Els vetos creuats dels partits aboquen a la repetició d’eleccions
43 dies després del 20-D, Rajoy i Sánchez són incapaços d'oferir una solució al Rei
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez tanquen aquest dimarts la segona ronda de converses dels partits amb el Rei sense haver estat capaços de plantejar una solució al bloqueig polític. El Partit Popular segueix paralitzat i suggereix fins i tot que es deixi passar el temps sense nomenar candidat. 43 dies després de les eleccions, cap formació ha aconseguit ni tan sols un primer esbós de negociacions i l'única cosa que s'ha ofert al Monarca és una allau de vetos creuats i línies vermelles que fan impossible qualsevol alternativa de Govern estable i condueixen, si ningú hi posa remei, a una nova convocatòria electoral.
Fa poc més d'una setmana, una àmplia majoria de ciutadans expressava el seu rebuig a la lentitud amb què els líders polítics estaven abordant la formació d'un nou Executiu, segons el sondeig de Metroscopia publicat per EL PAÍS.
La resposta del PP a aquest malestar ha estat, fins ara, culpar els socialistes de la seva pròpia inacció, rebutjar en bloc la possibilitat que el seu candidat es faci a un costat per propiciar una solució i anunciar la seva total oposició a qualsevol alternativa d'un Govern que no encapçali Rajoy.
I tot això, explicava dilluns el subsecretari d’organització del partit, Fernando Martínez-Maillo, perquè respon a la “lògica i al sentit comú”. Mentre posa totes les seves esperances que caigui aquesta fruita madura i el PSOE es decideixi a donar-los suport, el PP es limita a esperar. No descarta fins i tot, suggeria Martínez-Maillo, que el Rei se sumi a aquesta espera i posposi la designació d'un candidat al fet que els partits negociïn i tornin amb els deures fets.
Les dificultats de Sánchez
Rajoy espera, i Sánchez s'enfronta al seu propi laberint. Els barons territorials més crítics van estrènyer encara més el marge de negociació del líder socialista, en el comitè federal de dissabte passat. Van mostrar el seu rebuig a Podem i la seva oposició frontal a qualsevol classe de suport de les forces independentistes, encara que fos en forma d'una abstenció o fins i tot de la seva absència al Parlament el dia de la votació. En l'única cosa que semblen estar d'acord amb Sánchez és a intentar una aproximació a Ciutadans. El partit d’Albert Rivera els resulta un soci més fiable i centrat que Pablo Iglesias.
La Constitució exigeix que hi hagi candidat
- La Constitució espanyola no imposa al Rei un termini per proposar un candidat a la presidència del Govern espanyol, després de la seva ronda de consultes, però tampoc no preveu la possibilitat, suggerida des del PP, que s'abstingui de nomenar-ne un i deixi passar el temps. Els terminis, en qualsevol cas, no comencen a comptar fins que el Congrés no posa data al debat d'investidura.
- L'article 99.1. de la Constitució diu en el seu text: "(...) El Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del Govern".
Però aquest suport té una part de parany. Perquè fos viable aquest pacte progressista i reformista que el mateix Sánchez pretén, el líder socialista hauria de posar d'acord abans dues formacions que no han deixat de repetir en les últimes hores la seva total incompatibilitat.
Ho van dir dilluns tant Rivera com Iglesias. El primer, en tornar a plantejar com una cosa impensable un acord amb les plataformes independentistes que Podem inclou en el seu si, així com a ressaltar les profundes discrepàncies en matèria econòmica que separen les dues formacions. Per no considerar, Rivera ni tan sols considera una possible abstenció del seu partit pel que fa a un pacte PSOE-Podem.
Als vetos del líder de Ciutadans va respondre immediatament Iglesias. “Ni per activa ni per passiva”, és a dir, ni amb el seu vot a favor ni amb la seva abstenció, donarà suport a una aliança dels socialistes amb Ciutadans, deia. Per al líder de Podem, un pacte així es traduirà a la pràctica en la temuda gran coalició, perquè requereix l'abstenció del PP per tirar endavant.
Finalment, hi ha la paradoxa que el Rei conclourà la segona ronda de converses amb dues úniques propostes, o assaig de propostes, elaborades pels dos partits més petits dels majoritaris, Podem i Ciutadans. Els dos que clarament tenen possibilitats nul·les d'encapçalar un Govern.
L'oferta d’Iglesias va provocar immediatament el recel i la desconfiança dels socialistes, que la van considerar, a més, un intent d'humiliar-los. Més enllà d'uns quants missatges creuats a través de les xarxes socials entre Sánchez i Iglesias, no s'ha començat a negociar res i el líder socialista ja ha expressat a més el desig de començar a parlar abans amb Albert Rivera.
L'intent de Rivera
Les forces minoritàries també tenen línies vermelles
Els quatre grans partits no han estat els únics a establir límits i vetos als adversaris o potencials aliats. També els partits minoritaris, l'abstenció dels quals és necessària en algun dels possibles acords de Govern, han deixat clares les seves línies vermelles.
Democràcia i Llibertat ja va expressar al Rei, a través del seu portaveu, Francesc Homs, la seva negativa a donar suport a un Govern del PSOE i Podem. "Del PP, ni en parlem", va recalcar Homs.
Els independentistes d'ERC han advertit que ni tan sols s'abstindran davant un possible Govern d'esquerres, si no es "reconeix el dret a decidir dels catalans i la seva plena sobirania". Així ho ha indicat el seu portaveu, Sergi Sabrià.
Fins i tot els aliats catalans de Podem, En Comú Podem, defineixen les seves pròpies estratègies de negociació. Xavier Domènech, el seu portaveu, ha descartat el suport de la formació a un Govern del PSOE i Ciutadans.
Només el Partit Nacionalista Basc, amb el suport del qual s'hauria de disposar per a un possible pacte PSOE-Podem-IU, es mostra disposat a escoltar ofertes. El president del partit a Guipúscoa, Joseba Egibar, ha suggerit, no obstant això, que els socialistes tenen un “soci una mica impossible com és Podem”.
D’altra banda, el dirigent de Ciutadans ha extret del PP i del PSOE el compromís d'obrir taules de negociació paral·leles per treballar en la idea d'un “Govern de transició”, però ell mateix admet l'enorme dificultat d'aquesta obstinació. El PP es nega en rodó a donar suport a un Executiu que no encapçalin ells. El PSOE ha expressat el seu rebuig absolut a qualsevol Govern popular. L'obstinació de Rivera s'enfronta a més a una dificultat afegida: en el seu projecte de regeneració democràtica i institucional no és possible la figura de Rajoy. “No sembla lògic que la necessària lluita contra la corrupció l'encapçali qui ha estat incapaç de netejar-la durant aquests quatre anys”, repeteix el líder de Ciutadans.
Mentrestant, ni el PP ni el PSOE han avançat durant aquestes setmanes en un projecte de país o han establert equips negociadors que poguessin donar al Rei alguna indicació que la formació d’un Govern és possible. Es limiten a esperar que el Monarca desfaci el cabdell que entre tots han contribuït a enredar.
Sobre la firma
