La rebaixa del pla sobiranista provoca les primeres tensions en el Govern
Puigdemont sosté que el seu Executiu té clar el camí que cal seguir, però no l’ha de revelar
El Govern català ha viscut aquesta última setmana les seves primeres tensions, provocades pels discursos contradictoris sobre el pla sobiranista. Després de prometre en campanya que el Parlament declararia la secessió abans de 18 mesos, el nou president català, Carles Puigdemont, va baixar el ritme: va assegurar que el Govern prepararia la independència, però no faria cap proclamació sense fer unes noves eleccions, a les quals es vol donar caràcter constituent. El pla traçat per Puigdemont, no obstant això, no és unànime a Junts pel Sí.
Davant els diferents discursos llançats des del Govern i des de la coalició que uneix Convergència i Esquerra, Puigdemont va decidir esbiaixar el debat. En una entrevista que va emetre el dissabte El Punt Avui Televisió, el president va assegurar que l'Executiu català tenia clar el camí per arribar a la independència, però no ho revelava per no donar pistes al Govern: "No hem de cometre ingenuïtats, i la primera és explicar totes les fases tàctiques al detall. Ja anirem presentant quan toqui els passos que volem donar", va explicar Puigdemont, en una via per apagar el soroll al voltant del principal objectiu de la seva presidència.
Les dissensions van començar amb la diputada de Junts pel Sí Marta Rovira, secretària general d'ERC, que va discrepar del president. Rovira va assegurar que hi hauria una declaració d'independència sense cap necessitat de votar. La portaveu del Govern, Neus Munté, va intentar unir el discurs de Puigdemont i el de Rovira només en un, sense gaire sort: va convertir la proclamació de la secessió en una "declaració d'intencions" –un concepte inèdit fins a aquest moment– prèvia a la redacció d'una Constitució i a la seva ratificació en referèndum.
La CUP insisteix que no l'hi posarà fàcil
La pressió d'Artur Mas i Carles Puigdemont no estova la CUP. Després que tots dos avisessin els anticapitalistes que el pacte que van signar comprometia el suport dels Pressupostos, la CUP va insistir ahir que no l'hi posaran fàcil.
La diputada Mireia Boya va assegurar en una entrevista al 3/24 que només “miraran amb bons ulls” els comptes “si inclouen partides ambicioses que impulsin un pla de xoc social”. El Govern català comparteix aquesta proposta, però no dues més que va defensar Boya: redactar uns Pressupostos expansius en la despesa i recuperar l'impost de successions.
En el fons del debat hi ha la discrepància sobre el resultat del 27-S: els independentistes van guanyar les eleccions per majoria absoluta, però no van aconseguir la meitat dels vots: es van quedar en el 48%. Esquerra considera que amb aquesta xifra es pot proclamar la independència, mentre que CDC, com va deixar clar Puigdemont, creu que "hi ha força per iniciar el procés, però no per culminar-lo".
Mentre esperen aclarir-se sobre què passarà d'aquí a 18 mesos, ERC i CDC coincideixen en els passos per anar preparant la secessió. El punt clau, segons els dos partits, serà la llei de transitorietat jurídica. Aquesta norma, que es començarà a tramitar en breu, buscarà que hi hagi una "desconnexió" de l'Estat sense que es produeixi un buit legal: proclamarà la vigència de les lleis espanyoles fins que el nou Estat les derogui o les ratifiqui. En aquesta llei tant CDC com ERC creuen que hi ha d'haver una referència explícita a la intenció de proclamar la secessió.
Malgrat que assegura que té el pla clar, el Govern de Puigdemont ha demostrat fissures en el discurs que l'Executiu haurà de corregir per sobreviure els 18 mesos que preveu de legislatura. L'àrea de comunicació és l'única en la qual hi ha càrrecs triats als dos partits, que formen un contrapès que intentarà equilibrar el discurs perquè els dubtes d'aquesta setmana no tornin a repetir-se.
