Selecciona Edició
Connecta’t

Junts pel Sí i la CUP inicien el tràmit de les lleis de ruptura

Els grups demanen la creació de ponències per començar a redactar tres normes

Oriol Junqueras amb el president Carles Puigdemont.
Oriol Junqueras amb el president Carles Puigdemont. EL PAÍS

Junts pel Sí i la CUP han iniciat aquest dimecres a la tarda els tràmits per començar a redactar les tres lleis derivades de la declaració de ruptura que van aprovar el 9-N i que va anul·lar una sentència del Tribunal Constitucional. Aquest text es donava el termini d'un mes —des de la formació del Govern— per començar la tramitació d'una llei sobre la Seguretat Social, una altra sobre procés constituent i una tercera sobre la Hisenda pública, que els seus impulsors consideren necessàries per a la independència.

Les dues formacions secessionistes han demanat que es creïn les ponències per redactar les lleis al Parlament. La Mesa de la Cambra, amb majoria independentista, haurà d'assignar ara cada ponència a la comissió corresponent. Una vegada creades, tots els partits podran participar en la seva redacció, tot i que la resta de l'oposició ja ha mostrat el seu rebuig a l'aprovació d'aquestes tres lleis.

"Són els tres pilars perquè la república catalana pugui existir. Estem molt contents que ja es facin passos endavant, és la demostració que aquests 18 mesos serveixen per construir la república catalana", ha celebrat el diputat de la CUP Benet Salellas després de registrar la petició. El diputat ha explicat al Parlament que estan complint amb el que es va acordar a la declaració del 9-N perquè és el "manifest que regirà tota la legislatura. El partit anticapitalista ha mostrat la seva "satisfacció" perquè considera que aquest pas demostra que la independència "va de debò".

La fórmula que han utilitzat Junts pel Sí i la CUP s'utilitza habitualment en lleis d'importància. Habitualment les normes són proposades pel Govern o per algun grup parlamentari i, una vegada acceptada la tramitació, es completen en una ponència. Només en casos de lleis importants s'opta per crear la ponència directament per redactar les lleis. En la legislatura passada es va optar per aquest tràmit per a les lleis d'igualtat i transparència. També la llei electoral es va intentar tramitar per aquesta via, però després de diverses reunions de la ponència no va haver-hi consens entre els grups.

L'inici del tràmit d'aquestes tres lleis coincideix en el temps amb l'encàrrec al líder del PSOE, Pedro Sánchez, per formar un nou Govern. El socialista exclou de les seves converses els independentistes, que exigeixen la convocatòria d'un referèndum per asseure's a negociar suports a la investidura.

Els juristes consultats consideren que l'obertura d'aquestes ponències parlamentàries constitueixen un desenvolupament de la declaració independentista del 9 de novembre que va anul·lar el Tribunal Constitucional i que, per això, seran impugnades pel Govern espanyol amb tota probabilitat.

Si l'Executiu en funcions de Mariano Rajoy va anunciar divendres passat que presentaria un incident d'execució d'aquesta sentència per reclamar al Constitucional que anul·lés la creació de la comissió d'estudi sobre el procés constituent català, els juristes consultats asseguren que hi ha raons encara més fundades per impugnar la creació de les ponències anunciades aquest dimecres.

La declaració del 9 de novembre assegura que el Parlament "considera pertinent" iniciar la tramitació d'aquestes lleis secessionistes. Per tot això, Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, creu que "és molt difícil que el Constitucional consideri que aquesta actuació parlamentària no és un desenvolupament de la declaració anul·lada".

Davant del possible anunci de recurs que pogués fer el Govern espanyol divendres que ve, després del Consell de Ministres, falta per veure ara si s'amplia l'incident d'execució de sentència ja presentat sobre la comissió d'estudi del procés constituent o s'opta per una altra opció processal.

Ciutadans i el PSC no aniran a les ponències

El portaveu de Ciutadans al Parlament, Fernando de Páramo, ha mostrat el seu malestar per la presentació d'aquests tres projectes de llei i ha avançat que el seu grup no participarà en les ponències. "Catalunya necessita un Govern que no se salti la llei ni creï inestabilitat jurídica", ha assegurat el diputat. "Estarem alerta però no participarem en res que suposi saltar-se la llei, la democràcia i la majoria que el 27-S va dir sí a Catalunya, sí a Espanya i sí a la Unió Europea".

Per la seva banda, els socialistes han advertit que registrar aquestes propostes de llei "és el preu que Junts pel Sí ha pagat per la pròrroga pressupostària que la CUP li ha permès aprovar". Ferran Pedret, portaveu adjunt del PSC al Parlament, ha ressaltat que "qualsevol cosa que es desplegui d'una declaració suspesa pel Tribunal Constitucional té poques opcions de prosperar". El PSC no impugnarà les lleis i es posicionarà quan arribin al ple. Pedret ha afirmat que estan destinades "al fracàs jurídic i polític". "Si el que pretenen és que saltem una paret, el que aconseguiran és que hi hagi una paret que ens separa", ha resolt.