Selecciona Edició
Connecta’t

El millor Barça contra el pitjor València

L'equip blaugrana completa una gran exhibició contra un rival perdut. Tres gols de Messi i quatre de Luis Suárez deixen resolta la semifinal

Messi i Suárez celebren un gol.
Messi i Suárez celebren un gol.

El Barça va començar a jugar a futbol el dia menys previst, en el partit segurament més inesperat i contra un rival que causava una certa indiferència com és el València. Va haver-hi un moment en què fins i tot va semblar que s'anava a jugar un enfrontament furtiu, perquè amb prou feines van anar 60.000 aficionats al Camp Nou. Una entrada fluixa per a un gran partit del Barça. No convé menysprear mai un partit de Copa. Va reaparèixer la millor versió blaugrana després de diverses jornades de resistència a la Lliga.

Al València li va caure un sac de gols: 7-0. Avui és un equip espantós, desestructurat i depressiu, víctima del trident del Barça i de la majestuosa actuació de Busquets. Al voltant del migcampista, els blaugrana van teixir un partit exquisit, ple de detalls preciosos, animat a la graderia per les brometes cap a Txérixev, protagonista en el seu moment de l'eliminació del Madrid. Tot van ser calamitats pel València, abatut per quatre gols del martell Suárez i tres del subtil Messi.

L'única notícia que hi va haver de Neville va ser quan va cantar l'alineació i es va saber que el València tindria quatre laterals: Barragán i Gayà i, com a falsos interiors, Cancelo i Siqueira. El tècnic havia doblat les bandes, interessat a reforçar el futbol exterior, un pla semblant al del Deportivo quan va empatar al Camp Nou. En peus del València, en canvi, el desplegament va semblar molt improvisat, fàcil de desxifrar pel Barça. La tàctica serveix de poc quan el Barça la toca bé.

Amb prou feines havien passat deu minuts i Suárez ja havia fet dos gols: André Gomes va perdre la pilota davant l'assetjament de Neymar i el 9 va fer anar a parar la transició veloç del brasiler a la xarxa després d'un bon control: 1-0. L'uruguaià va repetir habilitat per Aleix Vidal, que li va deixar la pilota a cor què vols després d'una passada llarga antològica de Busquets, el rei del mambo en un artístic Barça, molt a gust en un camp fred perquè va haver-hi moltes clarianes a les graderies del Camp Nou.

L’espectador del partit va ser el València, perdut al camp

L'espectador del partit va ser el València, perdut al camp, excessivament tendre, desorganitzat i poc treballat i vençut contra el planter de Luis Enrique. En cap moment va poder contenir un Barça pletòric. El monòleg blaugrana va ser tan rotund que fins i tot va rebre les dues úniques targetes en la primera mitja hora: Iniesta i Piqué. Els barcelonistes barrejaven la pausa amb l’acceleració, l'elaboració amb la recuperació, el joc en curt amb els canvis d'orientació, insaciables contra el València.

Potser pesava en el Barça l'empat de la Lliga a Mestalla. Feia dies que no s'advertia un equip blaugrana tan fluid i de joc continu, recognoscible pel seu futbol de possessió, posició i pressió, ràpid en defensa i virtuós en atac, tant que en certs moments es va recrear amb excés, segurament perquè Messi i Neymar no tenen l'instint golejador de Suárez. Va haver-hi una jugada en què hi va haver quatre túnels fins que finalment va intervenir Mustafi. Tot seguit va arribar el 3-0.

L'acció va ser prodigiosa perquè va ser ràpida, plàstica i sincronitzada, ja que es van ajuntar la concepció de Busquets, el desequilibri d'Iniesta, la intervenció de Neymar, l'espai creat per Suárez i el xut de Messi. Tant s'agradava el Barça que el 10 va acabar per fer de 9 i el 9 de 10 i d'11. Així s'explica que Messi enviés al travesser una pilota que era gol o gol i que Neymar fallés el seu quart penal de set després d l’espectacular gir de Mustafi.

No va semblar penal i, no obstant això, l'àrbitre no només va xiular la pena màxima sinó que va expulsar el central i va deixar el València amb 10 i un marcador de 3-0. La contesa es va convertir en un calvari per als nois de Neville, fins i tot quan va sortir Txérixev, sens dubte el futbolista més interessant del club de Mestalla. Ningú va poder defensar els golejadors del Barça, fresc i agraït per recuperar les millors sensacions, engrandit per la superioritat numèrica, agitat per Neymar.

Els gols van anar caient sense remissió a la porteria de Ryan. El 4-0 de Messi va estar precedit d'un cop de taló de Suárez. El 10 no va perdonar un error de Parejo en el 5-0. Suárez va centrar de cap una pilota que Messi havia enviat per segona vegada al pal: 6-0. I va tancar el compte l'uruguaià, assistit per Arda. Va faltar el gol de Neymar per cantar mambo al Camp Nou. Atordit pel penal, el brasiler va ser tan virtuós com Messi i va destrossar com Suárez. L'exhibició va ser més coral que mai, el joc d'equip va sobresortir tant com l’empenta del 10 i del 9 i el soci va simpatitzar amb Mathieu.

El Barça va ser la bella i la bèstia contra un inofensiu i esbravat València, que l’hi va deixar fer tot, escarni del Camp Nou. La gent blaugrana va deixar l'estadi preguntant-se on es jugarà la final de Copa.