Selecciona Edició
Connecta’t

La “desconnexió” legal trigaria anys, segons els assessors de la Generalitat

Un informe compara la situació amb la transició del franquisme a la democràcia

Junqueras i Puigdemont, en l'últim ple.
Junqueras i Puigdemont, en l'últim ple.

La "desconnexió" d'Espanya anunciada pels partits secessionistes per a d’aquí 18 mesos, implantant progressivament una legalitat només catalana, no podrà ser tan immediata com ha vaticinat el Govern, sinó que requerirà un període de transició que durarà "anys". Aquest és el diagnòstic que va fer el 2014 el grup d'experts de la Generalitat que va redactar el Llibre blanc de la Transició Nacional i en què pronosticaven que, en el cas que la independència es produís, Catalunya viuria una situació "similar" a la que hi va haver en el conjunt d'Espanya durant la transició de l'ordenament legal del franquisme a la Constitució del 1978. "Sembla obvi que la vigència a Catalunya del dret de procedència de les institucions espanyoles haurà de reduir-se de forma progressiva els anys successius [a la secessió]", deia el text.

L'informe proposava que en una disposició addicional de la hipotètica Constitució catalana es deixés clar que seguirien vigents en una Catalunya independent totes les normes espanyoles, sempre que no fossin contràries a la nova legalitat. No obstant això, Junts pel Sí i la CUP han optat per redactar una llei de transitorietat jurídica que fixi quines normes seguiran vigents.

Aquesta és una de les tres lleis de ruptura –transitorietat jurídica, seguretat social i hisenda–, previstes a la declaració independentista del 9-N, que va anul·lar el Tribunal Constitucional, la tramitació de la qual va ser anunciada aquest dimecres. Les tres estan pendents que la Mesa del Parlament aprovi la creació de les ponències corresponents, però també del recurs que pugui interposar el Govern en funcions del PP.

"Certa complexitat"

El capítol La successió d'ordenaments i administracions del Llibre blanc de la Generalitat adverteix també que moltes de les normes espanyoles que seguiran vigents a Catalunya després de la independència continuaran sent aplicades per institucions situades fora d'aquesta comunitat, "qüestió que pot generar una certa complexitat en la transició". Per això s'insisteix que serà necessari "adoptar alguna disposició normativa específica" amb aquests organismes.

És el cas del Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Banc d'Espanya, el Consell Econòmic Social o l Comissió Nacional del Mercat Valors o de la de la Competència. Les funcions que exerceixen, diuen els experts, podrien ser traspassades a organismes d'àmbit català que ja funcionen, però serà necessari deixar-ho ben clar.

Els experts admetien en aquest informe, sense objeccions, que la independència provocaria la marxa de jutges, fiscals, notaris, inspectors de treball o d'hisenda, entre altres funcionaris de l’Estat, però restaven importància a la situació i sostenien que es podrien suplir sense massa complicacions. L'ara senador d'Esquerra Republicana, l'exjutge Santiago Vidal, ja va intentar en el seu moment, per exemple, reclutar magistrats per quan arribés la secessió, durant els mesos en què va ser nomenat càrrec de confiança de la Generalitat.

Amb tot, advertien els experts, resulta "molt important" la funció dels jutges i fiscals per assegurar la "continuïtat normativa i institucional". Per això, afegien, "durant els anys posteriors a la independència els tribunals de justícia aniran concretant el dret aplicable a la nova realitat".

MÉS INFORMACIÓ