_
_
_
_
_

Ted Cruz derrota Donald Trump en els ‘caucus’ d’Iowa

El resultat ajustat obre una lluita llarga i renyida per a la nominació a la Casa Blanca

Marc Bassets
El senador Ted Cruz celebrant la seva victòria a Iowa.
El senador Ted Cruz celebrant la seva victòria a Iowa.Jim Young (REUTERS)

Donald Trump, el magnat i showman novaiorquès que ha revolucionat la política nord-americana amb la seva retòrica agressiva i els seus exabruptes xenòfobs, és fal·lible. Ell deia que sempre guanyava, però la nit d'aquest dilluns, a Iowa, ha perdut.

El senador per Texas Ted Cruz, un conservador ortodox i intransigent, és el guanyador republicà dels caucus, o assemblees electives, d'Iowa. Cruz, amb un ampli suport de la dreta cristiana, ha derrotat Trump. Cruz ha tret un 28% i Trump, favorit en els sondejos, un 24%, amb el 99% del vot escrutat. El tercer és el senador per Florida Marco Rubio, amb un 23% de vots.

En el camp demòcrata, l'exsecretària d'Estat Hillary Clinton empata amb el senador socialista de Vermont, Bernie Sanders, un dels vencedors morals de la nit.

El resultat igualat, en el camp demòcrata i en el republicà, indica que la lluita per la nominació del partit en les eleccions presidencials del novembre serà llarga i renyida.

Iowa ofereix una de les paradoxes fascinants que dóna la política dels Estats Units: un Estat amb més d'un 90% de blancs no hispans, en què el Partit Republicà dóna la victòria real i moral a dos hispans, fills d'immigrants cubans que, a més, defensa polítiques de mà dura amb la immigració.

Després de conèixer-se el resultat, Trump va comparèixer en un hotel de West Des Moines, juntament amb la capital d'Iowa. Va ser un dels discursos més estranys que se li recorden: breu, sense exabruptes ni insults als rivals.

El discurs de Rubio va ser el d'un vencedor, encara que quedés tercer. En el to, recordava el que Obama va pronunciar després de derrotar Clinton en els caucus d'Iowa el gener del 2008, una victòria que el va catapultar a la nominació i a la Casa Blanca.

Dels caucus d'Iowa no surt un favorit clar entre els republicans. Encara que Clinton guanyi, el bon resultat de Sanders –la meitat de participants a les assemblees li han donat suport– revela que les divisions ideològiques en el Partit Demòcrata són profundes. L'exsecretària d'Estat afronta els recels d'una part de l'electorat.

Els caucus d'Iowa –i el procés de primàries en general– és un joc d'expectatives. El bon resultat del senador per Florida Marco Rubio, per sobre del que s'esperava, el projecta com l'home del moment, l'aspirant capaç de frenar Trump, un electró lliure que ha desballestat el Partit Republicà.

Sense temps per digerir els caucus d'Iowa, la campanya es traslladarà dimarts a Nou Hampshire, l'Estat de Nova Anglaterra, on, després dels caucus, se celebren el dia 9 les primeres eleccions primàries. A Nou Hampshire, amb 1,3 milions d'habitants, els favorits són Trump, pel Partit Republicano, i Sanders per al Demòcrata.

Iowa, un Estat de 3,1 milions d'habitants a l'Oest Mitjà, no decideix mai la nominació, un procés que dura cinc mesos i en què participen els 50 estats. Però sí que serveix per descartar. El primera damnificat d'Iowa és l'exgovernador de Maryland Martin O’Malley, aspirant demòcrata que es retirarà després de treure menys de l'1% de suports. En el camp republicà, Mike Huckabee també va anunciar que abandona la campanya.

Però Iowa pot alterar la dinàmica. D'Iowa sorgeix una alternativa sòlida a Trump: el senador Rubio, un fill d'immigrants cubanoamericans amb un discurs de republicà clàssic: favorable al lliure mercat, en l'àmbit econòmic; falcó en la política exterior; partidari de polítiques migratòria rigoroses però evitant ser ofensiu com Trump.

Rubio és la gran esperança de l'establishment republicà, que històricament ha aconseguit que els seus candidats en els caucus i primàries fossin els nominats a les presidencials. El bon resultat de Rubio és també un alleujament per un establishment colpejat per l'onada populista de Trump i Cruz.

El resultat de Trump, per sota del que ell mateix esperava, no acaba, ni molt menys, amb les seves aspiracions, però li dóna una dimensió més terrenal. Fins dilluns, Trump no s'havia sotmès mai a una votació: el fenomen Trump es basava sobretot en la popularitat en els sondejos, en les multituds que atreia als mítings i en l'atenció mediàtica que despertava. La política real és més complicada que la virtual.

Trump va vendre que era un triumfador; es passejava pels platons televisius i les estrades dels mítings donant gairebé per feta la victòria. Ser més modest –paraula inexistent en el diccionari de Trump– li hauria permès presumir d'un resultat millor de l'esperat. Ara, l'home que deia que no perd mai, que fanfarronejava sobre els seus èxits inapel·lables, haurà de gestionar la seva primera derrota.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_