Selecciona Edició
Connecta’t

“Tots tenim una conilleta a dins que somia en coses grans”

Shakira posa veu i trets físics a la gasela Gazelle a ‘Zootrópolis’, el nou film de Disney

Shakira, a la presentació de 'Zootropolis', a Barcelona.
Shakira, a la presentació de 'Zootropolis', a Barcelona.

Quan et trobes cara a cara amb Shakira és molt difícil quedar-te quiet. El cap se t'omple de Waka Waka, Whenever, Wherever, Addicted to you i Intuition, tot alhora, i et posaries a ballar. T'has de recordar a tu mateix: a poc a poc, a poc a poc. Però alhora el temps és or, la mediàtica cantant està de promoció i la presència a l'habitació d'hotel en la qual rep d'una ajudant amb un cronòmetre per pautar l'entrevista no ajuda precisament a asserenar-se. Perdo els primers segons —una forma molt agradable de perdre'ls— mirant-la als ulls, uns ulls marrons que llueixen vius, alegres i intel·ligents amb la llum que entra per la finestra. Així de pas m'evito mirar-li les cames per dilucidar —per pur punt d'honor professional— si el que porta és una faldilla molt curta o uns minishorts. I després torno a perdre altres instants preciosos dient-li que li he portat un petit obsequi pel seu aniversari (el passat dia 2, com el seu marit Piqué —per a ell no he portat res—) i allargant-li un paquetet. Ella respon contenta com una nena, i això que deu haver tingut molts regals. L'obre a corre-cuita i riu sincerament complaguda davant la petita figureta d'una gasela de plàstic. Una gasela, Gazelle, popularíssima estrella pop del món animal, és, clar, el personatge al qual Shakira (Barranquilla, 1977) posa la veu, detalls del físic i el seu inconfusible estil en la nova producció de Disney Zootrópolis, una pel·lícula divertidíssima el tema de la qual, Try everything (Intenta-ho tot), una canya, interpreta ella.

Pregunta. Què li sembla convertir-se en gasela?

Resposta. És genial, tot i que el meu fill Milan no ho entén gaire, és difícil explicar-li que la teva mare és un dibuix animat a un nen de tres anys.

P. Li agraden especialment les gaseles?, pensava que més les mangostes.

R. No la vaig triar jo. Em van trucar de Disney i em van oferir el projecte, vaig anar a Los Angeles, em van ensenyar el dibuix de Gazelle i em va agradar moltíssim. No m'ho vaig pensar dues vegades. Em van ensenyar tots els detalls. És una història amb una trama molt original, diàlegs intel·ligents, molt humor i també amb suspens.

P. Surten bestioles entranyables, la musaranya mafiosa èmula de Brando a El Padrino, el guepard dels dònuts i sobretot el mandrós funcionari.

R. El mandrós és adorable, oi?

P. No hauria preferit ser vostè un altre tipus d'animal? No ho sé, un felí.

R. Em veus així? (Pausa, la cantant somriu i es deixa mirar; els segons corren) La veritat és que jo també. Però Gazelle és una gasela.

P. I una estrella de la música, això sí.

“Li vaig demanar a l’equip de ‘Zootrópolis’ que li posés més malucs al meu personatge”

R. Vaig sentir que tenim coses en comú. Molts detalls són meus, el color dels ulls, les pestanyes, els cabells. Fins i tot la roba. La faldilla és molt meva. Em va semblar que li faltaven malucs… i vaig demanar que n'hi posessin més. I ho van fer! Ha estat un procés superdivertit i diferent a tot el que havia experimentat abans. M'havien ofert projectes semblants i mai havia acceptat. Però quan vaig conèixer Gazelle… L'equip de producció ha estat a més molt amable i molt humà. Crec que és una pel·lícula plena de sensibilitat i talent.

P. Era vostè una fan de Disney, quan era petita?

R. Com tots els nens, vaig veure les pel·lícules clàssiques, i als 8 anys vaig anar per primera vegada a Disneylandia. La veritat, et diré que sempre ha seguit dins meu una nena que gaudeix amb les pel·lícules Disney, també les noves.

P. Vaja, i quin és el seu personatge favorit, Bambi, Dumbo, la Ventrafocs…?

R. Campanita.

P. La fada de Peter Pan. Aquí diem li Campanilla.

R. Ah, m'agrada molt. I també Bolt, el gos estrella.

P. Amb dos fills petits deu haver entrat vostè en la categoria d'usuària recurrent de les produccions Disney.

R. Hahaha, sí, esclar. I és màgic poder compartir aquest món amb, de moment, el meu fill gran. El Sasha encara és molt petitó. De fet al Milan el vaig portar a la preestrena de Zootrópolis amb 17 amiguets de classe.

P. És una pel·lícula molt simpàtica, i sense els terrors i carregants moralines d'altres produccions Disney.

R. És una pel·lícula espectacular. I una història universal de superació amb la qual et pots sentir molt identificada. Aquesta conilleta, Judy Hopps, que vol complir els seus somnis que semblen impossibles, il·lògics... Jo he tingut moments Judy en la meva vida. Tots tenim una petita conilleta a dins que somia en coses grans.

P. ?

R. Imagina't, jo de petitona a Barranquilla, somiant en grans escenaris i ser estrella de la música, mentre el professor de cant deia que la meva veu era dissonant i que em limités a moure els llavis sense cantar al cor…

P. M'han dit que li pregunti quin és el secret per ballar bé. Bé, en realitat, ho confesso, no m'ho han dit, és cosa meva.

R. El secret per ballar bé és voler fer-ho.

P. Doncs vaja. Només per això balla vostè així?

R. No et negaré que l'ambient hi ajuda. Haver nascut al costat del Carib és determinant en el meu cas. Allà hi ha una forma molt vital de viure la música. A Barranquilla és obligatori saber ballar. Si no, no sobrevius. És tota una cultura que com saps té el seu origen, les seves arrels, a l'Àfrica.

P. D'on li ve aquesta contagiosa vitalitat que es manifesta en les seves cançons?

R. Visc per a la música i d'alguna manera la música viu en mi. Aquesta última època que he estat més parada, pels meus fills, i que m'he donat un temps de llicència creativa m'he fet conscient de com trobo a faltar cantar i veure les persones ballant amb mi. Pot semblar trivial, banal, però és essencial per a mi. Estic feta d'això i per això. Cada fibra de mi. Si no canto i ballo m'asfixio. I ara, al març, em torno a posar en marxa. Començo a escriure noves cançons.

P. Com és la seva vida aquí a Barcelona, lluny dels colors i les calors de la seva terra?

“Visc per a la música i la música viu en mi. Estic feta d’això. Cada fibra del meu ésser”

R. Sóc feliç. Tinc un home que em fa feliç. I una família, que és el que més he desitjat a la vida. Barcelona és una gran ciutat i Espanya un gran país. I Europa… és diferent dels meus orígens però també m'agrada. És cert que m'encantaria que els meus fills coneguessin el que és anar descalç pel carrer i fer amiguets jugant per allà, com vaig fer jo. Però sé que ells no podran. Per moltes raons.

P. Vostè és bastant universalment estimada, però viu amb una figura, el seu marit, que en canvi crea bastanta controvèrsia.

R. El Gerard és un home amb un gran carisma i que desperta moltes passions, començant per mi. Ell viu sense por, és un home feliç i juganer, essencialment. Hi ha gent a qui li molesta la seva actitud, però ell està jugant. No té cap mala intenció. És un home molt autèntic i molt divertit.

P. La conilleta Judy de Zootrópolis s'ha d'enfrontar a l'assetjament dels seus companys a la policia, rinoceronts, búfals, i de grans carnívors. Vostè mateixa ha hagut de veure cartells com el del camp de l'Espanyol al partit contra el FC Barcelona "Shakira és de tots". Què pensa d'aquest tema que enverina la nostra societat que és la violència de gènere?

R. És una cosa en què ens hem de comprometre tots i que se soluciona principalment educant la gent.

L'assistent, que ja ha deixat córrer un temps extra de descompte, assenyala la fi de l'entrevista. Shakira s'aixeca de la cadira i s'acomiada amb dos petons i un gran somriure. M'obligo a mirar-li les cames: són shorts. En tornar a alçar la vista, la cantant continua somrient i s'aparta els cabells de la cara amb el mateix gest de Gazelle, la gasela. És impossible no imaginar-les totes dues fonent-se en una sola gran estrella que posa a ballar de manera esbojarrada tothom. Oh, oh, oh, oh, try everything.