Selecciona Edició
Connecta’t

Les entitats socials exigeixen una reforma a fons de la renda mínima

Les organitzacions advoquen per convertir la prestació en un dret

Cues davant del Departament de Benestar per cobrar el PIRMI.
Cues davant del Departament de Benestar per cobrar el PIRMI.

La polèmica sobre si aprendre català (o castellà) serà un requisit per rebre la renda mínima d'inserció (RMI) ha tornat a posar el focus sobre aquesta prestació, que s'ha erigit com una prioritat del nou Executiu català. Experts i entitats socials, no obstant això, consideren que cal anar més enllà de l'augment pressupostari del pla de xoc i fer una reforma a fons. Un canvi que el Govern d'Artur Mas va desatendre des de l'estiu del 2011, quan va paralitzar l'ajuda sense avís i va deixar penjades centenars de persones.

Les entitats socials coincideixen que l'actitud de la nova consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, per abordar els canvis en la RMI és molt més positiva que la del seu antecessor enfront de l'ajuda, l'anterior conseller d'Empresa Felip Puig. Més enllà de la discussió sobre les possibles “obligacions socials bàsiques” (com l'escolarització dels menors a càrrec o capacitats lingüístiques) a les quals es veurien subjectes els receptors, Bassa ha seguit la línia del partit que la va proposar com a consellera, ERC, respecte a caminar eventualment cap a un sistema de renda garantida.

Les línies dibuixades pel pla de xoc estableixen que l'ajuda ha de tornar a ser un dret subjectiu (és a dir, que es lliuri a les persones que compleixin els requisits sense dependre dels vaivens pressupostaris), garantir el 100 % de la cobertura i que se segueixi percebent si se supera el límit dels 60 mesos però encara es reuneixen les condicions que van motivar ser beneficiari. Es tracta de tornar al format de l'ajuda del tripartit.

Una ajuda adaptada a les necessitats

El sociòleg Pau Mari-Klose posa com a exemple el sistema de renda mínima d'Aragó, en el disseny de la qual va participar. Està dividit en tres nivells que responen a perfils diferents. Un de cobertura molt bàsic, de 200 euros mensuals, sense contraprestacions a causa del seu perfil social. Un altre en el qual persones amb alguna possibilitat d'inserció reben itineraris de formació condicionats a l'ajuda econòmica. I finalment un complement de rendes per a les persones que tenen una ocupació precària però a les quals els surt a compte tenir una feina perquè l'ajuda els permet superar els llindars de pobresa. “L'actual RMI no esglaonava bé els complements addicionals per als menors a càrrec. No es pot deixar a un nen en situació de vulnerabilitat pel compliment o no de les condicions per part dels pares”, puntualitza.

Les entitats socials i diversos experts defensen que el 2011 el Govern buscava executar una retallada pressupostària. L'explosió de la crisi i l'augment de l'atur van fer que moltes famílies sol·licitessin l'ajuda. El Govern va restringir més la RMI en imposar el requisit de sumar una dificultat social afegida, certificada pels serveis socials, a la falta d'ingressos. O que no fos compatible amb altres prestacions, en un intent d'acabar suposadament amb el frau.

“L'escenari de pobresa i exclusió de fa cinc anys no és el mateix d'ara. No n'hi ha prou que l'objectiu sigui tornar al nivell de cobertura d'aquest moment”, creu José Antonio Noguera, sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. En definitiva, caldria un instrument diferent per atendre la nova realitat que pogués fer front, per exemple, al problema dels col·lectius de difícil inserció laboral.

L'any passat, 29.538 beneficiaris van rebre els 465 euros mensuals de l'ajuda, cobrint un total de 75.000 catalans. El pressupost de la RMI va ascendir a 173 milions d'euros. El 2010, abans de ser retallada, la prestació tenia 30.284 expedients oberts, encara que el seu abast era menor: 42.605 persones. La partida també era més baixa llavors: 99 milions.

“Els 70 milions addicionals proposats en el pla de xoc poden quedar-se curts per adaptar el sistema a les necessitats actuals”, adverteix Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector. Noguera creu que hi ha una contradicció en dir que la RMI serà dret subjectiu quan només s'anuncia una partida addicional i hi ha incertesa respecte als Pressupostos i, en general, a la situació econòmica de la Generalitat.

“Les contrapartides de formació per rebre les ajudes poden servir en alguns casos per intentar normalitzar la vida de col·lectius molt a prop de l'exclusió. Però el tema fonamental és que no hi ha feina. És l'argument de donar la canya de pescar. Està bé, però i si no hi ha peixos?”, qüestiona el sociòleg Pau Mari-Klose.

Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector, recorda que hi ha unes 200.000 llars on la prestació per desocupació ja no arriba. Aquesta xifra està molt lluny del nivell de cobertura de l'actual renda mínima d'inserció (RMI). Retirar el requisit de la dificultat social afegida implicaria obrir una porta a milers de peticions. L'equip de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que es reunirà amb la Mesa del Tercer Sector la setmana vinent, haurà de calibrar una sortida intermèdia. “Com a línia general hauríem de blindar la idea de renda garantida i aconseguir consolidar l'ajuda com un dret”, proposa el president de la Mesa del Tercer Sector.

L'actualització d'aquest instrument de renda a Catalunya és urgent, però també hi ha sobre la taula la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda Garantida de Ciutadania. Els partits es van comprometre al fet que fos la primera llei que s'abordés en aquesta legislatura. Es tracta d'un espai idoni per tractar un sistema de rendes a Catalunya, però els termes de la ILP estan molt allunyats de les objeccions que formulen els grups. Fins i tot en el si de Junts pel Sí (JxSí), les tesis d'ERC i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) són molt dispars.

Un informe realitzat el 2009 per l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), ja assenyalava la necessitat de desdoblar la renda mínima d'inserció, de manera que se'n destinés una part a la inserció de llars altament ocupables i una altra amb un perfil més orientat al risc d'exclusió social. Es tracta d'una possibilitat que també apunten les entitats socials.

“Hi ha molts dubtes sobre si la RMI és només per als perfils laborals o també per als socials, doncs no hi ha una altra alternativa en el sistema per a persones amb greus problemàtiques socials”, assenyala un informe elaborat per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

A curt termini, no obstant això, el que es planteja és recuperar les condicions de la RMI anteriors a les retallades que es van realitzar el 2011, un dels anys en el qual les retallades van ser més dures. És a dir, que la prestació sigui un dret subjectiu. Per a això, el pla de xoc de JxSí es compromet a destinar 70 milions més a l'ajuda.