Selecciona Edició
Connecta’t

La química perd la fórmula

Els anuncis de tancament efectuats recentment per Ercros i Covestro destapen la debilitat de la indústria de Tarragona, que dóna feina a 30.000 persones

La fàbrica d'Ercros a Flix, protegida per un mur de contenció.
La fàbrica d'Ercros a Flix, protegida per un mur de contenció.

L'alcalde de Tarragona va pronunciar dijous passat la seva conferència anual sobre l'estat de la ciutat. El discurs de Josep Fèlix Ballesteros, recentment investigat per presumpta prevaricació, generava no poca expectació. A la sala d'actes hi havia els directius de les principals empreses químiques que operen en el clúster petroquímic tarragoní. Tenien butaques reservades en un lloc preeminent, per davant fins i tot dels regidors del Govern, de tota l'oposició i dels alcaldes de les ciutats que seran seu dels Jocs del Mediterrani del 2017.

Aquesta acurada escenificació posa en relleu el pes del sector químic a Tarragona. Repartides en 1.200 hectàrees de polígon, més de 30 empreses produeixen 21 milions de tones de matèries químiques anualment. Aquestes companyies generen uns 10.000 llocs de treball directes i fins a 30.000 si s'expliquen els induïts. L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) calcula un impacte anual de 600 milions d'euros en concepte de salaris, mentre que la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) assenyala Tarragona com “el pol químic més important d'Espanya i del sud d'Europa”.

En aquest context, cada vegada que la indústria química esternuda, es disparen les alarmes. Tot i que dues de les més potents companyies que operen a la zona avisen que tenen els dies comptats. Els recents anuncis de tancament efectuats per Ercros i Covestro, filial de la multinacional alemanya Bayer, ha generat inquietud per les conseqüències directes que té quant a pèrdua de llocs de treball. Es calculen entorn de 300 les baixes que es produiran a les plantes de Flix, Vila-seca i la Canonja però, més enllà dels efectes immediats, també preocupen els símptomes de debilitat que reflecteix el negoci. “La raó del cessament planejat té a veure amb uns costos de producció que no resulten competitius”, manifesta Covestro per argumentar la seva marxa.

En un entorn on la cautela és una màxima infrangible, directius del sector que demanen no ser citats afirmen que existeix un perill d'“efecte dòmino” quan una planta química tanca. Ercros, de fet, justifica en la futura fugida de Covestro la seva decisió d'abandonar la planta de Flix i la reducció d'activitat del centre de treball que té a Vila-seca. Segons Ercros, Covestro és un client estratègic per conservar la seva activitat a Tarragona.

Les fàbriques químiques treballen articulades entorn d'un sistema de compartició de serveis i productes, per la qual cosa, quan una baula de la cadena falla, tota la transmissió se'n ressent. “Això és com una comunitat de veïns. Si els de l'àtic se'n van, la llum de l'escala i el manteniment de l'ascensor cal pagar-lo igual entre els quals es queden”, assenyala un alt càrrec d'una de les indústries capdavanteres del polígon.

La indústria reclama un pla per millorar la competitivitat

“Tant de bo tingués una bola de vidre per saber el que passarà” manifesta Teresa Pallarès, directora general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). “Sabem que hi ha empreses que estan molt relacionades entre si. En aquest context, el que tenen de bo les sinergies quan les coses van bé, també ho tenim de problemàtic quan alguna peça falla”, reconeix Pallarès.

Admet que “seria irreal dir que no estem preocupats” però adverteix que l'activitat del sector químic té bona salut. “El 12,5% del PIB industrial espanyol deriva del sector químic, i Tarragona representa un 25% d'aquest pes. Tan malament no estem”, afegeix.

La directora general de l'AEQT, que abans va ser subdelegada del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a Tarragona, llança la pilota a la teulada de l'Administració i reclama “un pla industrial eficaç” que ajudi a millorar la competitivitat del teixit industrial.