Selecciona Edició
Connecta’t

Trencat el bloqueig

El pas endavant de Sánchez possibilita una investidura que Rajoy impedia

Audiència del rei Felip VI a Pedro Sánchez, en què el líder socialista es va oferir com a candidat a la presidència del Govern espanyol.
Audiència del rei Felip VI a Pedro Sánchez, en què el líder socialista es va oferir com a candidat a la presidència del Govern espanyol. EFE

La decisió real de proposar Pedro Sánchez com a candidat a cap del Govern espanyol acaba amb el bloqueig dels vetos creuats entre els dirigents de les diverses formacions. És molt positiu que el líder socialista hagi fet el pas d'oferir-se per desbloquejar la situació i tracti de bastir un acord, malgrat les profundes dificultats que representa fer-ho des d'una base parlamentària de només 90 diputats. I cal elogiar l'actuació del Rei, que ha complert de forma impecable, malgrat els obstacles que li ha posat el PP, amb la seva obligació constitucional d'impulsar un procés d'investidura.

Hauria estat lògic que Mariano Rajoy hagués fet aquest pas com a cap de la força més votada. No haver-ho fet suposa la segona negativa de facto a sotmetre's a la investidura després del rebuig que el president en funcions ja va expressar a la proposta del Rei en la primera ronda: una actitud que mantenia les institucions en estat de bloqueig. Era indispensable trencar-lo per algun lloc, tant per obrir la via que inicia la constitució d'un Govern com perquè comencin a complir-se els tràmits que portin a la repetició de les eleccions, en el supòsit indesitjable que no hi hagi més remei i s’hi hagi de tornar. L'oferiment de Sánchez permet el desbloqueig dels mecanismes constitucionals.

Rajoy responsabilitza el líder del PSOE de la seva pròpia situació, ja que considera indispensable la participació dels socialistes en el projecte tripartit PP-PSOE-Ciutadans que ell defensa. Però la política i els pactes es fan entre persones de carn i os, i no únicament a través de grans enunciats genèrics. Rajoy governa un partit que es troba afectat per greus casos de corrupció, cosa que representa un handicap important a l'hora de reclamar suports externs. I a més, el president en funcions no s'ha ocupat de crear la confiança personal suficient com per tenir bones relacions amb els dirigents de les forces que necessita per pactar. El líder del PP té una idea excessivament pragmàtica dels pactes com a simple pagament d'una factura a canvi de suports per a la investidura. Falla en aquesta forma de veure les coses l’element fonamental d'una aliança, que és la confiança mútua i el respecte als electors d'altres partits.

La formació d'una majoria parlamentària passa necessàriament per acords heterogenis. Aquest és el primer banc de prova en el qual es mesurarà la talla política de Sánchez. Té una oferta per compartir un Govern de coalició de Podem, que tampoc no ha fet res per crear relacions de confiança, i a més provoca enrenou en el si del mateix Partit Socialista; i amb la disposició a parlar de Ciutadans.

A Sánchez li tocarà explorar la recerca de suports en una força i en l'altra, sabent que totes dues es consideren incompatibles entre si, encara que bé és cert que la política obliga en ocasions a fabricar aliats entre els que es consideraven adversaris fins el dia abans. També cal que parli amb el PP, sabent no només que la seva abstenció en la investidura pot evitar el recurs inacceptable als nacionalistes i independentistes per permetre la constitució d'un Govern entorn de Sánchez, sinó que la col·laboració del PP és imprescindible per avançar en la reforma constitucional que es necessita, i que Sánchez ha promès als que el van votar.

Després de l'encàrrec del Rei, les possibilitats de Rajoy es limiten a esperar el fracàs de Sánchez; bé per tornar a plantejar la seva candidatura una vegada cremada l'alternativa, bé per tornar-ho a intentar en unes hipotètiques eleccions. Mentrestant, el període d'interinitat del Govern espanyol continuarà i Espanya segueix exposada a problemes financers i polítics que cal aturar urgentment.