Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Desigualtat: el tema

Hi ha hagut massa gent que ha funcionat amb regles molt diferents a les de la resta

El debat sobre desigualtat creix a tot el món. S'està convertint, de fet, en el problema central a escala global i local. Està en el centre de les negociacions entre partits per formar govern a Espanya, forma part dels temes prioritaris de l'agenda del nou govern de la Generalitat, i és també central en l'inici de campanya per a les presidencials del 8 de novembre als EUA. Els informes d'Oxfam Intermón a escala global troben el seu correlat a Barcelona amb les dades sobre desigualtat entre barris. Desigualtat en renda, desigualtat en esperança de vida, desigualtat en oportunitats d'ascens social, desigualtat en nivells educatius, desigualtat en accés a l'habitatge… I, malgrat tot això, ningú pot afirmar que es tracta d'un problema nou. Què és el que n'explica la creixent significació?

No crec que hi hagi un únic factor, ni que tampoc el que serveix per explicar el que passa en un país ens serveixi igualment per un altre context. Alguns elements són comuns. Finançarització econòmica que permet menys arrelament territorial i més facilitat per evadir i eludir obligacions fiscals, cosa que provoca més acumulació de rendes d'una banda i menors recursos per als poders públics per continuar o reforçar les seves polítiques redistributives. Les interaccions entre globalització i canvi tecnològic generen així mateix efectes significatius als mercats de treball, n'expulsen prematurament certes persones, precaritzant-ne d'altres, o simplement redueixen salaris de manera generalitzada.

Augmenta la desigualtat? A Europa, no de manera espectacular, però sí que augmenta la percepció d'inseguretat o de més vulnerabilitat davant d'un futur incert per part d'aquells que van veure reforçada la seva qualitat de vida en els anys de creixement continuat. I, alhora, es constata una molt diferent distribució dels costos i beneficis derivats de la crisi entre els diferents col·lectius i espais. El nostre mateix relat està tenyit d'elements generalizables i alguns d'específics: hi ha hagut massa gent que ha funcionat amb regles molt diferents a les de la resta dels mortals. Aquest 1% multiforme i heterogeni que no pateix el mateix que els altres i que a més es fot del proïsme fent gala de poder, de cotxes, avions i altres expressions del seu estatut especial. El de la gent que circula amb regles diferents és comuna a molts altres entorns. La mesquinesa amb què això s'expressa en molts dels casos de corrupció propers, això ja és menys generalizable. I eus aquí una altra de les claus de la notorietat del terme desigualtat: els efectes que genera l'establir parangons o comparar nivells de qualitat de vida entre persones que viuen en un mateix entorn.

Podem fer-hi alguna cosa o ja és inevitable, fruit del canvi d'època que travessem? Seria convenient, abans de res, repensar les polítiques públiques que tradicionalment s'han dirigit a mirar de reduir els nivells de pobresa i de desigualtat. Hi ha prou evidències que mostren que el que servia fa uns anys, té ara efectes no sempre desitjables. Polítiques pensades per respondre a un conjunt homogeni de persones tenen efectes no sempre desitjables en aplicar-se a casos cada vegada més diversos i específics. En general, les persones amb més bones capacitats i recursos s'aprofiten més d'aquestes polítiques indiferenciades. Estan més bé els laboralment estables que els precaris. Si les respostes són més territorialitzades, si són més comunitàries que estrictament institucional-burocràtiques, i si potencien l'autonomia personal i les relacions socials, acaben funcionant millor, tot i que el nivell de recursos emprat sigui el mateix. Diu també Anthony B. Atkinson en el seu magnífic llibre Inequalities. What can be done? que convé establir i reforçar mesures predistributives, com sous mínims, una renda de garantida per a nens, formació específica per evitar exclusions digitals, autoritats capaces de gestionar fons sobirans o reforçar la presència d'actors col·lectius en la presa de decisions. Per molt que tornem a créixer, la desigualtat continuarà sent un problema. I els països més desiguals està demostrat que són països en els quals es viu pitjor. La globalització no hauria d'impedir fer política a favor d'una societat menys desigual. El problema és global, però té mètriques i matisos diferents a cada país. Les respostes han de ser globals (en matèria fiscal, per exemple) però poden i han de ser també locals.