments) d'una llar de quatre membres. Depenent de si la tecnologia és convencional o eficient, creuen que la forquilla va entre 1.752 quilowatts hora per any i els 307 kWh anuals. Les dades d'Hàbitat3, el programa d'habitatge social de la Taula del Tercer Sector, serveixen per conèixer quant gasta una família vulnerable en subministraments. La mitjana bimestral és de 148 euros.

En la posada en marxa del mínim vital les empreses subministradores hi tindran molt a veure. Subirà accepta que el mecanisme s'hi haurà de dialogar, cosa que des de les entitats socials miren amb reserves. Fins ara la Generalitat no ha estat capaç de fer que les empreses col·laborin amb el fons de la pobresa energètica. Argumenten que ja tenen programes d'ajuda propis. Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, demana “més pressió a les subministradores, que han mostrat insensibilitat”. La tasca del Departament de Territori serà aconseguir un compromís amb el mínim vital, molt més ambiciós que el de l'actual model de negociació, perquè les empreses col·laborin

MÉS INFORMACIÓ